(Rosselló, segle XVI – segle XVII)
Dama. Heretà el títol vescomtal d’Illa. El 1613 es casà amb el noble i futur escriptor Francesc II de Montcada.
El vescomtat d’Illa fou per al seu fill Guillem Ramon de Montcada.
(Castellrosselló, Rosselló, segle XII – segle XIII)
Noble. Probablement fill de Ramon de Castellrosselló, càtar destacat, participà, sembla, a les ordres del comte Nunyó Sanç I de Rosselló, a la conquesta de Mallorca (1229).
Fou empresonat per la inquisició per la seva adhesió a l’heretgia càtara, però fugí i es féu fort en els seus dominis. Per influència de Jaume I de Catalunya, el papa Gregori IX encarregà al seu penitenciari Ramon de Penyafort que l’absolgués a canvi que lluités tres anys contra els sarraïns de València.
El bisbe d’Elna, Bernat de Berga, protestà davant el papa d’aquest perdó, però Gregori IX el mantingué, fet que permeté que salvés la vida i conserves els seus dominis.
(Rosselló, segle XII – segle XIII)
Noble. Senyor de Castellrosselló. Acceptà els principis de l’heretgia càtara, com la majoria dels nobles rossellonesos del seu temps. El 1198, davant l’amenaça d’una croada contra els càtars, el rei Pere I el Catòlic publicà algunes mesures de contenció de l’heretgia i disposà una sèrie de precaucions, entre les quals figura l’autorització a Ramon de Castellrosselló perquè aquest emprengués obres de fortificació extraordinàries als seus dominis.
Aquest és possiblement l’homònim que, en 1223-24, combaté a les ordres del comte Nunyó Sanç I de Rosselló, a les lluites civils entre aquest i els Montcada, sota el regnat de Jaume I el Conqueridor.
Un Ramon de Castellrosselló apareix lligat a la tràgica fi, probablement llegendària, del trobador Guillem de Cabestany.
(Rosselló, segle XII)
Noble. El 1160 fou un dels qui refermaven els fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona quan aquest manllevà un préstec de 6.700 morabatins a Guillem Leteric, banquer de Montpeller.
(Rosselló, segle XIV)
Poeta. Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrança de les Leys d’amor. En la seva dedicatòria al noble català Felip Dalmau I de Rocabertí, mostra la influència de les Regles de trobar de R. Vidal de Besalú.
Escriví dues preceptives: Compendi de la coneixença dels vicis que es poden esdevenir en els dictats del Gay Saber i Glossari (1341). Les poesies conservades, onze en total, recullen tots els tòpics i els virtuosismes retòrics de l’escola tolosana.
(Rosselló, segle XIII – segle XIV)
Noble. El 1312 assistí al vassallatge renovat a Barcelona, davant Jaume II el Just, del rei Sanç I de Mallorca. El 1326 era un dels rebels que s’oposaven a la regència de l’infant Felip de Mallorca durant la minoritat de Jaume III de Mallorca i que pretenien donar-la al comte de Foix.
Figurava entre els nobles que arribaren a emparar-se de la persona del petit Jaume. Quan les forces trameses del Principat restabliren l’autoritat de Felip i arribaren a Perpinyà, Dalmau es féu fonedís. Fou decretada la seva persecució.
(Rosselló, segle XV – segle XVI)
Vescomte de Rodés. Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França.
Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II el Catòlic, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment.
Anul·là les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols. Ferran II el desposseí dels seus dominis senyorials.
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. Es destacà per la seva oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III de Mallorca. Fou un dels capdavanters del moviment que pretenia traspassar la tutoria i regència al comte Gastó I de Foix.
Aquest moviment fou vençut el 1326 per les forces que envià Jaume II el Just des del Principat, a requeriment de Felip, per restablir l’orde al Rosselló.
(Rosselló, segle XIII – segle XIV)
Noble. Era fill de Ponç Saguardia, del qual heretà probablement el vescomtat de Canet, i germà d’Esclaramonda de Canet. Fou vassall de Jaume II de Mallorca.
El 1302 era un dels signants de l’acta de vassallatge del seu monarca a Jaume II de Catalunya.
Fill seu fou Ramon de Canet, i probablement la Maria de Canet casada amb el vescomte Ramon Folc VI de Cardona.
(Rosselló, segle XIII)
Senyor de Canet. Fill de Guillem de Canet i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda.
Anà a la conquesta de Mallorca amb les forces de Nunyo Sanç I de Rosselló, el 1229. L’any següent, la seva galera conduí el rei Jaume I el Conqueridor al primer viatge de tornada des de l’illa.
El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa.
El seu sogre, Bernat Hug de Serrallonga, fou el tutor testamentari dels seus fills menors Guillem (I) de Canet i Pere de Domanova.
Dades dels Països Catalans 