Santuari de la Mare de Déu de Biuse, situat en un coster, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila.
Era un antic castell pertanyent als comtes de Pallars.
Biuse
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: santuaris
Bastanist
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Santuari romànic (la Mare de Déu de Bastanist) de l’antic municipi de Víllec i Estana, situat a 1.250 m alt, al vessant septentrional del Cadí, al Baridà.
Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d’Estana.
Araceli
Aguilar -Noguera-
Casa i santuari dedicat a la Mare de Déu d’Aguilar, entre el riu de Farfanya i el monestir de Bellpuig de les Avellanes.
És de tradició monàstica medieval, potser de donades.
Tossals, els -Berguedà-
(Capolat, Berguedà)
Santuari marià (Santa Maria dels Tossals) (1.445 m alt), situat al recer d’un petit turó, a la serra dels Tossals. Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet.
Devia existir ja el segle XIII, època en que es féu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre.
L’església actual i hostatgeria formen un sol edifici, del 1757, però molt abandonat i amb perill de ruïna; per això la imatge es guarda a Sant Martí de Capolat.
Pedra -Noguera-
(Àger, Noguera)
Santuari (la Mare de Déu de Pedra) i antic poble, al vessant meridional del Montsec, damunt la vila, de la qual és patrona.
Fou alçat al segle XVII, destruït el 1936 (juntament amb la imatge del segle XV), i reconstruït el 1944.
El lloc era presidit pel castell de Pedra, esmentat ja l’any 1041. Al segle XIV ja era un despoblat.
Joncadella
(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)
Santuari (Santa Maria de Joncadella). Figura des del segle XIII com a filial de la canònica de Manresa.
A partir del segle XV es convertí en santuari marià: la Mare de Déu de Joncadella és la patrona del Bages.
L’actual temple és del segle XVIII, i el retaule del començament del segle XIX.
Guàrdia de Sagàs, la
Poble i santuari (Santa Maria de la Guàrdia), situats a 675 m alt, en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 (en depenen Biure i Valldoriola) i el primitiu edifici fou ampliat aleshores (damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment).
La imatge, talla romànica (segles XIII-XIV) que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa (també destruïda), fou traslladada després al santuari.
Gràcia, santuari de -varis geo-
Gràcia (Alcover, Alt Camp) Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.
Gràcia (Biar, Alt Vinalopó) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.
Gràcia (Cinctorres, Ports) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.
Gràcia (l’Escala, Alt Empordà) Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.
Gràcia (Llucmajor, Mallorca Migjorn) Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.
Gràcia (Maó, Menorca) Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.
Gràcia (les Oluges, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.
Gràcia (Santa Susanna, Maresme) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.
Gràcia (Sitges, Garraf) Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.
Gràcia (Vila-real, Plana Baixa) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).
Gleva, la -Osona-
(les Masies de Voltregà, Osona)
Poble, format per tres barris que es disposen entorn d’un petit pujol (476 m alt) coronat pel santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a la dreta del Ter.
El santuari és esmentat ja el 1280; en 1320-27 fou reedificat. Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada.
L’església actual és un edifici barroc de planta oval, amb cúpula i capelles radials, construït per Josep Moretó en 1763-67; contenia un magnífic retaule de Pau Sunyer (1660-68), destruït el 1936 i reproduït fidelment el 1943. La imatge romànica del segle XIII fou destruïda també el 1936, i fou refeta el 1940.
El nucli de poblament es formà a la fi del segle XVII. Pertanyia a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà; adquirí l’autonomia el 1868.
Dades dels Països Catalans 