Arxiu d'etiquetes: quadres

Mesons

(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)

Caseria i, juntament amb la Torre, antiga quadra, situada a la dreta del riu de Castellàs, aigua avall de Junyent, a l’antic municipi de Noves de Segre.

Pertanyia a l’antic municipi de Castellàs del Pallars Sobirà.

Matadars

(Mura, Bages)

Antiga quadra, a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.

L’església de Santa Maria de Matadars, esmentada ja el 956, conserva la capçalera pre-romànica, amb arcs de ferradura; l’única nau fou refeta el segle XI.

Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara.

Martinet, frontal de

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya, segle XII)

Antipendi de fusta pintat, procedent d’una església pròxima a Martinet i conservat al Worcester Art Museum (EUA).

Es representada en un estil molt primitiu l’Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior.

Hom l’ha atribuït al pintor que decorà l’absis de Ginestarre de Cardós.

Manlleu de Selma

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Antiga quadra, al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar (anomenada també riera de Manlleu), la qual en aquest indret s’eixampla, a la sortida de l’engorjat de l’Infern, i forma el pla de Manlleu, on s’ha format el poble del Pla de Manlleu.

Maeght, galeria

(Barcelona, 1977 – )

Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d’art contemporani, editor i mecenes-, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada.

Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz.

La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, juntament amb la d’altres artistes més joves, i també la d’artistes estrangers de renom.

El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani.

Lleger

(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)

Poble i antiga quadra, al sector sud-oriental del terme.

L’església (Santa Marina) depèn de la de Sant Jaume. Hi ha restes d’una antiga torre de defensa.

Pertangué, als segles X i XI, als senyors de Castellet.

Formà un municipi independent amb Llorenç del Penedès al segle XIX (Llorenç i Lleger).

Linya -Solsonès-

(Navès, Solsonès)

Poble i antiga quadra, a la capçalera de la vall de Sant Grau, al sud del terme.

L’església parroquial és dedicada a sant Andreu.

Fou possessió dels ducs de Cardona.

Isanta

(Lladurs, Solsonès)

Antiga quadra i masia, situada al vessant meridional de la roca dels Moros, a l’esquerra de la rasa d’Encies.

Hi ha una església, dedicada a sant Pere, que depenia de la de Canalda.

Al sud, al vessant del Cardener, hi ha la masia i església de Vilanova d’Isanta.

Hospital, l’ -Berguedà-

(Montmajor, Berguedà)

(o les Cases de l’Hospital)  Antiga quadra, a la dreta de la riera de l’Hospital (afluent de la riera de Navel per la dreta, que neix als cingles de Capolat), aigua avall de Correà.

És centrada per l’antic hospital o hostal del Bisbe, l’església del qual és coneguda amb el nom de Sant Salvador de Montmajor.

Al segle XIX formà el municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí (Aguilar).

Gunyoles, les -Tarragonès-

(la Secuita, Tarragonès)

Poble i antiga quadra, al sector nord-occidental, al nord del poble dels Garidells.

El lloc és esmentat ja el segon terç del segle XII.

Pertangué a la família Sesgunyoles fins el 1258, que passà per compra a Santes Creus.