Arxiu d'etiquetes: Sant Mateu del Maestrat

Betí i Bonfill, Manuel

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 25 març 1864 – 17 març 1926)

Erudit. Fou rector de Cinctorres, de Morella i de Sant Mateu. Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià.

Publicà nombrosos estudis monogràfics, particularment al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”; cal destacar els seus treballs Rosell (Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusalen y el Real Monasterio de Benifazá), Fundación de San Mateo, Cabos sueltos de las Germanías, Notícies de dos manuscrits de l’Arxiu de l’arxiprestal de Morella, Itinerario de Benedicto XIII en España (1499-1423), Descripción de la cabalgata y de la presencia de Corpus, Arte del Maestrazgo: el pintor cuatrocentista Valentín Montoliu (Castelló, 1927) i Arte medieval: los Santalínea, orfebres de Morella (Castelló, 1928). Deixà sense acabar una Història de Sant Mateu.

Aranyó i Oñate, Narcís d’

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – País Valencià, segle XVII)

Sacerdot. Exercí el seu ministeri a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), i a València.

Vers el 1646 emprengué la traducció en vers castellà de totes les obres d’Ausiàs Marc, que féu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals: Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March nuevamente corregidas, y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas; ha romàs inèdita.

Àngels, els -Baix Maestrat-

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat)

Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim de la serra dels Àngels, a l’est de la vila.

El segle XVI hi havia en aquest indret una ermita de Sant Antoni; el 1584 aquesta ermita fou convertida en santuari marià pels jurats de la vila i, posteriorment, fou refet l’edifici.

Crespí de Valldaura i Brizuela, Francesc

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)

Eclesiàstic i frare dominicà. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Cristòfor i de Lluís. Fou provincial d’Aragó del seu orde.

El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts.