Curs d’aigua. Es forma al vessant septentrional de la serra del Cogulló i després de rebre, per la dreta, el riu de Vallverd, entre Sarral i Pira, aflueix al Francolí, aigua avall de Montblanc.
Anguera, riu d’
9 Respostes
Arxiu d'etiquetes: rius
Ancs
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (1.454 m alt) de l’antic municipi de Montcortès de Pallars, al sector septentrional de l’antic terme, format per la vall d’Ancs (on es troben, a més, els pobles de Sellui i de Balestui).
Situat a la dreta del riu d’Ancs, que aflueix, per la dreta, a la Noguera Pallaresa, a l’indret de l’antic poble del Comte.
De la seva parròquia depenen tots els pobles de la vall. La seva jurisdicció pertanyia al monestir de Gerri.
Amposta a la Ràpita, canal de navegació d’
(Montsià, segle XVIII)
Canal de navegació, construït durant el regnat de Carles III de Catalunya entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.
Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació. En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta.
A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre (canal de la dreta de l’Ebre).
Altés
Poble (491 m alt), situat a l’esquerra de la ribera Salada (que a l’edat mitjana era anomenada el riu d’Altés).
La seva església parroquial de Sant Pere era l’església de l’antic castell d’Altés i és esmentada ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839.
Algars, riu d’
(Terra Alta / Matarranya)
Riu (75 km) de la conca de l’Ebre, que neix als ports de Beseit i corre en direcció sud-nord, fins a Nonasp, on s’ajunta al Matarranya.
Drena la comarca de la Terra Alta i serveix de límit amb la Matarranya, la qual travessa en el curs baix; marca també límit administratiu entre Catalunya i Aragó.
El seu cabal és molt escàs.
Aigoestortes
Indret de l’antic municipi de Tredòs, a la ribera de l’Aiguamog, més amunt del salt d’Aigoestortes, situat sobre els banys de Tredòs.
És un parc natural d’aigües quietes, voltat de bosc de pins i d’avets (1.820 m alt).
Aiguamog, l’
Riu, afluent esquerrà del riu de Ruda, de l’antic terme de Tredòs. És alimentat per 48 estanys del circ de Colomers, a la capçalera de la vall.
Aigua avall de l’estany d’Era Lòssa, el més baix dels de Colomers, s’inicia la ribera d’Aiguamog, com a vall ampla i de pendent molt suau, especialment a l’indret conegut com a Aigoestortes.
Després del salt d’Aigoestortes, passa pels banys de Tredòs i, ja més encaixat, aconsegueix el riu de Ruda.
Abella -Ripollès-
Poble. A l’esquerra de la riera d’Abella, afluent, per la dreta, del Ter.
Església de Santa Llúcia, romànica.
Ulldemolins (Priorat)
Municipi del Priorat (Catalunya): 38,17 km2, 650 m alt, 395 hab (2017)
Situat al nord de la comarca, al límit amb les Garrigues i la Conca de Barberà, a la vall del Montsant (o riu d’Ulldemolins). Força accidentat pels vessants de les serres de Montsant i de la Llena.
Agricultura de secà; el conreu més estès és el d’oliveres; segueixen en importància la vinya, els cereals, els ametllers i els avellaners. Avicultura. Indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Àrea comercial de Reus.
El poble és al vessant d’un tossal enlairat a la riba dreta del riu de Montsant; església parroquial de Sant Jaume; al cim del nucli hi ha l’ermita de la Mare de Déu de Loreto (segle XVIII).
El municipi comprèn, a més, l’antiga partida del Coll de Mònecs, el congost de Fraguerau i les ermites de Santa Magdalena d’Ulldemolins, de Sant Antoni i Santa Bàrbara d’Ulldemolins i de Sant Bartomeu.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa
Torre de l’Espanyol, la (Ribera d’Ebre)
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 27,90 km2, 164 m alt, 634 hab (2017)
Situat als vessants septentrionals de la serra del Tormo i als meridionals de la serra del Rovelló, a l’esquerra de l’Ebre, drenat pel seu afluent, el riu de la Torre, que neix al sector oriental del terme, a les ribes del barranc de Vinebre, al límit amb el Priorat. El sector muntanyós és cobert de pasturatges, garriga i boscs.
Predomina l’agricultura de secà (olivera, vinya) sobre la de regadiu (hortalisses, patates i cereals), que aprofita aigües derivades de l’Ebre i de fonts. La majoria de les explotacions agràries són d’extensió mitjana. Ramaderia de llana i avicultura. Compta amb una cooperativa agropecuària. Petita indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Població en descens.
El poble, d’origen islàmic, és en una elevació al vessant esquerra de la vall de la Torre; església parroquial de Sant Jaume.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
