Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Renau i Berenguer, Josep

4 Respostes

(València, 17 maig 1907 – Berlín Oriental, Alemanya, 11 octubre 1982)

Pintor, grafista i polític. Fill de Josep Renau i Montoro. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1928 realitzà la primera exposició a Madrid, però al cap de poc abandonà la pintura de cavallet per treballar en la il·lustració de revistes (“Estudios”, “Cuadernos de Cultura”, “La República de les Lletres”, “Orto”, “Nueva Cultura”) i en la realització de cartells.

Membre del PCE des del 1931, fou codirector amb Max Aub de la revista “Verdad”, òrgan d’unió de PCE i PSOE, i féu diversos cartells de propaganda comunista. Exiliat a Mèxic el 1939, visqué des del 1958 al Berlín oriental (RDA).

A més del cartellisme, destacaren els seus fotomuntatges, de llenguatge simple i efectiu, a l’estil de Heartfield. En publicà dos reculls, Fata Morgana (1967) i The American Way of Life (1977), i escriví també diversos llibres, com Función social del cartel publicitario (1937) i La batalla per la nova cultura (1978).

Renard de Saint-Maló, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló, 16 juliol 1780 – Perpinyà, 11 febrer 1854)

Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d’interès històric.

Publicà nombrosos texts al “Publicateur des Pyrénées-Orientales” (1832-38), sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana.

Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Col·laborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló  (Perpinyà, 1784 – 1834)  Escriptor. Col·laborà amb el seu germà en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. S’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana.

Reig i Rodríguez, Joaquim

3 Respostes

(València, 27 octubre 1896 – Madrid, 16 juny 1989)

Polític i empresari. Advocat (1916), pertangué (1919-25) al cos jurídic militar. Fou el més destacat col·laborador d’Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista.

Fou un dels inspiradors (1918-24) de la línia ideològica de “La Correspondencia de Valencia”, òrgan virtual d’aquest partit, regidor de l’ajuntament de València (1931-33) i síndic; formà part de la comissió pro-estatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal. Diputat a corts (1933-36) per Lliga Catalana, presidí el Centre d’Actuació Valencianista (1933) i la Unió Valencianista (1936).

Fundà i dirigí el setmanari “El Camí” (1932-34). Director del Centre de Cultura Valenciana (1932), escriví Concepte doctrinal del valencianisme (1932), les versions de narracions nòrdiques (Contes per a infants) i diverses conferències.

Com a financer, presidí empreses de construccions a Madrid i València i el Banc de València.

Reig i Ribó, Julià

Deixa un comentari

(Sant Julià de Lòria, Andorra, 5 desembre 1911 – 2 gener 1996)

Industrial i polític. Conseller general de les valls d’Andorra del 1948 al 1959.

Elegit síndic general el 1960, ho fou fins al 1978, any en que abandonà la política per dedicar-se als negocis familiars: la indústria de tabac Hijos de Julià Reig i la Banca Reig, de la qual fou fundador i president.

Reig i Garcia, Joan

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, 1828 – Burjassot, Horta, 1899)

Escriptor i polític. Germà de Ferran. Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867.

Col·laborà a “El Fénix”, “Las Bellas Artes” i “El Pensamiento de Valencia” amb articles i poemes.

Fou degà del col·legi d’advocats de València (1874-76 i 1894-99), diputat a corts (1885) i director de la Societat Econòmica d’Amics del País (1872-79 i 1884-86).

Reig i Fourquet, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1830 – Madrid, 1901)

Polític. Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica (1874), després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador. Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista.

Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques.

Regiment de la Cosa Pública

2 Respostes

(València, 1384 – 1385)

Part del llibre Dotzè de Lo Crestià de Francesc Eiximenis. Escrit probablement en 1384-85 per als jurats de València: fou clavat a la taula de la sala del consell de l’ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat.

L’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics. La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València.

Rebassa i Garcies, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 3 gener 1889 – camp de Buchenwald, Alemània, 24 desembre 1943)

Polític socialista. Sabater, fou secretari de La Igualdad (1918-19) i després de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1920-21). A partir del 1925 formà part del comitè executiu de la Unió General de Treballadors de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona.

Es mantingué sempre fidel al PSOE i des del febrer de 1931 fins al juliol de 1936 fou director d’“El Obrero Balear”.

L’any 1939 s’exilià, primer a Itàlia, d’on fou traslladat al camp de concentració de Dora, on morí.

Rameil, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, 18 abril 1878 – París, França, 4 febrer 1936)

Polític i advocat. Radical socialista, fou diputat rossellonès a les corts del 1914 al 1930 i senador aquest últim any.

Fou sots-secretari d’estat de belles arts (1926) i promogué el teatre popular Trocadero i reorganitzà l’École des Arts Décoratifs.

Publicà poemes i alguns sainets.

Quintana i Ramon, Marià de

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1812 – Palma de Mallorca, 1885)

Polític. Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62.

Participà en la fracassada conspiració progressista del juny de 1866 i per l’octubre de 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació.

Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República. Fou governador civil de Balears del juny de 1872 al febrer de 1873.