Arxiu d'etiquetes: pobles

Santa Eulàlia de Vilapicina

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic poble rural del terme de Sant Andreu de Palomar (agregat a Barcelona el 1897), situat al peu del turó de la Peira, al límit amb el d’Horta.

El lloc de Vilapicina és esmentat ja en nombrosos documents dels segles X i XI, en un indret on existien diversos forns de pega. La capella romànica dedicada a santa Eulàlia és esmentada ja el 1031, i fou sufragània de la de Sant Andreu, fins que el 1866 fou erigida en parròquia; centrà un petit nucli d’habitatges fins que, a la segona meitat del segle XIX, s’inicià la moderna urbanització d’aquest sector.

El 1929 s’hi inaugurà el grup de cases barates Ramon Albó. L’ocupació sistemàtica del seu territori s’esdevingué a partir del 1945; les antigues cases de planta i pis i les masies foren substituïdes per edificis de pisos i sorgiren els nuclis de la Torre Llobeta (1944), del turó de la Peira i de Can Porta.

Es conserven algunes antigues masies, com ca n’Artés, can Ballester, can Nadal o can Sitjar (que fou convertida al segle XVIII en residència senyorial d’estiueig). Després del 1939 s’edificà una nova església parroquial al passeig de Fabra i Puig.

Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 14,23 km2, 242 m alt, 7.124 hab (2017)

0valles_orientalSituat a la vall de la riera de Tenes, accidentat pels primers contraforts de la Serralada Pre-litoral, al límit amb el Vallès Occidental. El sector forestal és cobert de bosc de pins i alzines i de garrigar.

Agricultura de secà: s’hi conreen cereals (blat i ordi), vinya, ametllers i avellaners. Ramaderia bovina estabulada i aviram. Indústria de fabricació de materials per a la construcció i tèxtil. Centre residencial (urbanitzacions). Àrea comercial de Granollers, dependent de Barcelona. Increment demogràfic durant el segle XX.

El poble és centrat per l’església parroquial, romànica, dedicada a santa Eulàlia de Mèrida.

El terme comprèn a més el poble de Sant Cristòfol de Pallars, les caseries de Bonaire, la Serra Granada, la Sagrera, el Rieral, la Vall, el Serrat i nombroses masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Sagrera

Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)

8 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,82 km2, 568 m alt, 1.289 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, a l’oest de la ciutat, al peu de la serralada de Ponent, al límit amb el Bages. És drenat per la riera de Santa Eulàlia i per la de Muntanyola, que juntes formen el riu Mèder. Els boscs i els pasturatges ocupen bona part del terme.

L’agricultura és tota de secà, els principals conreus són els cereals (blat, ordi i civada), farratges i patates. Ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i aviram. Indústria tèxtil, de mobles i de la construcció. Àrea comercial de Vic.

Modernament, la població ha experimentat un notable augment gràcies a la indústria, que ha contribuït a la modernització i expansió de la població.

El poble és a la vora de la riera de Santa Eulàlia. Església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada ja el 946 i modificada i ampliada el 1805. Antic castell de Torroella, convertit actualment en masia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Santa Eugènia de Berga (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 7,01 km2, 538 m alt, 2.259 hab (2017)

0osonaSituat al centre de la plana de Vic, a la dreta del riu Gurri, al sud-est de Vic.

Agricultura amb conreus de cereals (blat, ordi, civada i blat de moro), patates i algunes hortalisses. Ramaderia de bestiar porcí i aviram. Petita indústria (afavorida per la proximitat de Vic) de materials per a la construcció i tèxtil, que ha afavorit el creixement de la població. Àrea comercial de Vic.

El poble és aturonat, al límit amb el veí terme de Taradell, dins el qual hi ha el raval de Santa Eugènia. Destaca l’església parroquial de Santa Eugènia, que fou erigida a mitjan segle XI i restaurada el 1955 i el 1975, temple romànic de creu llatina i tres absis semicirculars amb un robust campanar de torre de tres nivells, és un dels millors exemplars romànics de la comarca.

Té importants masies, com la casa fortificada de Sala-d’Heures.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Màgic Món del Tren – Escola

Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà)

19 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 67,55 km2, 30 m alt, 5.194 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la vall d’Aro, accidentat al nord pels vessants de les Gavarres, a les vores del Ridaura, al sud de la comarca, tocant al Gironès.

Agricultura, amb conreus de cereals, farratges, vinya i hortalisses. Ramaderia (bestiar de llana) i aviram. Petita indústria surera i de materials per a la construcció. Desenvolupament del sector terciari (turisme), que ha afavorit la recuperació demogràfica. Àrea comercial de Girona.

El poble es troba a l’esquerra del Ridaura; l’església parroquial havia estat possessió del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Bell-lloc d’Aro, Solius i Romanyà de la Selva (dolmen de la cova d’en Daina), els veïnats de Canyet, la Teulera, Bufaganyes, Salom, Malvet i el Vilar, el santuari de Sant Baldiri i bon nombre de monuments megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Creu d’Olorda

7 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Caseria, que forma un enclavament entre els municipis de Molins de Rei i de Sant Cugat del Vallès, al vessant septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Vallvidrera i de Sant Bartomeu (dita, a la capçalera, torrent de Santa Creu). Aquest territori és dominat pel puig d’Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda.

El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de la Santa Creu, esmentada ja el 1066. El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès. Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc de Valldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona.

El castell d’Olorda comprenia al segle XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera; de la de Santa Creu depenia, al segle XVI, la de Sant Bartomeu de la Quadra. El terme d’Olorda pertanyia a la fi del segle XIV als Relat i, al segle següent, als Requesens (formà part de la baronia de Molins de Rei). No formà part mai del territori de Barcelona.

Al segle XIX formà un municipi, que fou dissolt el 1916 i repartit entre els de Sarrià (el sector que inclou l’església parroquial), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (a aquest darrer, la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra).

Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)

13 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 7,49 km2, 73 m alt, 8.082 hab (2017)

0baix_llobregat(o Santa Coloma de Montpedrós)  Situat a la riba dreta del Llobregat, i accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Garraf (Montpedrós). Boscos de pins.

El sector agrícola és en regressió davant el creixement industrial; s’hi conreen arbres fruiters i vinya. Indústries tèxtils, metal·lúrgiques, mecàniques i químiques. Cal destacar les nombroses urbanitzacions amb funcions de segona residència. Àrea comercial de Barcelona. Constant increment demogràfic.

El poble, que és al peu del sector muntanyós, es formà al voltant de l’església parroquial de Santa Coloma i pertangué a la baronia de Cervelló.

El terme municipal comprèn també l’antiga quadra Salbana, on hi ha la torre Salbana, romànica, l’ermita de Sant Antoni, el lloc de Montpedrós i l’interessant conjunt modernista de la Colònia Güell, iniciada per Gaudí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Cecília de Voltregà (Osona)

4 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 8,63 km2, 519 m alt, 189 hab (2017)

0osonaSituat al centre de la comarca, entre la plana de Vic i els contraforts de l’altiplà del Lluçanès, a la vall del Sorreigs, afluent del Ter, al nord-oest de Vic.

Agricultura de secà (cereals, patates i farratges). Important ramaderia (bestiar porcí). Àrea comercial de Vic.

La població viu totalment disseminada en pagesies, com Angelats, Puigpelat, Gallissans, Can Barrina, Salaverd i Can Guiu.

Al poble destaca l’antiga església parroquial de Santa Cecília, romànica, consagrada vers el 1093, que fou ampliada i modificada al segle XVIII.

El Gorg Negre és un lloc llegendari relacionat amb la bruixeria, al nord-oest del terme.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

15 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 9,12 km2, 22 m alt, 27.982 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la dreta del Llobregat, al nord-oest de Sant Feliu de Llobregat i accidentat en part pel massís de Garraf.

Agricultura en recessió; els conreus més estesos són els de fruiters i d’hortalisses. La indústria està molt diversificada; sobresurt la de fabricació de materials per a la construcció, en especial de ciment, la sidero-metal·lúrgica, la tèxtil (cotonera i de gèneres de punt), la d’arts gràfiques i la de la construcció. Àrea comercial de Barcelona. La població es quadruplicà en el període 1960-80.

El poble és format pel nucli més antic i la zona d’expandiment modern. Església parroquial de Sant Vicenç (1717). El poble esdevingué el nucli de població més important de la baronia de Cervelló, fins al punt que hi construïren el castell nou de Cervelló (o castell de Sant Vicenç).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió de Botiguers

Sant Vicenç de Torelló (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 6,56 km2, 555 m alt, 1.998 h (2017)

0osonaSituat al sector nord de la plana de Vic, entre el riu Ter i el seu afluent el Ges, accidentat per la serra de Bellmunt, al límit amb el Ripollès. Els vessants muntanyosos estan coberts de boscos de pins, roures i alzines, i de prats naturals.

Les terres planes es dediquen a l’agricultura. Conreus de secà (cereals i patates). Bestiar boví i porcí. Avicultura. Indústria tèxtil tradicional. Escorxador. Àrea comercial de Vic.

El poble és en un petit serrat a la dreta del riu Ges. L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, és coneguda des del 1059, fou ampliada el 1624 i restaurada el 1974. Restes de l’antic castell de Torelló.

El terme comprèn, a més, les antigues colònies tèxtils de Borgonyà i de Vila-seca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques