Afluent esquerrà del Ter. Neix a la serra de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà, penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt.
Recull, a Sant Pere de Torelló, per l’esquerra, el cabal del riu Fornés i desemboca al seu col·lector a Torelló.
(Ripollès)
Riu pirinenc (30 km), de la conca hidrogràfica del Ter, del qual és afluent per la dreta.
Neix a 2.580 m alt, entre el puig de Bastiments i el pic de l’Infern, en plena zona axial del Pirineu català. Corre en direcció nord-sud fins a la confluència amb el Ter a Ripoll.
La vall alta està separada de la del Ter pel massís de Balandrau (2.579 m), que s’uneix al massís del Taga pel sud; forma, a Queralbs, amb la vall de Núria, l’anomenada vall de Ribes, un pronunciat congost amb una clara influència de les glaceres quaternàries, una de les quals baixava pel curs del Freser procedent del Canigó fins a Ulldeter (3,5 km).
El cabal és abundant, i el règim, pluvionival, amb màxims al maig i al novembre i mínims al gener i al setembre. Els afluents són torrents subsegüents orientats d’est a oest; cal esmentar el Rigard, per la dreta, i, per l’esquerra, el Merdàs i el Segadell.
A les seves ribes s’ha concentrat la població des del moment en què sorgí la indústria moderna i es crearen les colònies fabrils (teixits i papereres). Al seu curs hi ha instal·lades nou centrals hidroelèctriques.
Cim (2.829 m alt) del massís del Puigmal, al nord-est del seu cim culminant, a la línia de crestes que separa les valls de Núria i d’Eina, entre el coll d’Eina i el coll de Finestrelles (2.590 m alt), pas dels Pirineus que comunica les dues comarques.
(Ripollès)
Coll (1.710 m alt) que comunica les valls de Feitús i del Ritort, a la vall de Camprodon, entre els puigs Sistra i Moscós.
Coll (1.416 m alt) de la serra que separa la vall de Lillet de la vall del Mergançol, al límit de les dues comarques, entre el puig Lluent i el serrat de Faig-i-branca (1.515 m alt).
Cim (2.704 m alt), el més septentrional del circ de Morenç, a la capçalera del Ter.
Forma part de la línia de crestes que separa les dues comarques.
És anomenat també pic d’Ombriaga.
Cim (1.482 m alt) de la serra que separa la vall de Vidrà de la plana d’en Bas, al nord-oest del Puigsacalm, entre la collada de pla Traver i el coll de Siuret.
Amb el nom de Sant Bartomeu de Cubell és coneguda també l’església de Sant Bartomeu de Covildases, al seu vessant meridional.
(Ripollès)
Serra que separa el Pre-pirineu de la zona axial. És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga (2.035 m alt).
Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter (vall de Sant Joan) i el Freser (vall de Ribes); pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç; al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser.
En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera.
(Ripollès)
Alineació muntanyosa (1.893 m alt) de la comarca, situada entre les valls dels rius Ter i Freser, al nord de Sant Joan de les Abadesses, al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (Baix Ripollès).
Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat.
Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera.
Dades dels Països Catalans 