Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Anglada, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – ?, segle XVIII)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de la causa de Carles III.

Assetjada Barcelona en 1713 pels exèrcits borbònics, dugué el seu zel fins al punt de servir, i amb gran encert, a les bateries de la plaça. La seva actuació com a artiller es prolongà fins a la batalla final de l’11 setembre 1714.

Després de la capitulació de Barcelona s’exilià, encara que passà prèviament un llarg període de presó, superior a un any, a Tortosa.

Almera i Comas, Jaume

6 Respostes

(Vilassar de Mar, Maresme, 5 maig 1845 – Barcelona, 15 febrer 1919)

Geòleg. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Barcelona, on posteriorment fou professor d’història natural. Gràcies a ell va néixer (1874) el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari. Col·laborà amb Josep Joaquim Landerer en un estudi sobre el Maestrat (1876).

Encarregat per la diputació de Barcelona d’efectuar el mapa geològic de la província, el 1887 publicà el primer full dels cinc en que intervindria. Portà a terme interessants treballs geològics i paleontològics (del pliocè català), que es concretaren en nombroses publicacions.

La seva obra Cosmogonia i Geologia (1878) és una visió de l’univers des del punt de vista catòlic.

Aliberch i Tort, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 1874 – 14 agost 1954)

Poeta. Féu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona.

Alternà el seu ministeri amb col·laboracions poètiques i periodístiques a “La Renaixensa”, “La Veu de Montserrat”, etc.

Hom aplegà les seves Poesies, de tema religiós, en un quadern de “Lectura Popular”.

Alberch i Vila, Pere

2 Respostes

(Vic, Osona, 1517 – Barcelona, 16 novembre 1582)

Organista i eclesiàstic. Fou canonge i mestre de capella de la seu de Barcelona. Hi afinà l’orgue, que aleshores fou tingut en excepcional. Fou un instrumentista extraordinari, que gaudí de gran fama.

Es distingí també pel seu fervor pedagògic, ja que ensenyava sense voler percebre honoraris dels seus deixebles.

Fou composicions de mèrit. És autor d’una col·lecció de Tientos, avui perduda. Només dos d’ells han arribat fins a nosaltres. Compongué també dos llibres de madrigals (Odarum diversis linguis decantarum) i dues ensaladas (El bon jorn i La lucha), editades en la col·lecció de Las Ensaladas (1581) publicades per Mateu Fletxa el Jove.

Fou nebot seu i deixeble Lluís Ferran Vila.

Aaró ha-Leví

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – Montpeller, França, vers 1300)

(o Aaró na Clara)  Rabí. Visqué a Toledo (Castella) alguns anys, d’on tornà el 1286 a Barcelona i després anà a Montpeller, on va morir.

Va escriure diverses obres talmúdiques, com el Llibre de la iniciació, on hi ha 613 preceptes amb les seves normes per a complir-los.

Viñas i Sala, Tomàs

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 3 desembre 1864 – Barcelona, 21 febrer 1929)

Escolapi, humanista i crític. Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià (Bages) i a Lleó. Exercí el magisteri a Catalunya fins al 1901, que passà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae.

Recorregué totes les províncies de l’orde, i és autor de tres volums sobre escriptors de l’orde (Roma 1908-11) i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde.

Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l’Atlàntida de Jacint Verdaguer (editada el 1929), un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor (1924), Versiones latinas de poesías hispánicas (1927) i altres obres, en especial traduccions del llatí.

Vila i Ventura, Samuel

Deixa un comentari

(Rubí, Vallès Occidental, 28 maig 1902 – Terrassa, Vallès Occidental, 1 març 1992)

Pastor protestant, escriptor i editor. El 1925 fundà una església baptista a Terrassa, la qual ha originat altres comunitats a la mateixa ciutat, i el 1933 organitzà una nova església a Manresa.

Durant la Guerra Civil gestionà i assolí la tramesa de queviures des d’Anglaterra. Acabada la lluita, es dedicà a ajudar els republicans internats als camps de concentració francesos. Havent retornat a Terrassa, no féu cas de les disposicions oficials en matèria religiosa i continuà celebrant el culte fins que el temple li fou clausurat oficialment.

Treballà activament en l’alliberament d’empresonats protestants jutjats per llur filiació republicana o per llurs creences religioses. Els anys de la clandestinitat i els primers d’una tolerància relativa, mantingué correspondència amb les principals autoritats civils, religioses i militars reivindicant constantment el dret a la llibertat religiosa.

El 1960 pronuncià una conferència als membres del Parlament britànic, explicant la situació religiosa real de l’estat espanyol. Emparant-se en el Fuero de los Españoles (1945), fundà la Misión Cristiana Española (1952), la qual expandí la presència protestant a diverses ciutats i pobles de Catalunya i de l’estat espanyol, i que, posteriorment, esdevingué la Federación de Iglesias Evangélicas Independientes de España.

Fundà l’Editorial CLIE (1933), per a la difusió de literatura religiosa.

Vedruna i Vidal, Joaquima de

6 Respostes

(Barcelona, 16 abril 1783 – 28 agost 1854)

Fundadora religiosa i santa. Germana de l’advocat Ramon de Vedruna. Casada a l’edat de 16 anys amb Teodor de Mas, tingué vuit fills.

El 1816, després de quedar vídua, fundà, amb el caputxí Esteve d’Olot, una congregació inspirada en l’orde de les carmelites, l’Institut de Germanes Carmelites de la Caritat (1826), dedicada a l’assistència de malalts i a l’ensenyament.

Desterrada a Perpinyà (1839), quan tornà (1843), fundà vint-i-dues comunitats caritatives.

Canonitzada el 12 d’abril de 1959. L’església catòlica en celebra la diada el 22 de maig.

Vallmajó i Sala, Joaquim

Deixa un comentari

(Navata, Alt Empordà, 21 març 1941 – Ruanda, 26 abril 1994)

Missioner. Després d’haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona (1957-61), el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d’Àfrica (Pares Blancs) a Gap (Alps francesos). Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée (Bèlgica), on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels Missioners d’Àfrica.

El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Ruanda, on romangué fins al 1969. Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d’animació missionera a Catalunya. El 1972 tornà a Ruanda, i hi restà fins a la seva mort.

Destacà pel seu treball a favor dels refugiats i desplaçats provocats pels combats entre hutus i tutsis en diferents zones del país. El 1991 li fou confiada la responsabilitat de les obres socials de la diòcesi de Byumba.

El 26 d’abril de 1994 fou arrestat per militars tutsis i assassinat al cap de poc. Sis anys després de la seva mort encara no havia estat localitzat el lloc on foren enterrades les seves despulles.

Vallespinosa i Català, Antoni

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 6 novembre 1832 – Londres, Anglaterra, 1887)

Pastor anglicà. Antic seminarista, s’interessà pel protestantisme i es traslladà a Gibraltar (1861) i a Birkenhead (Liverpool) per a estudiar teologia anglicana. El 1865 fou ordenat de diaca i enviat a la colònia britànica per a fer proselitisme entre els espanyols residents.

El 1868 anà a Barcelona, on obrí una escola i una capella; fundà “El Eco Protestante” (1869) i obrí una botiga per a vendre literatura de la seva religió. Les dificultats econòmiques l’obligaren el 1871 a expatriar-se a Anglaterra.

La congregació de Sant Pau, que ell fundà, posseeix temple propi al carrer Aragó, de Barcelona.