Arxiu d'etiquetes: pobles

Nou de Berguedà, la (Berguedà)

4 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 25,01 km2, 876 m alt, 157 hab (2017)

0berguedaSituat al nord de Berga, als estreps de la serra del Catllaràs, és accidentat per la serra de Picamill, a l’esquerra del Llobregat. La major part del territori és improductiva o forestal (alzinars, pinedes, pi roig i garrigues), excepte el sector central, que és el més habitat.

Conreus de secà (patates, farratges i blat). La ramaderia (bestiar boví, porcí, oví) hi té poca importància. Explotació forestal. La conca lignitífera de la Nou-Catllaràs va ser durant molts anys un dels recursos més importants, però s’ha deixat d’explotar. Important embranzida del turisme, sobretot el rural. Àrea comercial de Berga.

Al poble destaca l’església romànica de Sant Martí, amb portada i porta ferrada interessants.

El municipi comprèn, a més, el poble de Malanyeu, el santuari de la Mare de Déu de Lurda de la Nou (1880-85), el despoblat de Clarà i la masia del Far.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Navès (Solsonès)

57 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 145,27 km2, 610 m alt, 288 hab (2017)

0solsonesSituat al sector oriental de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages, a la dreta del Cardener, entre aquest riu i l’aigua d’Ora, afluent seu, entre la serra de Busa i els plans de Navès, a la vall de Lord, a l’est de Solsona. Una gran part del territori és accidentat per la Depressió Central.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia: ovins, bovins i porcins. Àrea comercial de Solsona. El poblament és dispers i amb oscil·lacions demogràfiques: 857 h el 1900; 1.019 h el 1950; actualment en descens.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Margarida. L’antic castell de Navès és esmentat ja el 968.

El terme comprèn els pobles i llogarets de Pegueroles, Besora, Tentellatge, les Cases de Posada, Busa i la Vall d’Ora, els antics termes, parròquies i esglésies d’Ossea, Guilanyà, Muntanyà, Ventolrà, Terres, el Pujol Melós, Tarascó, Sant Martí de Vilapedrers, Sant Grau d’Anglerill, Preixana, Antigues, Vila-seca, Marçanyac, Ginebrers, Castelló, Albereda, Vilandeny, Linya, Soler i Gifré, Peà, Cavall, el Fornell, les Serres, la Móra i la Selva i l’antic castell de Meda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Navàs (Bages)

23 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 80,62 km2, 370 m alt, 6.020 hab (2017)

0bages(o Navars, o Castelladral)  Situat entre el Llobregat i el Cardener, al peu de la serra de Castelladral.

Les activitats agrícoles estan en decadència: s’hi conrea només vinya. El principal recurs és la indústria, en primer lloc la tèxtil (filats de cotó), cal esmentar, també, la derivada de la fusta i la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Manresa.

La població quasi s’ha quadruplicat des del 1900 (1.418 h), especialment entre el 1960 i el 1970, com a conseqüència del desenvolupament industrial, que s’ha localitzat als voltants del nucli urbà.

El poble és en terreny pla, a la dreta del Llobregat; la parròquia arxiprestal (la Sagrada Família) data del 1907.

El terme comprèn els pobles de Castelladral (capital del municipi fins al 1960), Sant Cugat del Racó, el Mujal i Sant Salvador de Torroella, l’antic monestir de les Esglésies, la quadra de Valldeperes, els nuclis industrials del Palà de Torroella i la colònia Valls i l’antic poble d’Orriols.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut Sant Jordi – Escola Diocesana

Navarcles (Bages)

7 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 5,52 km2, 269 m alt, 5.950 hab (2017)

0bagesSituat a l’extrem oriental del pla de Bages, a l’esquerra de la riera de Calders, prop de la seva confluència amb el Llobregat, i per la riera de Navarcles, afluent de la de Calders, al nord-est de Manresa.

A la vora del riu hi ha conreus d’horta per a consum local, però hi prepondera el secà (cereals, vinya). Ramaderia porcina i avicultura. El sector secundari i els serveis, però, són els principals recursos econòmics del municipi: indústria tèxtil (colònia del Galobard) i lloc de segona residència i estiueig. Àrea comercial de Manresa. Població en ascens.

El poble és a la confluència de la riera de Navarcles amb la de Calders, prop del Llobregat; l’església parroquial (segle XVII) conserva des del 1863 les relíquies de sant Valentí. Resta de l’època medieval la capella de Sant Bartomeu (segle XIII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Nalec (Urgell)

2 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 9,25 km2, 487 m alt, 101 hab (2017)

0urgellSituat a la zona de contacte entre la plana d’Urgell i l’altiplà de la Segarra, a la vall mitjana del riu Corb, afluent del Segre.

Llevat del sector més meridional del terme, en part cobert de boscs de pins, la major part del territori és dedicada a l’agricultura i s’hi conreen de secà: cereals, vinya, oliveres i ametllers; hi ha també regadiu als costats del riu (vinya, cereals i hortalisses). La ramaderia i l’avicultura complementen l’agricultura. Àrea comercial de Tàrrega. Durant el segle XX la població ha minvat gairebé en tres quartes parts, però darrerament s’ha estabilitzat.

El poble, a la dreta del riu, és dominat per l’església parroquial de Sant Jaume. Hi ha restes de l’antic castell de Nalec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mura (Bages)

14 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 47,79 km2, 454 m alt, 227 hab (2017)

0bagesSituat als vessants del nord-oest de la serra de Sant Llorenç del Munt, atravessat de llevant a ponent per la riera de Mura (o de Nespres), a l’extrem sud-est de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental. El terreny és aspre i escabrós, la major part del qual és ocupat per rocam i per la zona forestal (pins, roures, alzines, matolls i pasturatges).

L’agricultura és poc important: conreus de cereals, oliveres, vinya i regadiu. Centre d’estiueig i de segones residències. Una part del terme està inclosa al parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Àrea comercial de Manresa.

El poble té un aire pintoresc i es troba ben conservat, prop de les restes de l’antic castell de Mura. L’església parroquial de Sant Martí és romànica (segles XI-XII). Fou l’origen del marquesat de Mura.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Lleïr, l’església pre-romànica del Marquet, el gran casal romànic del Puig de la Balma, les coves de la coma d’en Vila, el veïnat de la Mata i l’antic poble de Santa Creu de Palou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Centre Excursionista

Muntanyola (Osona)

6 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 40,30 km2, 807 m alt, 613 hab (2017)

0osonaSituat al sector sud-occidental de la plana de Vic, al sector meridional de l’altiplà del Lluçanès, al límit amb el Bages. El terme és cobert en gran part de bosc.

L’agricultura, activitat minoritària, és dedica al conreu de cereals (civada, ordi i blat). El principal recurs és la ramaderia (bestiar boví i oví). Cuniculicultura. Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig. Àrea comercial de Vic. El poblament és dispers.

El terme és format per les antigues parròquies de Caraüll, de Múnter i de Muntanyola, aquest darrer situat a la vall de la riera de Muntanyola. L’església parroquial de Sant Quirze va ésser renovada al segle XVIII. El castell de Muntanyola, lloc d’origen de la família Montcada, s’esfondrà per un terratrèmol el 1448 i fou reconstruït com a masia.

El municipi comprèn, a més, els termes separats de les Comes i de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Morera de Montsant, la (Priorat)

15 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 52,88 km2, 743 m alt, 158 hab (2017)

0prioratSituat al vessant sud de la serra de Montsant, al sector septentrional del Priorat històric. El terreny és accidentat i drenat pels rius Montsià i Siurana. El territori, molt trencat, és ocupat en un 85% per roquerars, pasturatges, garriga i bosc.

L’economia local es basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, que ha augmentat considerablement; és conreen també ametllers i avellaners. Àrea comercial de Falset. La població en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, és en un replà adossat als cingles meridionals del Montsant; s’hi destaca l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, de base romànica.

Dins el terme hi ha les restes de la cartoixa d’Escaladei, el santuari de Santa Maria de Montsant, l’antic monestir de Bonrepòs, el mas i l’església de Sant Blai, l’església i el despoblat de Montalt, la cova Santa i el poble de la Conreria d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montseny (Vallès Oriental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 26,77 km2, 528 m alt, 343 hab (2017)

0valles_orientalSituat al vessant meridional del massís del Montseny, del Matagalls i les Agudes, al pla de la Calma, a l’esquerra de la Tordera. El terreny és força accidentat i en gran part cobert de bosc.

La vida econòmica local es basa en els cereals de secà i el bestiar boví. Tenen molta importància les activitats derivades de l’estiueig i de l’excursionisme. Àrea comercial de Granollers.

El poble és dominat per l’església romànica de Sant Agustí.

Dins el terme hi ha el santuari romànic i antic monestir de Sant Marçal de Montseny, l’església de Sant Martí, antiga parròquia, i l’ermita i hotel de Sant Bernat de Montseny.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mont-ras (Baix Empordà)

5 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 12,31 km2, 88 m alt, 1.725 hab (2017)

0baix_emporda

Situat al litoral, entre el cap Roig i el de les Planes, a la fossa de Palafrugell, al peu de les Gavarres. La costa és retallada per la cala Morisca i la cala Estreta.

L’economia tradicional està basada en l’agricultura (s’hi conrea gra d’aresta, userda i blat de moro), la ramaderia i la indústria surera (la qual fou important per l’explotació de les alzines sureres que poblen gran part del sector muntanyós del terme), i que han estat avui superades per altres indústries i sobretot pel turisme, sota la influència de Palafrugell. Hi ha jaciments sense explotar de pedra calcària, plom i barita. Àrea comercial de Palafrugell.

El poble és a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, presidit per l’església parroquial de Sant Esteve, bastida el 1599 sobre una d’anterior, estigué fortificada.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Canyelles i la notable torre Simona, fortificada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques