Arxiu d'etiquetes: sa Pobla

Torres i Gost, Bartomeu

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, 1905 – 1989)

Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, fou degà de la seu de Mallorca (1961-68).

Biògraf de Costa i Llobera, sobre el qual publicà, entre altres obres, Mn. Costa i Llobera. Assaig biogràfic (1936), Una vocación tardía. Don Miguel Costa y Llobera (1944), Aspectos de la espiritualidad de Costa y Llobera (1955), Apología de Costa y Llobera a través de su epistolario (1956), Miguel Costa y Llobera: 1854-1922. Itinerario espiritual de un poeta (1971), Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó i Campamar (1975) i El Pi de Formentor. Edició poliglota commemorativa del centenari de la seva redacció (1975).

Talapi

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca Raiguer)

Possessió, la més important del terme, al sud de la vila, vora el límit amb els termes de Llubí i de Muro.

Era una antiga alqueria musulmana, un dels focus generadors de sa Pobla.

Socias i Caimari, Miquel

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, vers 1841 – Palma de Mallorca, 1904)

Polític liberal. Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l’ala moderada del partit progressista.

Pel gener de 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta. Fou, com a tal, diputat a les corts a partir del 1886 i governador civil de Barcelona fins a l’esclat de la vaga general del 1902.

Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors.

Esteràs, Joan

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, 1747 – Illes Balears, segle XVIII)

Artista. Prengué l’hàbit de Sant Joan el 1771, a Malta. L’any següent tornà a Mallorca.

Excel·lí en la construcció d’instruments musicals. Practicà el dibuix i l’escultura. Féu miniatures pintades sobre vorí o pergamí.

Crestatx

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca Raiguer)

Santuari (Santa Margarida de Crestatx), al nord de la vila, al peu dels darrers contraforts de la serra de Tramuntana.

Fou una de les primitives parròquies de l’illa després de la conquesta catalana, de la qual depengué sa Pobla, però, quan aquesta vila fou declarada reial (1300), la parròquia s’hi traslladà.

L’església fou reformada vers el 1747 i el 1820 i ampliada en 1895-1906.

Cladera i Company, Cristòfor

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, 1760 – Palma de Mallorca, 1816)

Erudit. Estudià dret a Múrcia, Oriola i València. Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions (1785) i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1787-91) i la traducció del diccionari de física de Brisson (1796-1802).

A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del siglo XVI (1794) aportà documentació inèdita. Es conserven els seus Apuntes para formar una historia crítica del Reino de Mallorca.

Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca (1792) i el títol de cronista de Palma de Mallorca (1807). Fou funcionari del ministeri de l’interior de Josep I Bonaparte i pel fet d’ésser afrancesat visqué a l’exili fins al 1814.

És conegut per la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.

Castanyer i Mayol, Miquel Antoni

Deixa un comentari

(Adjuntas, Puerto Rico, 21 desembre 1914 – sa Pobla, Mallorca, 24 gener 1985)

Escriptor. Sacerdot establert a Sóller (Mallorca).

Ha publicat, entre d’altres obres els reculls poètics Cançons de primavera (1940), Càntic de muntanya (1957) i Càntic Nou (1959).

Cabanelles i Cladera, Miquel

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, 20 gener 1760 – Madrid, 23 desembre 1830)

Metge. Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector general d’epidèmies a València i a Múrcia, i, posteriorment, sotsinspector general de medicina i cirurgia a Madrid. L’any 1800 experimentà els efectes dels gasos acidominerals contra la febre groga.

Escriví alguns treballs sobre la terapèutica d’aquesta epidèmia (1801) i Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana (1802).

Alcúdia, albufera d’

13 Respostes

(Alcúdia de Mallorca / sa Pobla, Mallorca Raiguer)

Estany costaner, situat a la costa nord de la badia d’Alcúdia. És un antic golf de poc fons, que va ésser tancat per un cordó litoral. La seva dessecació començà el 1860, amb finalitats agrícoles.

El conreu d’arròs, promogut per una companyia italiana va fracassar a causa de l’excessiva salinitat, i els canals de reg són utilitzats per una petita indústria paperera. Salines. S’hi practica la pesca d’angules i la caça de fotges.

Albufera de Mallorca, parc natural de s’

Deixa un comentari

(Muro / sa Pobla, Mallorca)

Espai natural protegit de les Balears. Extens conjunt de terres baixes, inundades gran part de l’any, que conforma la major àrea de prats i aiguamolls de l’illa. Es troba situada a l’extrem nord-occidental de la badia d’Alcúdia, raó per la qual sovint és anomenada s’Albufera d’Alcúdia.

L’espai natural comprèn una resigna, amb extensos aiguamolls i marjals per on penetren els conreus del voltant, limitant amb la densa vegetació d’herbassers de les zones inundades. La fauna de s’Albufera és molt diversa, però en destaquen especialment les aus, amb unes 200 espècies observades en aquestes terres.

Va ser declarada parc natural el 1988, i el 1989 va ser inclosa a la llista de zones humides d’importància internacional emparades pel conveni Ramsar.

Enllaç web: Parc de s’Albufera de Mallorca