Arxiu d'etiquetes: Rosselló (bio)

Llupià i Roger, Carles (IV) de

(Rosselló, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

(o Àngel Carles)  Noble i militar. Fill de Carles (III) de Llupià i de Vilanova.

Era baró de Llupià, Castellnou, Molig i Pracols i senyor de Vilarmilà, Coma, Gallifa i Rocacrespa.

Fixà definitivament la residència a Barcelona. Fou capità de cavallers, cavaller de l’orde de Sant Joan i primer marquès de Llupià.

Fores germans seus:

Felip (I) de Llupià i Roger  (Rosselló, segle XVII – 1701)  Baró de Llupià i de Castellnou. Fou el successor del seu pare.

Francesc (I) de Llupià i Roger  (Catalunya, segle XVII – 1735)  (o Joan Francesc)  Segon marquès de Llupià. Fou capità de dragons. Fou el pare de:

  • Francesc (II) Gaietà de Llupià i de Marimon  (Rosselló, segle XVIII – 1762)  Tercer marquès de Llupià. Només deixà una filla i hereva, que morí tot seguit, i fou succeïda pel seu germà Josep (I).
  • Josep (I) de Llupià i de Marimon  (Rosselló, segle XVIII – 1771)  Cinquè marquès de Llupià, senyor de Gallifa i Rocacrespa. Fou el darrer de la seva línia.

Llupià i d’Agulló-Pinós, Joan de

(Rosselló, segle XVII – segle XVIII)

Vice-governador de Catalunya (1698). Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró, i germà de Josep.

Nomenat marquès per Felip V de Borbó (1702), féu costat al bàndol filipista durant la guerra de Successió.

Emigrà del Principat a l’arribada de Carles d’Àustria.

Llupià, Gaspar de

(Catalunya, segle XV – Barcelona, 1518)

Noble. Estigué al servei del duc de Borgonya per lluitar contra França.

El 1477 el duc el trameté com a ambaixador a Joan II de Catalunya, tractant que aquest l’ajudés contra França a la defensa de Borgonya i de Flandes.

Es casà amb Constança de Gualbes i foren pares de:

Margarida de Llupià i de Gualbes  (Rosselló, segle XVI – Barcelona, 1568)  Muller de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera, foren fills seus: Tomàs, Lluïsa, Pere (I) i Carles (I) de Llupià i de Llupià.

Joan (I) de Llupià i de Gualbes  (Rosselló, segle XVI)  Senyor de Llupià i de Vilarmilà. Lluís XI de França li confiscà els béns. Fou el pare de:

  • Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XV)  Escriptor. És autor d’un Nobiliari (1480).
  • Francesc de Llupià  (Rosselló, segle XV)  Fou l’iniciador de la línia dels barons de Corbera. Fou avi de Lluís de Llupià.

Garrius, Julià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Tresorer de Joan I el Caçador. Col·locà a la cort el seu germà i el seu fill.

En 1392 anà a Sardenya per tractar d’obtenir una treva amb els rebels. No tingué èxit.

En 1396 figurà entre els cortesans subjectes a procés després de la mort del rei. Fou acusat principalment d’haver intervingut al contracte desavantatjós de les rendes de Mallorca, per bé que li foren imputats d’altres delictes.

Així i tot, s’acollí, com els altres processats, al perdó general atorgat pel rei Martí I l’Humà.

Fou el pare de Joan Garrius  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Funcionari reial. Fou nomenat procurador reial el 1393. Fou, també, senyor de Formigueres i de Matamala. Estigué implicat en el procés anomenat del procés del Consell de Joan, a la mort de Joan I de Catalunya.

Forner, Jaume

5 Respostes

(Rosselló, segle XVI – Barcelona, 1555)

Pintor. Estigué actiu a Perpinyà des de l’any 1516 fins al 1527 i, posteriorment, s’establí a Barcelona.

És autor del retaule de Santa Peronella, a la seu de Perpinyà (1524), el de Sant Quirze de Colera (1531), el de la parròquia de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, el de Santa Agnès de Malanyanes (1535-36, Museu Diocesà de Barcelona), el de Sant Vicenç de Malla (1553) i probablement de l’antic del Vinyet de Sitges (1544), avui a l’hospital de la vila.

El seu estil és plenament renaixentista, amb uns trets arcaïtzants que el fan més popular.

Fou el pare de Jaume Forner  (Catalunya, segle XVI)  Pintor. Decorà, sol o en col·laboració, nombrosos temples del país.

Despuig -llinatge-

2 Respostes

(Rosselló, segle XII – )

Llinatge noble. Establert a Tortosa en ésser conquerida el 1148. Al segle XIII detenia la senyoria de Paüls.

Una línia s’establí a Xàtiva i posseí la senyoria d’Alcàntera (Ribera Alta), i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta.

La línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig.

Desllor, Roger

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII – Salona, Grècia, 1318)

Cavaller. Al servei del duc francès d’Atenes, Gautier de Brienne (1301-11), contractà la Gran Companyia Catalana (1310) contra els atacs del despota de l’Epir i del senyor de Blàquia.

Un cop rebutjats els enemics, el duc llicencià una part de la Companyia. Les dissensions provocades per l’actitud del duc no foren resoltes, malgrat els bons oficis de Desllor, el qual captà les simpaties dels catalans.

Les hostilitats acabaren amb la victòria catalana del Cefís (1311) i el ducat d’Atenes passà al domini de la Companyia Catalana, que nomenà Desllor comandant suprem.

Governà el ducat fins a l’arribada de Berenguer Estanyol (1312), vicari general en representació del nou duc Manfred I d’Atenes.

Copons i de Tamarit, Felip de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Rosselló, 1686)

Polític. Fill de Felip de Copons i Malet, senyor de Puig-roig. Jutge de l’audiència de Barcelona, durant la Guerra dels Segadors fou partidari de França.

Vers el 1652 s’establí al Rosselló, on cooperà eficaçment a la imposició del règim francès: el 1660 fou nomenat conseller del Consell Sobirà del Rosselló, i més tard, president, càrrec que també ocuparen el seu nét Francesc de Copons i de Reard el 1719, i el fill d’aquest, Francesc Copons i d’Oms (1715-86), des del 1748.

Castellnou, Estel·la de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Dama. El 1285, arran de la invasió francesa de Catalunya, amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, es declarà fidel als interessos catalans de Pere II el Gran.

En un castell de la seva propietat organitzà una coratjosa resistència, tot i trobar-se en terra rossellonesa lliurada als francesos. Degué acabar perdent aquell castell.

Es traslladà aleshores al Principat, on visqué com a exiliada.

El 1290, Alfons II el Franc, successor del rei Pere, ordenà al seu favor el pagament d’una indemnització que la compensés dels béns perduts.

Calmell, Llorenç

Deixa un comentari

(Besalú, Garrotxa, segle XVI – Rosselló ?, segle XVII)

Jove bruixot. Pretenia de tenir el do de reconèixer les bruixes.

Cridat, cap al 1619, per diverses autoritats dels pobles del Rosselló, fou la causa d’arrest i condemna de bon nombre de dones, acusades per ell d’ésser bruixes, fins que, havent inculpat un membre de la burgesia perpinyanesa, la inquisició atallà les seves activitats.