Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Clàssics del Cristianisme

5 Respostes

(Catalunya, 1988 – )

Col·lecció d’obres d’autors cristians de totes les èpoques i tradicions, traduïdes al català a partir dels textos originals i amb introduccions i notes a càrrec d’especialistes. El primer volum (Escrits, de Francesc i Clarà d’Assís) aparegué el 1988.

La col·lecció és fruit de la col·laboració entre la Facultat de Teologia de Catalunya i la Fundació Enciclopèdia Catalana, amb el concurs tècnic d’Edicions Proa, de Barcelona.

Dirigida per Sebastià Janeras i amb l’assessorament dels professors Joan Bada, Jaume Fàbregas, Evangelista Vilanova i Josep Vives.

Enllaç:  Clàssics del Cristianisme

Claret, Editorial

1 Resposta

(Barcelona, 1926 – )

Editorial. Nom que prengué el 1966 l’empresa editorial Gráficas Claret, que abans del 1940 es deia Tipografía Claret i era la sucursal a Catalunya de l’editorial Corazón de María de Madrid.

Es dedica fonamentalment a la difusió de la cultura religiosa a través de l’edició de diverses col·leccions. Des del 1989, edita també les publicacions de la Fundació Joan Maragall (col·lecció “Quaderns Cristianisme i Cultura”).

Enllaç:  Editorial Claret

Circuns, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Funcionari i religiós. Era receptor depenent de la inquisició el 1705.

Es mostrà partidari de Carles d’Àustria. En 1713-14 fou comissari de bescanvis de l’exèrcit català. La seva missió fou duta amb gran dignitat tot i l’actitud dels borbònics, els quals assassinaven tots els presoners sense fer gairebé excepció, excepte al camp de Barcelona, on ell actuà, ja que els assessinats no es produïren.

Després de la capitulació, fugí a Mallorca, d’on fou expulsat després de la capitulació de l’illa (1715) i no li fou permesa la tornada al Principat i hagué d’exiliar-se.

Chopitea i de Villota, Dorotea de

1 Resposta

(Santiago de Xile, Xile, 4 juny 1816 – Barcelona, 3 abril 1891)

Fundadora. El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra.

El 1832 es casà amb Josep M. Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana. Vídua (1882), es dedicà a l’acció de caràcter benèfic.

Impulsora de la primera fundació salesiana a Catalunya -les escoles professionals salesianes de Sarrià (1883)-, que la posà en contacte amb Giovani Bosco, amb qui mantingué una relació personal.

Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Col·laborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques.

Li ha estat incoat procés de beatificació.

Chanon, Joan

1 Resposta

(Mirapeix, País de Foix, 1480 – Montserrat, Bages, 1568)

Eclesiàstic. Ingressà a Montserrat el 1512.

Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat.

Esdevingué el primer confés i director espiritual d’Ignasi de Loiola, en ocasió de la seva estada al santuari a l’inici de la seva conversió (1522).

Cervelló, Maria de

5 Respostes

(Barcelona, 1 desembre 1230 – 19 setembre 1290)

Religiosa mercedària i santa. Anomenada també Maria del Socors. Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló.

Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà (1265) la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després. Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària.

Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n’és la representació més antiga. Després del procés de beatificació (1629-89), el seu culte fou aprovat el 1692.

Considerada protectora dels navegants, és representada, sovint portadora d’un vaixell. Hom en celebra la festa el 19 de setembre.

No és cert que hagués nascut a la capella de l’actual Casa Dalmases de Barcelona, puix que és una construcció del segle XV bastida per la família Boixadors.

Centre Ecumènic de Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 1984 – )

Associació. Creada per a treballar en el camp de l’ecumenisme, promovent el coneixement mutu de les diverses confessions cristianes amb vista a la unitat de tots els cristians.

És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal (1954) i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada (1959) pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català (1960), pel bisbe de Vic Ramon Masnou.

Publica (en doble edició, catalana i castellana) una “Circular” (1964-78).

En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i conferències, canalitza i difon els actes de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, etc.

La junta és composta per membres catòlics, protestants i ortodoxos. Un dels grups que integra el Centre és el grup Irini, que promou el coneixement de l’Orient cristià, celebra regularment l’eucaristia en ritu bizantí (amb un cor propi) i publica el fullet “Irini”, com a suplement de l’antiga “Circular” del Centre.

Enllaç web: Centre Ecumènic de Catalunya

Centre d’Influència Catòlica

3 Respostes

(Barcelona, 1950 – )

(CIC)  Entitat religiosa. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet. Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina.

Ha organitzat actes d’espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d’arrelament a Catalunya.

Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica.

Centre d’Estudis Pastorals

7 Respostes

(Barcelona, 1968 – )

(CEP)  Institució eclesiàstica. Al servei de totes les diòcesis catalanes, amb la finalitat de promoure l’estudi i la investigació en l’àmbit de la pastoral i de preparar-hi sacerdots, religiosos i laics.

Té un caràcter tècnic i estudiós i no pas executiu ni directiu. El 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no col·legiat amb una estructura interdiocesana.

El consell de direcció és integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, un delegat de cada un dels bisbes catalans, un religiós, una religiosa i altres persones fins a un nombre màxim de quinze. El càrrec de director ha recaigut, des de la fundació, en la persona de Joan Batlles i Alerm.

El Centre organitza regularment cursos de connexió amb la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Associació Bíblica de Catalunya. Duu a terme la publicació de la revista “Quaderns de Pastoral”.

Centre d’Estudis Francesc Eiximenis

2 Respostes

(Barcelona, 1961 – )

Entitat cultural i religiosa. Fundada com a conseqüència de la transformació de la Secció d’Estudis de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

El 1972 es vinculà al Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics de Pax Romana a tall de membre titular català, essent el primer cas d’un membre nacional que no correspon a un estat.

Agrupa intel·lectuals i professionals cristians amb la finalitat d’impulsar la normalització de les relacions entre la fe cristiana i la cultura vigent a Catalunya.

N’han estat presidents Joan Triadú, Ramon Fuster, Fèlix Martí, Pere Lluís i Antoni M. Güell.

Josep M. Bardés, que en fou l’animador inicial, n’ha estat sempre el conciliari.