(la Riera de Gaià, Tarragonès)
Antic castell, esmentat ja el 1118 com a límit oriental, amb el de Tamarit, del terme de Tarragona, que correspon probablement a les ruïnes del castell dit posteriorment de Santa Margarida.
Pertangué als Claramunt (o Montoliu) i passà a la mitra.
Donà nom a la quadra de Montoliu.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya, segle XII)
Antipendi de fusta pintat, procedent d’una església pròxima a Martinet i conservat al Worcester Art Museum (EUA).
Es representada en un estil molt primitiu l’Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior.
Hom l’ha atribuït al pintor que decorà l’absis de Ginestarre de Cardós.
(Barcelona, 1977 – )
Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d’art contemporani, editor i mecenes-, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada.
Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz.
La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, juntament amb la d’altres artistes més joves, i també la d’artistes estrangers de renom.
El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani.
(o de Codony) Llogaret i antiga quadra, a la dreta del Francolí, a la seva confluència amb el riu del Glorieta.
Pertanyia al terme de Codony i fou possessió del monestir de Santes Creus.
(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)
(o Gemenella) Antiga quadra, a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou.
Formà un sol terme amb la Torregassa fins al primer terç del segle XIX.
(ort trad: Freixa) Masia i antiga quadra, a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badorc.
El 954 fou concedida la carta de població, dins el terme del castell de Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona. El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe, que aviat s’independitzà del de Piera.
Al segle XIII passà a l’església de Solsona. A mitjan segle XIV tenia 15 cases.
En resta l’església (Sant Nicolau), que depenia de la de Santa Maria de Piera.
(Catalunya, 1902)
(o La família) Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern de Barcelona).
Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades.
Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïve.
Fou una de les obres més discutides del seu temps.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XII)
Brodat de seda sobre lli, obra signada per Elisava.
És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes; tres llenques també brodades -amb una figura a cadascuna- pengen del cos principal.
Procedeix de la catedral d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil de Barcelona.
La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer.
És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades.
Quadra i antiga granja del monestir de Poblet.
Establerta en una partida donada al monestir el 1154. L’abat Ponç de Copons (1316-48) la reformà i construí un notable edifici gòtic.
Adquirida el 1700 per Joan Segarra i Colom, que hi construí la capella, romangué de la família fins al 1930, que l’adquirí Cèsar Martinell, el qual hi reuní una col·lecció d’art modern.
Antiga quadra (dita també la Vall de Curull), pertanyent, però, a la parròquia de Vidrà, als vessants de la serra de Curull, en un cim de la qual (1.302 m alt) hi ha les ruïnes de l’antic castell de Curull, que n’era el centre.
Aquest castell havia pertangut als comtes de Besalú: els castlans es cognomenaren Curull (segle XII), fou infeudat de primer als Besora i després als Montcada i als Malla, senyors del Vilar (o castell de la Vinyeta, del terme de Curull) i, més tard, marquesos de Cartellà.
El segle XIX formà un municipi amb la Vola.
Dades dels Països Catalans 