Arxiu d'etiquetes: regions

Segó, vall de

10 Respostes

(Camp de Morvedre)

Subcomarca, que constitueix el sector nord-oriental de la comarca. És situada a la riba esquerra del riu Palància, als contraforts meridionals de la serra d’Espadà, entre una sèrie de turons d’escassa altitud (turons de Covatelles, Romeu, la Creu, el Tabalet, el Ferreret, la Lloma Llarga, Frontera i el Salt del Cavall).

La població es concentra en els cinc municipis que comprèn la subcomarca (Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell). Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els de garrofer, als sectors de secà, i de tarongers, a les hortes.

Riberal, el

11 Respostes

(Rosselló)

Plana al·luvial que s’estén al llarg de les valls fluvials de l’Aglí, la Tet, el Rard i el Tec, s’eixampla cap a la costa, i queda situada entre les terres pantanoses de la Salanca i les terres seques dels Aspres.

Els dipòsits de sedimentació, renovats per inundacions periòdiques, i les terres, fangoses i sobretot profundes, determinen la fertilitat del sòl (generalment hi ha dues collites l’any). Aquest factor, juntament amb un clima favorable i la facilitat per al regatge (gràcies a les capes freàtiques i a les aigües d’origen muntanyós), ha afavorit l’establiment d’una agricultura intensiva, que és la principal riquesa d’aquest sector.

Els principals productes són la verdura i la fruita. El fruiter més abundant és l’albercoquer, el qual es troba als horts, al mig de les vinyes (que ocupen els sectors entre les valls fluvials) i sobretot a les vores dels Aspres. Hi ha cooperatives agràries.

El primer centre comercial, així com el principal nucli, és Perpinyà, on a més s’han establert -així com a Elna– indústries conserveres per a l’aprofitament dels productes.

Ribera del Xúquer, la

5 Respostes

(Ribera Alta / Ribera Baixa)

Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica. Té una superfície de 1.117,45 km2 i es divideix en les dues comarques.

La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira. La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva dellà Xúquer el mateix segle XIII no respectà la unitat de la regió; en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat.

Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera esdevingueren caps de partit judicial: Alzira, Sueca, Carlet i Alberic.

Requena, regió de

2 Respostes

(Canal de Navarrés / Foia de Bunyol / Plana d’Utiel / Vall de Cofrents)

Regió ponentina del País Valencià (4.462,42 km2), de parla castellana, que comprèn les quatre comarques. Inclou la conca mitjana del Xúquer i una part de la del barranc de Xiva.

Històricament estigué dividida entre el regne de València (governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer) i el de Castella (Plana d’Utiel). Però la divisió provincial de 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials que foren refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva. Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València.

Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins la mateixa Plana, per Xàtiva a la Canal de Navarrés i per València a la Foia de Bunyol.

Rectoria, la -Marina Alta-

1 Resposta

(Marina Alta)

(o la Rectoria del Ràfol)  Subcomarca, a la vall mitjana del Girona, limitada per un amfiteatre de muntanya, oberta a l’est, integrada pel tossal del Moro, els Racons, els Recingles i Segili (425 m alt); té una superfície de 41 km2.

Inclou les viles d’Orba i de Sagra, i els pobles de Tormos, el Ràfol d’Almúnia, Benimeli, Sanet de la Rectoria i els Negrals. El 1535 era fundada al Ràfol una rectoria amb jurisdicció damunt tota la vall.

Realenc, el -Alzira-

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta)

Territori, entre les elevacions que separen el municipi de la Canal de Navarrés (vall del Xúquer) i la sèquia reial del Xúquer.

Envoltat de termes de barons (Tous, Guadassuar, Ressalany, Alberic, Antella), era de jurisdicció reial. Constituí des del segle XIX un enclavament (28,22 km2) del municipi d’Alzira.

El 1965 el municipi de Tous obtingué en aquest enclavament la compensació territorial per la construcció del pantà de Tous.

Raiguer, es

2 Respostes

(Mallorca)

Contrada fisiogràfica, situada entre les badies de Palma (sud-oest) i Alcúdia (nord-est), i entre es Pla, a llevant, i la serra de Tramuntana, a ponent, amb una orientació nord-est – sud-oest.

Constituït per materials quaternaris, és cobert per sòls de gran fertilitat que han donat lloc a una intensa explotació agrícola.

Plana, la -Plana Alta/Plana Baixa-

10 Respostes

(Plana Alta / Plana Baixa)

Altre nom donat al nucli de la regió de Castelló, que comprèn les dues comarques, amb una superfície que supera els 1.500 km2. Oberta a una façana marítima d’uns 70 km entre la serra d’Irta i la d’Almenara, arriba per l’interior a Talaies d’Alcalà, la rambla de la Viuda (afluent del Millars per l’esquerra) i la serra d’Espadà.

Les terres perifèriques apareixen fragmentades en contrades i rodalies, que fan de transició a les comarques circumdants. Així, la serralada del Desert de les Palmes presenta alguns caràcters del Baix Maestrat; el pla de l’Arc, de l’Alt Maestrat i l’Alcalatén; la serra d’Espadà, que accidenta la rodalia d’Onda i la vall d’Artana, de l’Alt Millars i l’Alt Palància. Només amb el Camp de Morvedre la divisòria fisiogràfica, tènue, no ha originat una contrada intermèdia.

La Plana estricta consta essencialment de la costa i la conca baixa del Millars, que, en terraplenar d’al·luvions el seu delta, trencaria la continuïtat del litoral si no hi hagués, especialment al sud, una munió de marjals –la marjaleria– que prolonguen el paisatge semiaquàtic, avui dissimulat pels regatges.

És tradicional la divisió de la Plana en tres subcomarques: la Plana dellà el Millars, o de Dalt, centrada a Castelló, la capital regional, que, amb la serralada del Desert de les Palmes i el pla de l’Arc, constitueix l’actual Plana Alta; la Plana deçà el Millars, que comprèn la Plana central, centrada a Borriana i amb el centre industrial de Vila-real, i la Plana deçà Uixó, que té com a nucli la Vall d’Uixó. La Plana deçà el Millars constitueix, amb els vessants marítims de la serra d’Espadà, l’actual Plana Baixa, amb Borriana per capital.

Pla, es -Mallorca-

7 Respostes

(Mallorca Pla)

Contrada fisiogràfica, la més extensa i que ocupa el centre i l’est de l’illa, entre es Raiguer i les serres de Llevant i Migjorn, al sud de la badia d’Alcúdia i al nord-est de la de Palma.

Els materials miocènics i eocènics estan coberts essencialment d’una màquia de garric i olivella, substituïda per conreus de cereals i ametllers, tret de les hortes de sa Pobla i de Palma de Mallorca.

El mercat tradicional, Sineu, al centre des Pla, ha estat desbancat pel de Manacor vora les serres de Llevant, i pels de Palma de Mallorca i Inca, ja dins es Reiguer.

Perpinyà, regió de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord)

Regió al nord-est dels Països Catalans, anomenada també, per aquest motiu, Catalunya Nord, i tradicionalment Catalunya francesa. Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals.

Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir, l’Alta Cerdanya i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre. Ocupa 4.086,72 km2.

Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional. Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet. L’Alta Cerdanya bascula en realitat sobre els de Prada i Puigcerdà.