Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Congrés Litúrgic de Montserrat, Tercer

(Montserrat, Bages, del 25 al 29 juny 1990)

Congrés convocat per l’episcopat català i l’abat de Montserrat, amb la finalitat de commemorar el 75è aniversari del primer Congrés i el 25è del segon.

Estigué centrat en els temes: La litúrgia al cor de la vida cristiana i Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya.

Hi assistiren uns 600 congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví.

Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d’enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d’estudi.

Foren aprovades unes conclusions, que no han tingut gaire repercussió. El 1992 hom n’edità les actes.

Congrés Litúrgic de Montserrat, Segon

(Montserrat, Bages, del 5 al 10 juliol 1965)

Congrés celebrat en commemoració del cinquantenari del primer. Tingué com a objectiu l’estudi de la litúrgia del demà.

Hi assistiren els bisbes de Sogorb-Castelló, Vic, Girona i Barcelona.

Bé que no ha deixat una empremta tan forta com el primer, fou més científic.

N’ha estat fruit la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics (1969).

Congrés Litúrgic de Montserrat, Primer

(Montserrat, Bages, del 5 al 10 juliol 1915)

Congrés. Presidit per F. Ragonesi, nunci de la Santa Seu, i pels bisbes de Catalunya, en fou secretari Lluís Carreras.

Els temes centrals versaren sobre la missa, i es van dividir les sessions en estudis històrics, ministeris sacerdotals i gregorianisme, i popularització de la litúrgia.

Esdevingué un fet important en la vida espiritual del país, i en foren fruit l’Eucologi, a cura de Carreras, Josep Tarré i Frederic Clascar, l’Associació Gregorianista, els Amics de l’Art Litúrgic, etc.

Comes, Pere Joan

(Barcelona, 1562 – 1621)

Historiador. Fou escrivent del Racional, càrrec que li va permetre de tenir accés a la documentació municipal, que utilitzà clandestinament per escriure el Llibre d’algunes coses assenyalades succeïdes a Barcelona i en altres parts, crònica històrica en què transcriu la famosa monografia anònima Història de Joan Fiveller.

El Llibre, publicat el 1878, comprèn cronològicament des del regnat d’Alfons el Magnànim fins al 1583, any en què el Consell Municipal s’assabentà de l’activitat de Comes i el processà.

Després del 1583 continuà la carrera eclesiàstica i fou canonge de la col·legiata de Santa Anna, on escriví diverses obres, entre les quals destaca Instituciones seu lucernae, manuscrit encara inèdit.

Comamala i Valls, Romà

(Barcelona, 7 octubre 1921 – Vilabella, Alt Camp, 9 agost 2000)

Dramaturg, poeta i assagista. Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní.

Treballà com a escenògraf i figurinista, també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp.

S’inicià en la poesia amb Poemes d’Adam (1967). Bon coneixedor de la literatura grega, ha publicat nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs aplegades en tres volums sota el nom Variacions sobre mites grecs (1977-78).

Les obres obres dramàtiques (Peces breus, 1981-82) deixen oberta la possibilitat d’un muntatge decantat cap a l’expressionisme. Com assagista ha escrit obres de síntesi i divulgació històrica com Iniciació a Catalunya (1975) i El pi de les tres branques (1977) sobre els Països Catalans.

Colom, Guillem

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1229)

Canonge de la seu de Barcelona i tresorer de Jaume II de Catalunya.

Fundà l’hospital que dugué el seu nom, al qual deixà els seus béns en morir. El 1219 havia aconseguit la protecció papal per a la fundació. L’hospital d’en Colom fou l’antecessor immediat del de la Santa Creu, creat el 1401 en el mateix emplaçament per la unió de diversos hospitals anteriors.

Se’n conserva una sala que fou després capella de l’hospital de la Santa Creu i és actualment sala d’exposicions.

Col·lectiu de Dones en l’Església

(Barcelona, 1986 – )

Associació religiosa. Creada amb la finalitat d’aconseguir la plena igualtat i paritat entre homes i dones en tots els àmbits de l’Església.

Dirigida per M. Josepa Amell i Magda Tomàs, és membre del Fòrum Ecumènic de Dones Cristianes d’Europa i de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans.

Ha organitzat diverses sessions d’estudi i ha convocat el I Congrés Internacional de Dones Cristianes (Barcelona, 1997) sobre el tema Vers una nova antropologia cristiana integradora.

Enllaç: Col·lectiu de Dones en l’Església

Codorniu, Antoni

(Barcelona, 11 maig 1699 – Ferrara, Itàlia, 9 juliol 1770)

Filòsof i eclesiàstic jesuïta, fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona. Assolí gran anomenada com a predicador.

Per encàrrec de Ferran VI de Borbó recollí documentació per a la història civil i religiosa de la diòcesi de Girona. Després del decret d’expulsió dels jesuïtes promulgat el 1767, es traslladà a Ferrara.

Publicà diverses obres, entre les quals excel·leixen Índice de la Philosofia Moral Cristianopolítica (1746) i Vida del Ilmo. y Venerable Sr. D. Raimundo de Marimón y de Corbera, Obispo de Vich (1763).

Codina i Formosa, Joan Baptista

(Sabadell, Vallès Occidental, 16 abril 1860 – Barcelona, 11 febrer 1923)

Filòleg i eclesiàstic. Professor d’hebreu i de grec al seminari de Barcelona (1884-1905) i posteriorment prefecte d’estudis (1905-17). El 1889 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres.

Obres principals: Gramàtica hebrea, Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona (1908), el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres Antología sobre la profecía de Jeremías, i publicà una versió catalana medieval dels Ensenyaments de bona parleria de Brunet Llatí.

El 1906 va presentar, al Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l’obra Importància de l’ortografia: necessitat d’equilibrar l’element fònic amb l’etimològic, el qual tingué força ressò.

Clerch i Margall, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 9 octubre 1828 – Barcelona, 2 abril 1900)

Religiós escolapi. El 1858 fou nomenat primer prefecte del nou col·legi de San Antonio de Guanabacoa, que era a l’època un dels centres docents més eficaços de l’illa de Cuba.

La seva dedicació pedagògica havia de ser intensa i eficaç. Hi dirigí el seminari fundat el 1873. Fou rector durant tres períodes del col·legi de Guanabacoa i, també per un temps, del de Puerto Príncipe.