Veure> Gospí (poble).
Forma tradicional del poble de Gitarriu.
Veure> Guialmons (poble).
Veure> Sant Esteve de Guialbes (poble).
(Graus, Aragó)
Poble (737 m alt) i antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic del català.
És situat a la dreta de l’Isàvena, el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena (serra de Güel, 1.401 m alt).
De l’església parroquial del poble (Santa Valdesca) procedeix un frontal gòtic de Sant Nicolau (segles XIII- XIV), actualment al Museu d’Art de Catalunya.
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
Poble, al sud del terme. Formà part de la baronia de Ribelles.
Veure> Urús (poble i municipi).
(cast: Eriste) Poble (1.118 m alt), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l’Éssera, a la confluència amb l’aigüeta de Grist. L’església parroquial és dedicada a sant Feliu.
Aquest riu, que drena la vall de Grist, es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Pocets; al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola (dits també pics de Grist).
Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist. Hi ha una central hidroelèctrica (1969) sobre l’Éssera.
(Osca, Aragó)
Municipi de l’antic comtat de Ribagorça.
Des del 1972 i el 1974, respectivament, pertanyen al terme els antics municipis catalans de Güel i de Torres del Bisbe, on encara es parla el dialecte de transició entre el català i l’aragonès.
el Grau d’Amposta (Amposta, Montsià) Raval de la ciutat, vora l’Ebre.
el Grau de Benicarló (Benicarló, Baix Maestrat) Antic nucli marítim, actualment confós en l’aglomeració de la ciutat.
el Grau de Moncofa (Moncofa, Plana Baixa) Poble i barri marítim de la vila. La tradicional activitat pesquera és en curs de desaparició.
el Grau de Nules (Nules, Plana Baixa) Raval marítim de la vila.
Dades dels Països Catalans 