(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Cap de la Costa Brava, a l’extrem del promontori que tanca per ponent el port de Sant Feliu.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Cap de la Costa Brava, a l’extrem del promontori que tanca per ponent el port de Sant Feliu.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1872 – 19 desembre 1947)
Compositor de sardanes, la més coneguda de les quals és Una nit a Font-Calvari.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1835 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1927)
Actriu. Actuà especialment a Amèrica.
les Comes (Castellbell i el Vilar, Bages) Caseria, a l’antic terme del Vilar, vora la riera de Rellinars.
les Comes (Muntanyola, Osona) Enclavament (33,4 ha), dins el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer.
les Comes (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) Veïnat, a la vall de la riera de les Comes.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XV – Catalunya, segle XV)
Escriptor. Per encàrrec de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim, traduí al català les obres Spechio della Croce i Medicina del cuore.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Emporda, 8 desembre 1834 – Madrid, 4 març 1906)
Militar i geodesista. Germà de Carles. Col·laborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent.
Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Militar. Destacà a l’expedició a Alger de l’emperador Carles I, que salvà de gran perill.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1603 – Barcelona, 1693)
Pintor. Format a Barcelona, es traslladà a Madrid, on sembla que fou deixeble d’Eugenio Caxés.
Pintà diverses obres per a esglésies de Barcelona i de Sant Joan de les Abadesses (on es conserven les que féu per a la capella del Misteri).
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 24 octubre 1876 – Sant Rafèu, França, 19 setembre 1958)
Polític i president de la Generalitat de Catalunya. Alcalde del seu poble natal, diputat provincial de Girona i conseller de la Mancomunitat de Catalunya.
Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya (1932) i conseller de Governació (gener de 1933). President del Parlament Català (1938), el 1939 s’exilià a França.
L’any 1940, després de l’afusellament de Lluís Companys, fou president de la Generalitat a l’exili (fins al 1955).
El 1981 les seves despulles foren inhumades al cementiri civil de Sant Feliu de Guíxols.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 30 març 1843 – Buenos Aires, Argentina, 16 juliol 1917)
Compositor i director d’orquestra. Va dirigir l’orquestra de l’Òpera de Moscou i també, algunes temporades, la de Sant Petersburg. Actuà com a director d’orquestra a Europa i Amèrica.
Com a professor de cant, va formar al tenor Francesc Viñas i altres cantants famosos.
A partir del 1895 va viure a l’Argentina, on fundà i dirigí un conservatori.
Compongué l’opereta A la voreta del mar (1881) i altres obres simfòniques i corals.