Arxiu d'etiquetes: Rosselló (bio)

Caramany, Guillem de -vescomte Rodés-

1 Resposta

(Rosselló, segle XV – segle XVI)

Vescomte de Rodés. Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França.

Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II el Catòlic, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment.

Anul·là les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols. Ferran II el desposseí dels seus dominis senyorials.

Caramany, Guillem de -cavaller, s XIV-

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. Es destacà per la seva oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III de Mallorca. Fou un dels capdavanters del moviment que pretenia traspassar la tutoria i regència al comte Gastó I de Foix.

Aquest moviment fou vençut el 1326 per les forces que envià Jaume II el Just des del Principat, a requeriment de Felip, per restablir l’orde al Rosselló.

Canet, Ramon (II) de

2 Respostes

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. Era fill de Ponç Saguardia, del qual heretà probablement el vescomtat de Canet, i germà d’Esclaramonda de Canet. Fou vassall de Jaume II de Mallorca.

El 1302 era un dels signants de l’acta de vassallatge del seu monarca a Jaume II de Catalunya.

Fill seu fou Ramon de Canet, i probablement la Maria de Canet casada amb el vescomte Ramon Folc VI de Cardona.

Canet, Ramon (I) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII)

Senyor de Canet. Fill de Guillem de Canet i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda.

Anà a la conquesta de Mallorca amb les forces de Nunyo Sanç I de Rosselló, el 1229. L’any següent, la seva galera conduí el rei Jaume I el Conqueridor al primer viatge de tornada des de l’illa.

El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa.

El seu sogre, Bernat Hug de Serrallonga, fou el tutor testamentari dels seus fills menors Guillem (I) de Canet i Pere de Domanova.

Canet, Guillem (II) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. El 1312 assistí, a Barcelona, a l’homenatge del seu rei Sanç de Mallorca a Jaume II el Just.

Fou missatger del rei Sanç prop de Jaume II el 1321, per oferir la substancial col·laboració prestada pel primer a la conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons en 1323-24.

Tingué disputes amb el noble Ramon de Perellós, apaivagades alhora pels reis Sanç i Jaume II.

Canet, Guillem (I) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII)

Senyor de Canet i de Vilanova de Raó. Fill de Ramon (I) de Canet. En 1275 fou un dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou quan aquest n’era absent, per haver acompanyat a París l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.

Es trobava assetjant el castell de Montboló, pertanyent al de Castellnou, quan ell i els altres nobles agressors foren envestits per les forces de l’infant; ja de tornada del seu viatge i ben disposat a defensar les possessions del seu fidel servidor. En reconèixer la persona de l’infant, Guillem de Canet no el volgué combatre, i obtingué així el perdó immediat.

Sembla que el fet inspiraria un poema joglaresc, que hom pot endevinar encara sota la prosa de Desclot, narrador de l’esdeveniment.

El 1279, com d’altres nobles rossellonesos, fou garantidor del jurament d’homenatge fet per Jaume II de Mallorca a Pere II.

Cabrenç, Guillem Galceran de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIV)

Noble. No serví pas Jaume III de Mallorca, sinó Pere III el Cerimoniós, que desposseí Jaume.

El 1344 féu al costat del rei Pere la campanya d’incorporació definitiva del Rosselló, i figurà al consell reial.

Cabrenç, Ermessenda de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII)

Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, féu resistència als invasors, des de les seves terres, negant-se a secundar la política de Jaume.

El 1290, Alfons II el Franc ordenava al seu favor el pagament d’una indemnització per haver perdut les seves terres en aquella avinentesa.

Cabestany, Guillem de

4 Respostes

(Rosselló, 1162 ? – 1212 ?)

Trobador en llengua provençal. Poeta culte i cortesà, se’n conserven nou cançons, la més famosa de les quals és Lo dous cossire.

Segons la llegenda, d’origen oriental i recollida després per Boccaccio al Decamerone i Stendhal a De l’amour (1822), fou mort per Ramon de Castellrosselló, marit de Saurimonda, la seva enamorada, a qui donà a menjar el cor del trobador, la qual, en saber-ho, se suïcidà.

Les dades biogràfiques reals, poques i indestriables de les d’un altre personatge del mateix nom, indiquen que participà en la batalla de Las Navas de Tolosa.

Buart, Vicenç

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XVIII)

Escriptor i sacerdot. Fou rector de Sant Llorenç de la Salanca des del 1763.

El 1777 escriví una adaptació de la Tragèdia Santa o drama de la Passió en dues parts (Presa de Jesús a l’hort de Getsemaní i Triumfo de la creu).