(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 11 novembre 1662 – 26 agost 1733)
Escriptor. Era doctor en lleis. Fou mestre de gramàtica, però renuncià a aquesta càtedra a la universitat de València.
És autor de les obres Rhetorica brevis et compendiosa (1689), Poesías varias (1697), Diaria y verídica relación de lo sucedido en los asedios de la Villa de San Mateo… en los años 1649, 1705 y 1706 (1706) i Quatro diálogos latinos, els darrers manuscrits.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat)
Comunitat ramadera, formada per la vila de Sant Mateu i els pobles de l’entorn, subjecta al dret consuetudinari pastoral del lligallo.
Aquests pobles tenen en comunitat les herbes i els pasturatges de la mola del Turmell.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1662 – 1733)
Mestre de gramàtica i cronista. Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata. Es doctorà en lleis. Fou tresorer de les rendes de l’hospital de la Mare de Déu de Montserrat de Roma (1687-92) i de retorn mestre de gramàtica a Sant Mateu.
És autor d’una Rethorica brevis (Roma, 1689), de Poesías varias (Barcelona, 1697) i d’una Diaria y verídica relación de lo sucedido en los assedios en la villa de San Mateo… en los años 1649, 1705 y 1706 (València, 1706). Deixà manuscrits uns diàlegs en llatí.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVI – València, 1556)
Metge i humanista. Estudià a València, París i Montpeller. Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València.
Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates (1551), amb il·lustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic-hispànic.
Dugué a terme, també, la millor edició crítica (1552) de la Theriaca de Nicandro Colofonio. A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escoles que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes medicinals, avui perdut.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVI)
Escriptor. Publicà diverses obres religioses, així com algunes de dramàtiques que publicà a Saragossa el 1548.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 18 desembre 1599 – Madrid, 22 febrer 1671)
Jurisconsult. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Francesc i de Lluís.
Fou oficial de l’Audiència de València, i l’any 1642 passà a la cort com a regent del Consell d’Aragó. L’any 1652 en fou nomenat president i, com a tal, vice-canceller d’Aragó.
Formà part de la Junta de Govern que assessorava la regent Marianna d’Àustria en la minoritat de Carles II (des del 1665).
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XV – Xàtiva, Costera, 1522)
(dit Guillem Sorolla) Artesà i destacat dirigent agermanat. Fill d’un guardador de porcs. Anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla, teixidor de llana, de qui prengué el nom.
En produir-se la revolta dels agermanats valencians (1519-23) col·laborà amb el seu dirigent Joan Llorenç, al qual acompanyà a Barcelona; allí obtingueren de Chièvres, privat de Carles I, l’autorització per constituir la Germania i per elegir tretze síndics per al govern municipal. Formà part de la junta dels tretze síndics, creada pel desembre de 1519, i des d’aquest càrrec contribuí a la radicalització de la revolta.
S’instal·la a Benaguasil amb la seva família. Es passejava sovint per València a cavall, amb patges i lacais, fent jocs de canyes i festes, i era aclamat popularment amb crits de “visca lo rei Sorolla“. El 1521 aconsellà els agermanats mallorquins en la formació de llur revolta.
Fou pres, tanmateix, el novembre de 1522, i portat a Montesa, on es trobava fortificat el lloctinent, i retuda Xàtiva (2 desembre), hi fou mort i esquarterat, i el seu cap fou dut a València i penjat en un dels cantons de la casa de la ciutat.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)
Abat de Benifassà. Elegit per primera vegada el 1692, i reelegit dues vegades més.
Impulsà la construcció del claustre modern. Augmentà molt el fons de la biblioteca.
Fou definidor de l’orde i diputat. Eclesiàstic de la Generalitat Valenciana.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 25 març 1864 – 17 març 1926)
Erudit. Fou rector de Cinctorres, de Morella i de Sant Mateu. Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià.
Publicà nombrosos estudis monogràfics, particularment al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”; cal destacar els seus treballs Rosell (Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusalen y el Real Monasterio de Benifazá), Fundación de San Mateo, Cabos sueltos de las Germanías, Notícies de dos manuscrits de l’Arxiu de l’arxiprestal de Morella, Itinerario de Benedicto XIII en España (1499-1423), Descripción de la cabalgata y de la presencia de Corpus, Arte del Maestrazgo: el pintor cuatrocentista Valentín Montoliu (Castelló, 1927) i Arte medieval: los Santalínea, orfebres de Morella (Castelló, 1928). Deixà sense acabar una Història de Sant Mateu.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – País Valencià, segle XVII)
Sacerdot. Exercí el seu ministeri a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), i a València.
Vers el 1646 emprengué la traducció en vers castellà de totes les obres d’Ausiàs Marc, que féu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals: Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March nuevamente corregidas, y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas; ha romàs inèdita.
Dades dels Països Catalans 