Arxiu d'etiquetes: rius

Bescaran

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble (1.360 m alt) i antic municipi, a partir del 1970 formà, amb els d’Anserall, Ars, Arcavell i Civís, el nou municipi actual. És situat a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.

És esmentat ja l’any 839. De l’antic monestir de Bescaran, desaparegut, es conserva un campanar romànic de tres pisos, amb finestrals dobles. Pertangué al capítol de la seu d’Urgell.

Dins el terme, prop del límit amb el d’Aristot i Estamariu, hi ha un gran dolmen anomenat Cabana del Moro, on han estat trobades restes de l’edat del bronze.

Berasti, riu de

(Pallars Sobirà)

Curs d’aigua permanent de la vall d’Àssua, que neix a la serra de Mainera, al terme de Sort.

A la capçalera hi ha un petit lacustre (estanys de Mainera); entre el clot de Mainera i les bordes de Llessui rep, per la dreta, els barrancs que davallen del Monterroio i del Montsent, i a Escàs forma, juntament amb el riu de Caregue, el riu de Sant Antoni, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.

És nomenat també el Rialbo, el riu de Soll o el barranc d’Enrialbo.

Benifallet, congost de *

(Benifallet, Baix Ebre)

Altre nom del pas de Barrufemes.

Bellera, riu de

(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)

Riu, afluent dretà del Flamicell, entre les dues comarques.

Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins l’antic terme de Benés. Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamicell a Senterada.

Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca.

La seva vall és anomenada vall de Bellera.

Beget, riu de

(Ripollès)

Format sota el castell de Rocabruna per la unió de la riera de Rocabruna, del torrent de les Arçoles (formats al Montfalgars) i del torrent de Rocabertella (que baixa del coll de Malrem).

Aigua avall de Beget rep, per la dreta, la riera de Salarsa. Després de passar entre les serres de Bestracà i de Talaixà, s’uneix dins el congost o grau d’Escales al riu d’Oix per formar el Llierca.

Becero, canal de

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Petita vall tributària per l’esquerra de la del riu de Lladorre, a la capçalera de la vall de Cardós.

És drenada pel riu de Selves, emissari de l’estany de Becero, situat sota el pic de Becero (2.591 m alt).

La part més baixa és coberta pel bosc de Selves.

Batllia, la -Baixa Cerdanya-

(Baixa Cerdanya)

(o la Batllia de Bellver)  Petita regió, dita igualment Petita Cerdanya i alguna vegada també Baixa Cerdanya, a la vall del Segre, centrada en el pla de Talló, comprèn els termes de Bellver de Cerdanya, Riu de Pendís, Prullans i Talltendre.

Les seves valls altes constitueixen la capçalera del riu de la Batllia.

Té l’origen en la fundació de la batllia de Bellver de Cerdanya (1225) pel comte Nunyó Sanç I de Rosselló i de Cerdanya.

Bastareny, el

(Berguedà)

Riu de la comarca, afluent dretà a la capçalera del Llobregat.

Neix al vessant meridional de la serra de Cadí, a les fonts de l’Adou, també anomenades fonts del Bastareny, i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols.

La vall, orientada en direcció nord-oest – sud-est, al peu de la serra de Gisclareny, és subseqüent; el riu s’hi obre pas erosionant les margues eocèniques.

Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l’esquerra, el seu afluent més important, el riu de Gréixer; passà per Bagà i l’aiguabarreig amb el Llobregat és a Guardiola de Berguedà.

El seu cabal és de règim pluvionival amb fortes oscil·lacions estacionals. En són aprofitades les aigües per a la indústria.

Barra de Ferro, la

(l’Esquirol, Osona)

Engorjat de la riera de les Gorgues, situat entre dues cingleres d’un centenar de metres.

Damunt la paret meridional hi ha l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues.

A la paret septentrional es precipita l’aigua de la riera de la Bertrana des d’una altura de 80 m.

Banyols, els -Baix Llobregat-

(Baix LlobregatBarcelonès)

(o Banyoles)  Nom del delta del Llobregat a l’edat mitjana.

Sector de marina dels antics termes de Sant Boi de Llobregat (els Banyols de Sant Boi, esdevingut més tard el Prat de Sant Boi, dellà Aigua o de Llobregat) i de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyuls de Provençana, esdevinguda més tard el Prat de Provençana o deçà Aigua).