(Ripoll, Ripollès, segle XVI)
Escultor. És autor de la imatge de Sant Pere per a l’església de Mogrony (1583).
Costasana, Lluís
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Ripoll (morts a)
Elias i d’Oriola, Josep
(Ripoll, Ripollès, segle XVIII)
Jurista. Gaudí al seu temps d’un prestigi considerable.
Daguí -abat Ripoll, 879/902-
(Gréixer ?, Berguedà, segle IX – Ripoll ?, Ripollès, vers 902)
Primer abat del monestir de Ripoll (879-902). Essent prevere de Gréixer, el 871 edificà i féu consagrar l’església de Sant Andreu, que dotà amb béns propis i de la qual esdevingué rector.
Vers el 879 el comte Guifré I el Pelós li encomanà la direcció i la regència del nou monestir de Ripoll.
Artau -bisbe Elna, 1148/71-
(Catalunya, segle XII – Ripoll, Ripollès, 1171)
Bisbe d’Elna (1148-71). Col·laborador del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, consagrà Gaufred primer bisbe de Tortosa (1151).
Concedí als ciutadans d’Elna de poder fortificar la ciutat (1155), i assistí a les corts d’Osca convocades el 1162 per Peronella d’Aragó. Consagrà nombroses esglésies.
Castellbell, Vicenç de
(Catalunya, segle XV – Ripoll, Ripollès, novembre 1464)
Prior de Casserres. El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de compres de la generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan.
Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere IV el Conestable de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament.
Fou assassinat pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II el Sense Fe.
Boixés i Sabatés, Joaquim
(Manlleu, Osona, 1926 – Ripoll, Ripollès, juliol 1997)
Escriptor. Residí a Ripoll. És autor d’obres teatrals i de bon nombre de poesies.
Ha obtingut quatre vegades la Viola d’Or al Jocs Florals de la Llengua Catalana. El 1964 publicà la monografia comarcal El petit país del Ripollès.
Arnulf -bisbe Girona-
(Catalunya, segle X – Ripoll ?, Ripollès, 17 abril 970)
Abat de Ripoll (938-970) i bisbe de Girona (954-970).
El començament d’una nova basílica i l’impuls que donà a l’escriptori del monestir marcà el principi de l’època més puixant de Ripoll.
Conjuntament amb els bisbes de Barcelona, de Vic i de l’Urgell, s’oposà a la temptativa de l’abat Cesari de Montserrat de fer-se consagrar metropolità de la Tarraconense (956).
Amb el comte Sunifred II de Cerdanya, el bisbe d’Urgell i els abats del monestir de Bages i de la Grassa, féu un viatge a Roma a la recerca de privilegis papals (951).
Dades dels Països Catalans 