(Xixona, Alacantí, 1913 – València, 1978)
(o Descals) Ceramista. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i ha estat professor de dibuix a diversos centres. S’ha especialitzat en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del segle XV.
Hi ha obres seves a nombrosos edificis públics del País Valencià. Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la col·lecció de ceràmica.
(Castelló de la Plana, 20 febrer 1920 – València, 20 maig 2006)
Violinista. Germana de Matilde. Estudià amb el seu pare, amb Abel Mus i, a París, amb René Benedetti i George Enescu. Ha realitzat actuacions com a solista amb orquestres i per a emissores de ràdio de tota Europa. Ha dedicat una importància especial a la música hispànica del s XVIII i a la música contemporània.
Ha estat professora als cursos de Música en Compostela i actuà en la Setmana de Música Contemporània de Barcelona del 1975. Catedràtica de violí a l’Institut Musical Òscar Esplà, d’Alacant.
(Benassal, Alt Maestrat, 6 maig 1794 – 8 febrer 1865)
Escriptor. Fou professor de llatí i tingué un benifet a la parròquia de Benassal. Durant la guerra del Francès formà part de la partida d’Ascensi Nebot el Frare, i durant la primera guerra carlina fou perseguit per les seves idees liberals i s’hagué d’instal·lar a Castelló de la Plana.
Fou autor de populars calendaris de pronòstics, de Flores poéticas que adornan el aula de Benasal i d’un compendi de gramàtica castellana (1847).
(Palma de Mallorca, 1847 – segle XIX)
Professor. Es dedicà a l’ensenyament a Madrid, Palma i Cadis. Fou comptador de la diputació provincial de Toledo.
Publicà diverses obres de comptabilitat i pràctica comercial.
(Alacant, 1889 – Madrid ?, segle XX)
Arpista. Estudià als conservatoris de Madrid, Berlín i París. Actuà amb bon èxit a Europa i Amèrica.
Féu diverses transcripcions per a arpa. Fou professora del conservatori de Madrid.
(Reus, Baix Camp, 15 setembre 1850 – París, França, 3 desembre 1923)
Ballarina clàssica, coneguda per Rosita Mauri. Formada inicialment sota la direcció del seu pare, coreògraf, completà els estudis a París amb Mme. Dominique. Va debutar a Barcelona el 1868, passà després a la Scala de Milà i el 1878 ballava ja a París.
Gounod l’havia vista actuar a Itàlia i li facilità la carrera artística en recomanar-la per ballar en el Divertissement de Polyeucte, a l’Òpera parisenca, de la qual aviat esdevingué primeríssima ballarina (1878-1907). Posteriorment actuà a Berlín i altres capitals europees.
El pintor Manet li va fer un retrat, inacabat, conegut amb el nom de Femme en Rose.
Acabada la carrera artística es dedicà a l’ensenyament, que exercí al conservatori de l’Òpera de París.
(Palma de Mallorca, 3 gener 1842 – 7 abril 1900)
Músic. Professor de música i d’ensenyament primari, fou també mestre de capella de l’església de Sant Nicolau des del 1858.
És autor de més de 120 obres, la majoria de música religiosa, entre les quals destaquen uns Laudes per a gran orquestra i cor. Quan a la composició profana, cal remarcar Bagatella all’antico.
Fou també autor d’obres de caràcter docent, com ara Uso de los nuevos acordes, Repaso a algunas obras didácticas del maestro Eslava i Ejercicios progresivos, per a piano.
Fou el pare de Melcior, Josep i Mercè Massot i Planes.
(Almassora, Plana Alta, 4 octubre 1936 – Dénia, Marina Alta, 10 juny 2021)
Professor i crític d’art. Titulat en dret i filosofia i lletres. S’ha especialitzat en teoria de l’art contemporani, teoria del disseny de l’estètica, arquitectura, urbanisme, etc.
Ha col·laborat en revistes: “Serra d’Or”, “Imagén y Sonido”, “CAU”, “Arquitectura Bis”, etc. Ha estat professor en diverses universitats, ha dirigit l’IVAM (1986-88), el centre d’art Reina Sofia de Madrid (1988-90) i, des del 1991, fou conservador en cap de la Fundació Thyssen-Bornemisza.
Ha publicat, entre altres obres, els llibres Equipo Crónica (1972), España, vanguardia artística y realidad social, 1936-76 (1977) i Julio González (1986).
(Sant Marçal, Rosselló, 1797 – Rodés ?, França, 1848)
Professor de filosofia. Inicià estudis eclesiàstics, que abandonà, a Carcassona. Llicenciat en lletres, fou professor de filosofia al liceu d’Avinyó.
Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles com Le journalisme et les journaux, Que faire de la France? i una Mémoire sur l’instruction publique.
Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés.
(València, 1733 – 1791)
Professor i eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia i de llengua hebrea.
Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Dades dels Països Catalans 