Arxiu d'etiquetes: Poblet (morts a)

Fletxa, Mateu (I)

4 Respostes

(Prades, Baix Camp, 1481 – Poblet, Conca de Barberà, 1553)

(dit el Vell)  Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona.

En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià.

La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial.

Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà.

Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.

Fou l’oncle de Mateu Fletxa el Jove.

Ferrer, Vicent -abat Poblet, 1393/1409-

6 Respostes

(València, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 13 juliol 1411)

XXXVI Abat perpetu de Poblet (1393-1409). Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant.

Mestre en teologia i almoiner de Joan I el Caçador; essent prior de Poblet, fou elegit abat, succeint a Guillem d’Agulló.

Obtingué el títol de mestre en Sagrada Teologia, dignitat que ningú de la comunitat no havia assolit abans. Aconseguí, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III el Cerimoniós i Joan I. Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya.

El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores.

Fou enterrat al claustre major, davant la Sala Capitular.

Esteve -abat Poblet, 1188/90-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1190)

IX Abat perpetu del monestir de Poblet. Fou elegit el 1188, després de Pere de Talladell.

El seu abadiat, caracteritzat per l’activa marxa de les construccions al monestir, seria molt breu, ja que morí el 1190.

Fou succeït per Pere Maçanet.

Esteve -abat Poblet, 1150/51-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1151)

I Abat perpetu del monestir de Poblet. Fou nomenat per l’abat cistercenc de la Fontfreda en constituir-se la comunitat sobre terrenys donats per Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El comte li confirmà la donació (1150) i començà a construir-se el primer edifici.

Esteve morí aviat, i fou succeït per l’abat Vidal.

Escuder, Josep -abat Poblet-

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Poblet, Conca de Barberà, 1716)

Abat de Poblet (1713-16). Fou nomenat a l’acabament de la guerra de Successió. Era el LXXVI abat de la sèrie general, i el XXII dels quadriennals.

Abans hi havia hagut un llarg període de seu vacant sota la governació del prior president Baltasar Fontanilles.

A la darreria de la resistència contra els borbònics, aquests entraren a l’hospital per matar guerrillers catalans que hi eren atesos. L’abat hagué de subornar amb mil escuts el cap de les tropes, coronel Solís, perquè aquelles renunciessin a cremar el monestir com a represàlia.

A la seva mort, fou succeït per Baltasar Suñol.

Eixamús, Arnau d’

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 1361)

XXXIV Abat perpetu de Poblet (1348-61). De família noble.

Ja en 1334, havent acompanyat l’abat Ponç de Copons a la coronació del papa Benet XII, es féu remarcar d’aquest pel seu talent. El pontífex el recomanà especialment a l’abat.

Fou elegit per a l’abadiat el 1348, després de la mort consecutiva, víctimes de la pesta, dels abats anteriors Copons i Bernat de Palau, el darrer dels quals només governà vuit dies. Hagué d’esmerçar-se inicialment a refer el monestir dels terribles efectes de l’epidèmia. Bastant més de mitja comunitat hi havia trobat la mort.

El 1350 assistí a les Corts de Perpinyà, on fou decidit el canvi de cronologia de l’Encarnació per la de la Nativitat de Jesús. Aleshores batejà l’infant Joan (el futur Joan I el Caçador), fill de Pere III el Cerimoniós.

Mostrà gran energia en qüestions de règim interior. Assolí un alt nivell en la disciplina dels seus subordinats.

Durant el seu temps, en estret contacte amb el rei Pere, s’ocupà de fer avançar les obres dels sepulcres reials. Foren construïdes les arcades del suport del conjunt.

Fou succeït per Guillem d’Agulló.

Dorda i Germí, Francesc

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 19 març 1641 – Poblet, Conca de Barberà, 3 desembre 1716)

LXXV Abat (XXI dels quadriennals) de Poblet (1704-08) i bisbe de Solsona (1710-15).

Amic del rei-arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vice-tresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda. Proposat com a bisbe de Potenza (Itàlia) per Carles III (1707), no n’ocupà la seu.

El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V de Borbó. Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres.

Curtacans, Pere de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1214)

XIII abat perpetu de Poblet (1204-14). Succeí Berenguer de Concabella.

Durant el seu abadiat el rei Pere I el Catòlic concedí el títol de notari reial i escrivà públic els monjos arxivers de la comunitat. Al seu temps es produïren algunes divergències penoses dins el monestir.

Morí per causes que els cronistes han silenciat. Hom ha volgut veure en aquest fet motius de sospita al voltant de la seva mort.

Fou succeït per Arnau de Filella.

Copons, Ponç de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1348)

Abat de Benifassà (1311-16) i XXXII abat perpetu de Poblet (20 maig 1316-29 juliol 1348).

Durant el seu abadiat Poblet conegué una època de prosperitat: prossecució activa de les obres, sobretot el cimbori, incorporació de noves possessions (Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit). En 1322-23 pogué ajudar amb fortes sumes al finançament de la conquesta de Sardenya.

Hom li deu l’ordre donada a Celestí Destorrents de copiar el manuscrit de la versió catalana del Llibre dels Feits de Jaume I, que es conservava al cenobi, còpia bàsica per a l’estudi del text i famosa per les seves miniatures.

Constança d’Aragó i de Navarra

11 Respostes

(Poblet, Conca de Barberà, 1340 – Catània, Itàlia, 18 juliol 1363)

Reina de Sicília. Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra, fou proclamada hereva de la corona catalano-aragonesa (1347), fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume I d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan (1350), futur Joan I el Caçador.

Promesa amb el rei Lluís I de Sicília, en morir aquest (1355) en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor Frederic II.

Les preocupacions de la guerra contra Castella no permeteren el seu pas a Sicília fins al novembre de 1360. Hi anà custodiada per vuit galeres que manava Olfó de Pròixita. De moment anà a Sardenya.

Passà encara gran part de l’hivern a Càller, abans d’arribar a Sicília definitivament i casar-se finalment el 11 d’abril de 1361 a Catània.

El 1362 havia infantat una filla, Maria, que seria l’única hereva de la corona siciliana.