(Àger, Noguera)
Santuari (la Mare de Déu de Pedra) i antic poble, al vessant meridional del Montsec, damunt la vila, de la qual és patrona.
Fou alçat al segle XVII, destruït el 1936 (juntament amb la imatge del segle XV), i reconstruït el 1944.
El lloc era presidit pel castell de Pedra, esmentat ja l’any 1041. Al segle XIV ja era un despoblat.
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros), situat al cim del Mont-ros (632 m alt), contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont. Depèn de la parròquia de Begudà.
Esmentat ja el 1240, constituïa l’església de l’antic castell de Mont-ros, del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126.
Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Santuari (la Mare de Déu de Montanyans), situat a la dreta del riu de Foix, al sector septentrional del terme, damunt les Masuques.
Cartoixa. Fundada el 1415 per monjos de la cartoixa de Vallparadís (Terrassa), a l’antic priorat femení de Montalegre.
Els monjos foren exclaustrats el 1835, i el 1867 s’hi instal·laren cartoixans francesos.
Després de la guerra civil hi tornà una comunitat catalana, que encara subsisteix.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Santuari (866 m alt) (la Mare de Déu de Montalegre), al límit amb el terme de Camarasa, situat en un cim de la serra de Mont-roig.
(Albanyà, Alt Empordà / Beuda, Garrotxa)
(o de la Mare de Déu del Mont) Massís (1.115 m alt) del Pre-pirineu, a l’alta Garrotxa, format pels contraforts orientals del Pirineu, a la divisòria entre el Fluvià i la Muga.
Als seus vessants neix el riu Manol, afluent de la Muga. Hi predominen els materials calcaris.
La vegetació és de tipus mediterrani (bosc d’alzina, sotabosc de boix).
Al cim del pic del Mont hi ha el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.
Santuari dedicat a la Mare de Déu de la Providència, situat a mig camí de Tortosa, al coll de l’Alba, damunt l’antic camí de Tarragona.
Destruït l’antic edifici el 1642, durant el setge de Tortosa per l’exèrcit franco-català, fou reedificat el 1699.
Santuari de la ciutat, al final del passeig de Misericòrdia, a 1 km de la ciutat.
La seva construcció fou decidida pel consell municipal el 1592, amb motiu d’una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora.
Fou acabat el 1601, i entre el 1652 i el 1683 fou engrandit.
El cambril és del 1771 (refet el 1954, després de les destruccions del 1936).
Restes de l’església i santuari (Santa Maria del Miracle), bastida el segle XII, a la restauració de la diòcesi, damunt un anterior temple d’època visigòtica, sobre les restes de l’amfiteatre romà, davant la platja del Miracle, que s’estén des de l’inici dels molls, a ponent, fins a la punta del Miracle, que la tanca per llevant.
L’església, romànica, fou enderrocada el 1915 com a mesura davant l’amenaça de ruïna, i posteriorment hom ha excavat la base del temple visigòtic, la dedicació del qual hom ha atribuït, sense cap prova documental, a sant Fructuós.
Antiga parròquia (Santa Maria), a la vora de la riera d’Osor, al sector septentrional del terme.
És esmentada ja el 1038; l’antiga església (segle XIII) ha estat convertida en santuari marià. El 1880 fou bastida una nova església, prop de la Font Picant.
Hi hagué una casa forta (domus) de Mansolí i una família d’aquest nom que, el segle XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba.
El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus, ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís, erronis.
Dades dels Països Catalans 