Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Pere de Ribes (Garraf)

43 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 40,80 km2, 44 m alt, 30.142 hab (2017)

0garrafSituat al vessant sud del massís de Garraf.

L’agricultura és de secà; s’hi conreen cereals, llegums, tubercles, farratges, hortalisses i fruiters. Cria de bestiar i avicultura. Pedreres de calcàries. Indústries derivades de l’agricultura, de la construcció, de la fusta, alimentària, paperera, de les arts gràfiques i química. Economia influïda per la proximitat de Sitges (turisme, urbanitzacions, casino) i Vilanova i la Geltrú (barris de les Roquetes del Garraf i Vilanoveta). Àrea comercial de Barcelona. A partir del 1960 la població s’ha quintuplicat.

El poble és a l’esquerra de la riera de Ribes. El nucli primitiu de Sota-ribes sorgí al voltant del castell de Ribes i de l’antiga església parroquial. El 1910 fou bastida la nova església parroquial, d’estil neogòtic.

El municipi comprèn, a més, l’antic lloc de Puigmoltó i les antigues quadres del Cortei, les Torres, etc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sant Pau de Segúries (Ripollès)

7 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 8,74 km2, 867 m alt, 672 hab (2017)

0ripollesSituat en un terreny muntanyós, accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Capsacosta, i pel puig de Miralles, contraforts meridionals de la serra Cavallera, a la vall del Ter, al límit amb la Garrotxa. Els boscs de pins i faigs i el pasturatge ocupen gran part del territori.

Agricultura de secà (blat i patates). Ramaderia (bestiar porcí i boví). Indústria tèxtil cotonera, elèctrica, alimentària i de derivats de la fusta. Posseeix una certa infraestructura turística. Àrea comercial d’Olot.

El poble és a l’esquerra del Ter; església de Sant Pau, d’origen romànic, però reedificada el 1693 amb estil barroc i campanar massís; el 1971 hom hi bastí una nova església.

Comprèn el poble de la Ral i diverses grans masies i cortals. Hi ha restes d’una via romana amb trams en bon estat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Mori (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 7,53 km2, 51 m alt, 175 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà, a la dreta del Fluvià i drenat, a més, per la riera de Saus. Part del territori és poblada per boscs de pins i alzines; tenen importància també les plantacions d’arbres de ribera vora el Fluvià.

Agricultura bàsicament de secà (blat, ordi, olivera, vinya i farratges); el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i aviram. Hi ha una petita central elèctrica. Àrea comercial de Girona.

El poble és prop de la riba dreta del Fluvià; hi ha un nucli antic, que estigué emmurallat, on hi ha l’església parroquial de Sant Maurici i el castell de Sant Morí, notable casa senyorial gòtica-renaixentista, probablement edificada els segles XV-XVI i refeta al començament del segle XX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 3,51 km2, 28 m alt, 746 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vall baixa i a l’esquerra del Fluvià, que forma el límit meridional del terme, al sector sud de la comarca. El municipi, de petites dimensions, és cobert en part per boscs de pins i alzines i matollar.

L’agricultura de secà és destinada als conreus de cereals, blat de moro i farratges, principalment. Té una certa importància la ramaderia (bestiar porcí i boví) i avicultura. Indústries derivades de l’agricultura i de la ramaderia. Àrea comercial de Figueres.

El poble és prop de la riba esquerra del Fluvià. L’església parroquial és la del monestir de Sant Miquel de Fluvià, romànica, monument històrico-artístic restaurat modernament.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Miquel de Cruïlles

4 Respostes

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Poble, dins l’antic terme de Cruïlles, aturonat, centrat en l’antic monestir de Sant Miquel de Cruilles, important priorat benedictí.

Es fundà en una església dedicada a Sant Miquel, existent des del 904, que els senyors locals Gilabert (I) i Jofre (I) de Cruïlles dotaren entre els anys 1031 i 1057. El 1057 ja hi havia monjos, i els seus fundadors l’uniren al monestir italià de San Michele de la Chiusa (Torí).

La llista dels seus priors coneguts comença amb Bernat Amat el 1094 i es clou amb Jeroni Ferrer de Sitjar (1580-1608). Al segle XIV tenia cinc monjos i dos preveres beneficiats.

Des del 1144 hi estava sotmesa l’església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles i el petit priorat de Sant Genís de Rocafort, prop de Martorell. El 1592 el papa Climent VIII l’uní a Sant Pere de Galligants, quan ja no tenia comunitat (només el prior i un sacerdot).

En resta l’església romànica (segle XI), d’una nau amb transsepte, tres absis i cúpula a la intersecció de la nau amb el creuer. La nau central fou escapçada al principi del segle XVI per l’esfondrament d’una part de la volta.

A la banda de migdia té restes d’una galeria o petit claustret (amb un sarcòfag del 1348), que unia l’església a la casa pairal, refeta aquesta, en bona part, entre els anys 1570 i 1576.

Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany)

10 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 33,22 km2, 217 m alt, 226 hab (2017)

0pla_estanySituat en part als vessants septentrionals de la serra de Rocacorba fins al Ser, comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, a la capçalera de la qual hi ha els estanyols de Sant Miquel de Campmajor, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Garrotxa. Boscos de pins i alzines.

Agricultura de secà (cereals, farratge i patates). Ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Banyoles. Població disseminada.

El poble és a ambdós costats de la riera de Campmajor, centrat per l’església parroquial romànica de Sant Miquel, reformada, de la qual se’n fa esment el 1144.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Martí de Campmajor, Ventajol, Falgons (amb el seu antic castell) i Brió i la masia de Rouregròs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Mateu de Bages (Bages)

15 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 102,92 km2, 569 m alt, 611 hab (2017)

0bages(o Sant Mateu de Mirabages)  Situat al sector oest de la comarca, a la riba dreta del riu Cardener i accidentat per la serra de Castelltallat. El terme és molt muntanyós i la meitat és coberta per la vegetació natural (pins, alzines i matolls).

Els conreus més estesos són els de cereals. Indústria tèxtil (cotó i teixits de llana). Àrea comercial de Manresa. Població disseminada.

El poble sorgí a redós de l’església parroquial de Sant Mateu, d’origen pre-romànic (documentada des del segle X), al nord-est de la qual hi ha les ruïnes del castell de Sant Mateu de Bages, del qual resta la capella romànica de Sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Castelltallat (amb un dolmen), Salo, Coaner i Claret dels Cavallers, l’antiga quadra de Mejà, el santuari i masia de la Sala, i les esglésies de Sant Cristòfol de Figuera, de Sant Pere de Vilalta i de Bonveí.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí Vell (Gironès)

8 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 17,52 km2, 65 m alt, 245 hab (2017)

0gironesSituat al sector oriental de la comarca, al nord del massís de les Gavarres, al nord-est de Girona, al límit amb el Baix Empordà. És drenat per la capçalera del Rissec i per la riera de Sant Martí, afluent del Ter per la dreta. Terreny força muntanyós.

L’agricultura és totalment de secà, amb conreus de cereals, farratge i petites extensions d’olivera i vinya. Ramaderia i avicultura. Àrea comercial de Girona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Sant Martí. L’església parroquial de Sant Martí, amb campanar gòtic tardà, és de la fi del segle XVI.

El municipi comprèn, a més, els veïnats del Puig, la Vilosa i el barri del Mercadal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí Sesgueioles (Anoia)

6 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 3,87 km2, 646 m alt, 354 hab (2017)

0anoiaSituat en una petita vall, prop de la riera Gran, als altiplans de Calaf, al sector nord-oest de la capçalera de l’Anoia (drena el terme també el seu afluent per l’esquerra, la riera Gran), al nord-oest de la comarca.

El territori, de petita extensió, és cobert en gran part per l’agricultura de secà (cereals i ametllers) i petits horts de regadiu; té alguns claps de pins i alzines i de garriga. La ramaderia (bestiar porcí) i aviram, complementen l’economia. Explotació de mines de carbó. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a l’extrem occidental del terme, format al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, la qual va ésser construïda al segle XVI i substituïda al segle XVIII per un nou edifici que aprofita les pedres del temple antic; hi ha un noviciat dels germans de la Doctrina Cristiana.

El municipi comprèn també el castell de Vilallonga i les quadres de Malcavaller i de Puigmoltó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí Sescorts

6 Respostes

(Santa Maria de Corcó, Osona)

Poble, situat a la vall de la riera de Sant Martí (tributària de la de les Gorgues per la dreta), a la carretera de Manlleu a l’Esquirol.

L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068. És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat; té només un portal nou (1561) i la sagristia i afegitons laterals (1771). Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic.

A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909.

Des del segle XV formà part de la batllia de Cabrerès; tenia 9 masos el 1480. Aleshores i fins el 1878 tingué com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Augmentà ràpidament de cens, amb 28 masos el 1630, i 56 famílies i 383 h el 1782.

Entre aquests masos, tenen tradició plurisecular les Coromines, l’Esquenera, el Dot, Carerac, Joventeny, Sorribes, el Gosc, les Corts i l’antiga Vila-seca, avui Santa Margarida, on hi hagué un convent de monges augustinianes entre el 1277 i el 1306.