(Ripollès)
Serra del Subpirineu, al sud de la comarca.
D’estructura juràssica, és el sector ponentí de l’anticlinal que enllaça amb la serralada Transversal.
Culmina a l’Obiols (1.533 m alt).
Arxiu d'etiquetes: Ripollès (geo)
Merdàs, riu
(Ripollès)
Riu de la comarca, subafluent del Ter a través del Freser.
Neix al coll de Merolla (1.040 m alt) amb el nom de torrent de Merolla, segueix un curs oest-est i dibuixa l’àmplia vall de Gombrèn; pren després la direcció sud-est, passa per Sant Martí d’Armàncies i conflueix amb el Freser, a can Noguera, aigua avall de Campdevànol.
L’afluent principal és la riera de Garfull.
Lluent, puig
Cim (1.640 m alt) de la serra de Puig Lluent, entre les dues comarques.
Contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l’Arija (terme de la Pobla de Lillet) de les de la riera del Margançol (terme de Castell de l’Areny i de Palmerola).
Ges, riu -Ripollès/Osona-
13 Respostes
Afluent esquerrà del Ter. Neix a la serra de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà, penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt.
Recull, a Sant Pere de Torelló, per l’esquerra, el cabal del riu Fornés i desemboca al seu col·lector a Torelló.
Freser, el
(Ripollès)
Riu pirinenc (30 km), de la conca hidrogràfica del Ter, del qual és afluent per la dreta.
Neix a 2.580 m alt, entre el puig de Bastiments i el pic de l’Infern, en plena zona axial del Pirineu català. Corre en direcció nord-sud fins a la confluència amb el Ter a Ripoll.
La vall alta està separada de la del Ter pel massís de Balandrau (2.579 m), que s’uneix al massís del Taga pel sud; forma, a Queralbs, amb la vall de Núria, l’anomenada vall de Ribes, un pronunciat congost amb una clara influència de les glaceres quaternàries, una de les quals baixava pel curs del Freser procedent del Canigó fins a Ulldeter (3,5 km).
El cabal és abundant, i el règim, pluvionival, amb màxims al maig i al novembre i mínims al gener i al setembre. Els afluents són torrents subsegüents orientats d’est a oest; cal esmentar el Rigard, per la dreta, i, per l’esquerra, el Merdàs i el Segadell.
A les seves ribes s’ha concentrat la població des del moment en què sorgí la indústria moderna i es crearen les colònies fabrils (teixits i papereres). Al seu curs hi ha instal·lades nou centrals hidroelèctriques.
Fossa del Gegant, pic de la
Finestrelles, pic de -Alta Cerdanya / Ripollès-
Cim (2.829 m alt) del massís del Puigmal, al nord-est del seu cim culminant, a la línia de crestes que separa les valls de Núria i d’Eina, entre el coll d’Eina i el coll de Finestrelles (2.590 m alt), pas dels Pirineus que comunica les dues comarques.
Fembra Morta, collada de
(Ripollès)
Coll (1.710 m alt) que comunica les valls de Feitús i del Ritort, a la vall de Camprodon, entre els puigs Sistra i Moscós.
Faig-i-branca, coll de
Coll (1.416 m alt) de la serra que separa la vall de Lillet de la vall del Mergançol, al límit de les dues comarques, entre el puig Lluent i el serrat de Faig-i-branca (1.515 m alt).
Dona, pic de la
Cim (2.704 m alt), el més septentrional del circ de Morenç, a la capçalera del Ter.
Forma part de la línia de crestes que separa les dues comarques.
És anomenat també pic d’Ombriaga.
Dades dels Països Catalans 