Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Ubach i Medir, Bonaventura

2 Respostes

(Barcelona, 2 abril 1879 – Montserrat, Bages, 19 febrer 1960)

Biblista i orientalista. Seguí la carrera eclesiàstica i el 1894 va ingressar al monestir de Montserrat. El 1902 va ésser ordenat sacerdot.

Coneixedor de les llengües orientals, anà a Palestina, on seguí els cursos de l’Escola Bíblica de Sant Esteve a Jerusalem; viatjà per Palestina, Egipte, Síria, etc, i va arribar a ésser un dels més bons coneixedors de la topografia i dels costums dels països bíblics. Fou professor de llengües orientals al Col·legi Pontifici de Sant Anselm de Roma (1913-23) i de siríac a l’Institut Pontifici Oriental (1918-20).

De retorn a Montserrat, inicià la traducció i el comentari al català de la Sagrada Escriptura i va crear el Museu Bíblic. El 1940 va ésser nomenat Consultor de la Comissió Bíblica Pontifícia.

Va publicar: La Bíblia a Montserrat, la versió catalana de la missa siríaca Litúrgia Siríaca, Anàfora dels dotze apòstols (1958), El Sinat i la gramàtica hebraica en dos volums.

Toda i Juncosa, Teresa

2 Respostes

(Riudecanyes, Baix Camp, 19 agost 1826 – Barcelona, 30 juliol 1898)

Religiosa i cofundadora, amb la seva filla Teresa Guasch i Toda, de la congregació carmelitana teresa de Sant Josep. Mort el seu marit, Antoni Guasch, a la Primera Guerra Carlina (1840), passà a Tarragona amb la seva filla, i es dedicà a la infància desemparada.

D’aquí nasqué la idea de fundar la congregació que es féu a Barcelona el 1878 sota el consell i la direcció del bisbe d’Urgell Josep Caixal i del carmelità Agustí Verdura. El 1883 s’aprovaren provisionalment les regles i Teresa Toda fou nomenada superiora general de l’Institut, i la seva filla, mestre de novícies.

Teologia Actual

Deixa un comentari

(Barcelona, 1993 – )

Revista. Fundada sota el patrocini de l’Institut de Teologia de Barcelona (actualment Institut Superior de Ciències Religioses), amb la finalitat de divulgar el pensament teològic entre un públic ampli.

De presentació àgil i atractiva, combina els articles doctrinals (breus i concisos) amb informacions religioses i comentaris de llibres.

Apareix cinc vegades l’any i n’és director Joan Guiteras.

Altisent i Domenjó, Miquel

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 22 octubre 1898 – Barcelona, 31 gener 1975)

Musicòleg. Especialitzat en el cant gregorià i ambrosià. Fou deixeble i col·laborador de Gregori M. Suñol i estudià a l’abadia de Solesmes. Durant algun temps succeí Gregori M. Suñol com a director i professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Milà.

Ha estat professor de gregorià al seminari conciliar i al Conservatori Municipal de Barcelona. Des del 1965 formà part, a Roma, del grup de cant gregorià dins del Consell per a la Constitució de la Litúrgia. Col·laborà en l’elaboració de les primeres melodies oficials per a la litúrgia, i concretament en la de les melodies del Missal Romà en català.

Cofundador de la Societat Catalana de Musicologia, en fou vice-president des de la seva fundació. Havia publicat El cant gregorià. Un model de música religiosa (1971) i el seu treball pòstum Nova lectura dels neumes gregorians (1970), entre una considerable quantitat d’estudis dedicats al cant litúrgic.

Sallés i Barangueras, Carme

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 9 abril 1848 – Madrid, 25 juliol 1911)

Fundadora religiosa. Ingressà l’any 1871 com a novícia a l’orde de les adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona, i prengué el nom de religió de Maria del mont Carmel. Es dedicà a l’ensenyament de nens. Posteriorment passà a la comunitat de les dominicanes de l’Anunciata, on la seva tasca se centrà en l’ensenyament de nenes.

El 1893 fundà, a Burgos, la comunitat de Religioses Concepcionistes Missioneres de l’Ensenyament, dedicada a l’educació femenina, i de la qual esdevingué superiora. L’any 1908 el papa Pius X autoritzà l’institut, que l’any següent adoptà la regla de sant Agustí. El 2012 la congregació era present en dotze països i n’eren membres unes 600 religioses en 66 cases. A Catalunya hi ha col·legis concepcionistes a Barcelona i a Arenys de Mar.

Carme Sallés fou beatificada el 1998 i l’abr/1999 la ciutat de Vic li reté un homenatge. Al feb/2012 un consistori de cardenals celebrat al Vaticà i presidit pel papa Benet XVI anuncià la seva canonització, que tingué lloc el dia 21/oct del mateix any.

Rubí, Basili de *

Deixa un comentari

Veure>  Basili de Rubí  (religiós caputxí i escriptor català, 1899-1986).

Passió d’Olesa, La

4 Respostes

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i setmana santa, representat per prop de 1.000 persones de la població. D’origen incert, les primeres notícies documentals conegudes són del 1540, que es representava sota la direcció dels monjos de Montserrat, en magatzems i molins d’oli; a partir del 1847 hom edificà per a la seva representació diversos teatres.

El 1940, un cop acabada la guerra civil, fou el primer espectacle damunt un escenari realitzat en llengua catalana. El 1949 Joan Povill escriví l’actual lletra i Josep M. Roma la música. El 1952 hom construí el Gran Teatre amb una capacitat per a 1.400 espectadors.

El 1968 s’hi incorporà el nou muntatge realitzat per José Tamayo, comprimint les representacions en una sola sessió. El 1969 assumí la direcció de l’espectacle Joan Mallofré i Duran fins el 1993.

El 1983 un incendi destruí tot el teatre, i el 1985 s’inicià la construcció d’un nou local, segons el projecte de l’arquitecte Jan Baca i Pericot, que fou inaugurat el 1987. Amb la represa de les representacions, hom estrenà una nova escenografia de Pere Francesch i Subirana.

Enllaç web:  Passió d’Olesa

Passió d’Esparreguera, La

3 Respostes

(Esparreguera, Baix Llobregat)

Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i la setmana santa en aquesta població. Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del segle XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat (com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts) i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66.

El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric Solsona (1950). El 1952 fou estrenat un text de Marçal Martínez amb música de Josep Maria Pla.

Inicialment l’organització anà a càrrec de diverses societats recreatives, fins que el 1941 hom creà un patronat i les representacions, en les quals participen més de 400 actors, passaren a ésser patrimoni del poble. El 1941 es representava al local de l’Ateneu, però el 1969 fou inaugurat un nou local construït expressament pel Patronat. El text actual és de Ramon Torruella (1960) i la música de Josep Borràs.

Enllaç web:  Passió d’Esparreguera

Passió de Cervera, La

5 Respostes

(Cervera, Segarra)

Nom donat a un Misteri de la Passió de Jesucrist confeccionat el 1534 per Pere Ponç i Baltasar Sança en estrofes de caire popular i de caire culte, sens dubte a base de texts anteriors, entre els quals la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines i potser d’un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu que era representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518.

Fou representada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies. Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis, que hom representava els diversos dies de la setmana santa. Ha estat publicada en part el 1913.

Enllaç web:  Passió de Cervera

Montal i Fornés, Paula

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 11 octubre 1799 – Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 26 febrer 1889)

Religiosa i fundadora. Dedicada a la docència, el 1829 fundà a Figueres un col·legi femení amb un programa d’estudis força avançat per a l’època.

Fundà també escoles a Arenys de Mar (1842) i Sabadell (1846), on féu els vots (1847) i esdevingué la fundadora de la Congregació de Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies, orde que, conegut popularment com a escolàpies, en els deu anys següents havia fundat diverses cases arreu de Catalunya.

A partir del 1859 desenvolupà la seva activitat a la comunitat i a l’escola d’Olesa de Montserrat.

Beatificada el 1993, fou canonitzada pel papa Joan Pau II el 25 de novembre de 2001 amb el nom de Paula de Sant Josep de Calassanç.