(Ripollès)
Afluent esquerrà del riu Merdàs, que neix al Mogrony i desemboca al seu col·lector prop dels Cortals, aigua amunt de Gombrèn.
Garfull, riera de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Ripollès (geo)
Creueta, coll de la -Berguedà/Ripollès-
Depressió (1.820 m alt) de la serra que separa la vall de Toses de la vall de Lillet, entre el tossal de la Creueta (2.068 m alt), a l’est, i el cim de pla Beget (2.031 m), a l’oest.
Hi passa la pista de Castellar de N’Hug a la Molina.
Clapa, pic de la
Cau, la -Ripollès-
(Ripollès)
(o la Calm) Contrafort occidental (ras de la Cau, 1.425 m alt) de la serra de Milany, termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll.
Prop del cim, dins del darrer d’aquests termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau.
Carnalets, riera de
(Ripollès)
(o de Vilardell) Curs d’aigua. Neix a la serra de Matamala i aflueix per l’esquerra a la riera de les Llosses.
Carboners, ribera de
(Ripollès)
Afluent esquerrà del Ter, aigua amunt de Setcases, format pels torrents que neixen entre el pic de coma Ermada i el de Costabona (circ de Concròs).
El vessant esquerra de la vall és boscat (baga de Carboners).
Alberes, les -nom orogràfic-
(Catalunya / Catalunya Nord)
Ramal orogràfic pirinenc.
Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el ramal que va de Costabona fins a la Mediterrània (en el qual resta compresa la serra de l’Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al nord, i l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, al sud.
Freser, el
(Ripollès)
Riu pirinenc (30 km), de la conca hidrogràfica del Ter, del qual és afluent per la dreta.
Neix a 2.580 m alt, entre el puig de Bastiments i el pic de l’Infern, en plena zona axial del Pirineu català. Corre en direcció nord-sud fins a la confluència amb el Ter a Ripoll.
La vall alta està separada de la del Ter pel massís de Balandrau (2.579 m), que s’uneix al massís del Taga pel sud; forma, a Queralbs, amb la vall de Núria, l’anomenada vall de Ribes, un pronunciat congost amb una clara influència de les glaceres quaternàries, una de les quals baixava pel curs del Freser procedent del Canigó fins a Ulldeter (3,5 km).
El cabal és abundant, i el règim, pluvionival, amb màxims al maig i al novembre i mínims al gener i al setembre. Els afluents són torrents subsegüents orientats d’est a oest; cal esmentar el Rigard, per la dreta, i, per l’esquerra, el Merdàs i el Segadell.
A les seves ribes s’ha concentrat la població des del moment en què sorgí la indústria moderna i es crearen les colònies fabrils (teixits i papereres). Al seu curs hi ha instal·lades nou centrals hidroelèctriques.
Fossa del Gegant, pic de la
Finestrelles, pic de -Alta Cerdanya / Ripollès-
Cim (2.829 m alt) del massís del Puigmal, al nord-est del seu cim culminant, a la línia de crestes que separa les valls de Núria i d’Eina, entre el coll d’Eina i el coll de Finestrelles (2.590 m alt), pas dels Pirineus que comunica les dues comarques.
Dades dels Països Catalans 