Arxiu d'etiquetes: sa Pobla

Cabanelles i Cladera, Miquel

(sa Pobla, Mallorca, 20 gener 1760 – Madrid, 23 desembre 1830)

Metge. Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector general d’epidèmies a València i a Múrcia, i, posteriorment, sotsinspector general de medicina i cirurgia a Madrid. L’any 1800 experimentà els efectes dels gasos acidominerals contra la febre groga.

Escriví alguns treballs sobre la terapèutica d’aquesta epidèmia (1801) i Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana (1802).

Alcúdia, albufera d’

(Alcúdia de Mallorca / sa Pobla, Mallorca Raiguer)

Estany costaner, situat a la costa nord de la badia d’Alcúdia. És un antic golf de poc fons, que va ésser tancat per un cordó litoral. La seva dessecació començà el 1860, amb finalitats agrícoles.

El conreu d’arròs, promogut per una companyia italiana va fracassar a causa de l’excessiva salinitat, i els canals de reg són utilitzats per una petita indústria paperera. Salines. S’hi practica la pesca d’angules i la caça de fotges.

Albufera de Mallorca, parc natural de s’

(Muro / sa Pobla, Mallorca)

Espai natural protegit de les Balears. Extens conjunt de terres baixes, inundades gran part de l’any, que conforma la major àrea de prats i aiguamolls de l’illa. Es troba situada a l’extrem nord-occidental de la badia d’Alcúdia, raó per la qual sovint és anomenada s’Albufera d’Alcúdia.

L’espai natural comprèn una resigna, amb extensos aiguamolls i marjals per on penetren els conreus del voltant, limitant amb la densa vegetació d’herbassers de les zones inundades. La fauna de s’Albufera és molt diversa, però en destaquen especialment les aus, amb unes 200 espècies observades en aquestes terres.

Va ser declarada parc natural el 1988, i el 1989 va ser inclosa a la llista de zones humides d’importància internacional emparades pel conveni Ramsar.

Enllaç web: Parc de s’Albufera de Mallorca

Ballester i Moragues, Alexandre

(Gavà, Baix Llobregat, 25 febrer 1933 – sa Pobla, Mallorca, 30 juny 2011)

Dramaturg. Visqué a Mallorca d’ençà que tenia un any.

De la seva producció dramàtica cal assenyalar, Foc colgat (1966), Siau benvingut (1968), Dins un gruix de vellut (1973), L’única mort de Marta Cincinati (1984) i Les llàgrimes del vienès (1995).

L’any 1969 va publicar Joc de tres, que conté les obres Fins al darrer mot (1968), Massa temps sense piano (1968) i Un baúl groc per a Nofre Taylor. És autor també de la novel·la La servitud (1965).