Arxiu d'etiquetes: Poblet (morts a)

Bouqués, Pere

1 Resposta

(Catalunya, 1504 – Poblet, Conca de Barberà, 1564)

X Abat perpetu de Poblet (1546-64). En 1531, essent monjo, intervingué bastant a la famosa deposició de l’abat Queixal.

En unió del seu company Pere Rausich anà amb lletres prop de l’emperador Carles V per tal de justificar la insòlita actitud adoptada aleshores per la comunitat. Fou elegit abat a la mort del seu antecessor Gabriel Forés.

En 1558, Felip II li confià la inspecció de diversos monestirs on els costums s’havien relaxat. Per aquesta qüestió entrà en conflicte amb l’arquebisbe de Saragossa, per bé que finalment prevalgué el seu punt de vista i foren processats els religioses que ell havia acusat (1560).

En 1564 rebé al seu monestir la visita de l’esmentat rei Felip, el qual tingué per a ell mostres molt especials de respecte.

Morí el mateix any, quan en tenia seixanta i en duia quaranta-dos de vida religiosa. Fou enterrat a la sala capitular. El succeí a l’abadiat Joan de Guimerà.

Boada, Joan -abat Poblet-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Poblet ?, Conca de Barberà, 21 gener 1502)

XLV Abat de Poblet (2 maig 1499 – 21 gener 1502). Els seus tres predecessors foren castellans.

Vacant l’abadiat per la mort del darrer, l’abat Coello, el novembre de 1498, el monestir passà mig any regit pel prior, sense que la comunitat gosés elegir nou abat, tenint en compte que coaccions estranyes podien influir sobre la votació, com ja havia passat massa vegades.

Per conjurar aquest perill, fou decidit de fer els nomenaments amb caràcter triennal, almenys amb caràcter pràctic, exigint al nou abat el jurament de dimitir al tercer any mentre el papa no autoritzés aquell canvi de sistema.

En aquestes condicions fou elegit l’abat Boada. Prestà el jurament esmentat davant l’abat del monestir de Benifassà. Havent-se negat el papa Alexandre VI a revocar el caràcter perpetu de l’abadiat, fou sol·licitada de l’abat de Benifassà la dispensa del jurament, per tal que l’abat Boada restés essent perpetu com els seus antecessors. La dispensala fou atorgada pel febrer de 1501.

Pendent encara la butlla de confirmació pontifícia, morí Joan Boada, que en realitat no arribà a exercir l’abadiat amb plenes atribucions. En fou successor Domènec Porta.

Barba i Suris, Josep

1 Resposta

(Terrassa ?, Vallès Occidental, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, segle XIX)

IC Abat de Poblet (1810-13 i 1821-23), XLV dels quadriennals. Ingressà al monestir el 1784.

Albergà temporalment els trapencs de Santa Susanna (Maella). L’octubre de 1822, els monjos de Poblet hagueren d’abandonar el monestir; en tornar-hi, l’agost de 1823, Barba renuncià l’abadiat.

La seva elecció esdevingué després d’haver estat vacant l’abadiat durant dos anys arran de la mort de l’abat Joaquim Casanovas. El monestir passava llavors una època molt difícil, com a resultat de la invasió francesa. En 1815, després de dos anys més d’abadiat vacant, fou elegit Jaume Pàmies.

El 1821 fou destituït l’abat Esteve Torrell. Poblet prengué llavors el títol oficial de “Monasterio suprimido de Poblet i casa de reunión de ex-monjes bernardos”. Josep Barba tornà a assumir les funcions, el CII abat, XLVIII dels quadriennals.

Diversos monjos de la Trapa es revoltaren pel maig de 1822 i anaren a reunir-se amb els sediciosos integristes. Aquest fet féu recaure sobre el monestir la ira de les autoritats i la comunitat fou deportada a Tarragona.

El monestir sofrí diverses destruccions i algun pillatge. El 1823, amb els absolutistes, la comunitat tornà al monestir. Fou reposat aleshores a l’abadiat Esteve Torrell.

Arbolí, Joaquim

Deixa un comentari

(Falset, Priorat, segle XVII – Poblet ?, Conca de Barberà, 1660?)

LXIII Abat de Poblet (1656-60), el IX dels quadriennals. Substituí Josep Sanç.

Durant el seu abadiat fou acabat el panteó dels ducs de Cardona i Sogorb, i enterrat el fill d’aquests, duc de Lerma, en una cerimònia molt pomposa.

Fou definidor de l’orde cistercenc i autor de l’estudi Antigüedades de Poblet.

El succeí Antoni Rossell.

Altisent i Altisent, Agustí

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 18 març 1923 – Poblet, Conca de Barberà, 20 abril 2004)

Historiador. Ingressà al monestir de Poblet el 1946.

És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals Les granges de Poblet al segle XV, Premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans, 1969, L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969, i Història de Poblet (1974).

El 1979 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.

Alguaire, Vidal d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1236)

XVIII Abat perpetu de Poblet. El 1232 succeí Arnau de Gallard.

Pledejà, sense fortuna, amb els bisbes de Vic i de Lleida, per qüestions tributàries. El rei Jaume I el Conqueridor li cedí el castell de Benifassà i el seu rodal per tal de fundar-hi un altre monestir cistercenc (1233).

A la seva mort fou elegit abat Ramon de Siscar, que refusà el càrrec i provocà una nova elecció, la qual elevaria a l’abadiat Simó Ximeno.

Alferic, Pere d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1312)

XXX Abat perpetu de Poblet (1302-12), successor d’Egidi Rosselló. Intervingué a les corts de Montblanc (1307) i de Barcelona (1311) i als concilis de Tarragona del 1305 i del 1309.

Rebé de Sibi·la de Saga el mas d’en Moneder, als afores de Barcelona, on fundà el priorat de Santa Maria de Natzaret (1311). Tractà, en va, d’obtenir per al monestir alguns béns procedents de la dissolució de l’orde del Temple, que ell havia defensat durant un temps.

Fou el primer abat que tingué un sepulcre amb efígie esculpida, el qual figura a la Sala Capitular.

Fou succeït per l’abat Andreu de Timor.

Agulló, Guillem d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 13 juliol 1393)

Abat de Poblet (1361-93). Amic de Pere III el Cerimoniós. Construí els sepulcres reials, la muralla amb les torres, les cambres reials i la biblioteca per als llibres del rei.

Fou nomenat almoiner reial (1375), càrrec que tingueren també els seus successors en l’abadia.

Succeí a Arnau d’Eixamús i fou succeït per Vicent Ferrer, oncle del sant d’aquest nom.

Toda i Güell, Eduard

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 9 gener 1855 – Poblet, Conca de Barberà, 26 abril 1941)

Diplomàtic, escriptor i arqueòleg. Estudià la carrera de dret a Madrid, i es llicencià en dret civil i canònic el 1873. Des del 1875 fins al 1901, any en què dimití, es dedicà al servei consular i recorregué diversos països.

Es dedicà també al periodisme, i la seva bibliografia de temes jurídics, històrics, literaris i egiptològics és extensa; són de remarcar principalment els seus estudis sobre el monestir de Poblet. Fou, també, president de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Comissió de Monuments i de la Societat Arqueològica de Tarragona; al capdavant del Patronat de Poblet des del 1930 endegà la restauració del monestir.

Formà diverses biblioteques, donades a la Biblioteca de Catalunya, al Col·legi d’Advocats, al monestir de Montserrat, a l’Arxiu de la Casa de l’Ardiaca, a Vilanova i la Geltrú i, principalment, a Poblet.

Escriví també Un poble català d’Itàlia: l’Alguer (1888) i, de fet, restablí el contacte cultural entre l’Alguer i la resta de les terres de parla catalana. Altres obres seves són: Bibliografía española de Italia (1927-31) i Estudis pobletans (1925).

Esteva i Alsina, Maur

1 Resposta

(Gironella, Berguedà, 10 juliol 1933 – Poblet, Conca de Barberà, 14 novembre 2014)

Eclesiàstic. Monjo cistercenc, entrà a Poblet el 1958, hi fou ordenat sacerdot el 1967. Estudià teologia i litúrgia a Roma i fou elegit abat el 1970. Ha impulsat grans restauracions del cenobi i la renovació i catalogació de la biblioteca.

El 1980 el president Josep Tarradellas li confià el seu arxiu personal, que esdevingué patrimoni de la comunitat de Poblet. El 1990 fou elegit membre del sínode de l’orde cistercenc, i el 1995 fou elegit abat general de l’orde del Cister.

Ha publicat: Poblet, escola de servei; sermons capitulars (1982) i El Directori perpetu litúrgic de Poblet (1694) del P. Francesc Dorda (1983), estudi i edició.