Arxiu d'etiquetes: Sant Celoni

Batllòria, la

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Poble, al límit amb els termes de Gualba i Breda, a l’esquerra de la Tordera.

Fins al començament del segle XX era cap efectiu del municipi de Montnegre.

La població ha augmentat gràcies a la industrialització (productes farmacèutics, fibres artificials).

Martorell, Bernat

(Sant Celoni, Vallès Oriental, 1390 – Barcelona, 23 desembre 1452)

Pintor. Influït per l’obra innovadora de Lluís Borrassà, n’aprofundí el missatge i la desenvolupà plenament a Catalunya en un moment de coincidència amb l’anomenat estil gòtic internacional, que portà al màxim de les seves possibilitats. La seva obra es caracteritza per la incorporació conscient de la perspectiva geomètrica importada d’Itàlia, per la plasmació de l’expressió naturalista mitjançant el dibuix i el joc conscient dels efectes de llum incidint sobre els objectes.

Es pot seguir, a través de les seves obres conservades, el procés de la seva evolució plàstica. Des del retaule de Cabrera de Mar, passant pel retaule de sant Jordi i culmina en el gran retaule del Salvador, realitzat cap a l’any 1449. Anterior a aquest retaule hi ha el de Púbol, contractat el 1437, d’impressionant naturalisme en les figures dels donants Bernat de Corbera, la seva esposa i fill, i en les de la predel·la, i que serví per identificar el nom de Bernat Martorell com el mestre del retaule de sant Jordi, nom amb el qual era conegut fins aleshores.

Cal fer observar que les estructures corporatives de producció de l’època i l’èxit assolit per la seva obra feren que molta part de la producció del mestre fos executada per oficials de taller, la qual cosa és palesa en certs fragments dels retaules i en un cert adotzenament de tipus inicialment molt reeixit. Quan morí va deixar organitzat el millor obrador pictòric barceloní.

També dirigí la realització de moltes miniatures, com les que es poden veure en el llibre de Jaume Marquilles, comentari dels Usatges, realitzat pel seu deixeble i col·laborador Bernat Rauric, i les d’un llibre d’Hores de la seva pròpia mà. Altres obres seves són el retaule de sant Miquel Arcàngel i el retaule de sant Joan Evangelista i sant Joan Baptista, aquests darrers són obres finals de Martorell i molt més fluides que totes les anteriors.

Fou el pare del també pintor Bernat (II) Martorell.

Ferrer i Fitó, Rafael

(Sant Celoni, Vallès Oriental, 22 maig 1911 – Barcelona, 26 març 1988)

Violinista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on el 1950 aconseguí el premi extraordinari de composició. Deixeble d’Eduard Toldrà, de Lluís Millet i d’Enric Morera. Fou concertino i sots-director (1944-62) i director interí (1962-67) de l’Orquestra Municipal de Barcelona i sots-director de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967-78). Fou assessor musical de Radio Nacional de España (1948-76) i catedràtic de música de cambra del Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1969-81).

De les seves composicions destaquen especialment Suite Mediterrània (1951), el ballet Romance de la fragua, estrenat a París el 1952, Concert per a violí i orquestra en si menor (1958), la suite Una nit de Nadal (1960), La tarde, la noche y el amanecer (1962), premi Itàlia de la RAI 1962, Mediterrània-3 (1976), De la terra, del mar, Cant a Barcelona sobre un poema de M. Costa i Llobera (1980) i Erols (1982). Orquestrà peces de piano d’Enric Granados i n’enregistrà en disc dirigint l’Orquestra del Conservatori de París.