Arxiu d'etiquetes: pobles

Sant Vicenç de Montalt (Maresme)

9 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,05 km2, 143 m alt, 6.272 hab (2017)

0maresme(o Sant Vicenç de Llavaneres)  Situat al litoral, accidentat per la serra del Corredor, al peu del cim del Montalt (594 m alt).

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i hortalisses. Indústria del sector terciari (turisme). Creixent funció de lloc de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Mataró. Població en ascens.

El poble és a banda i banda de la riera de Sant Vicenç. L’església parroquial de Sant Vicenç, gòtica-renaixentista, fou consagrada el 1601, els notables retaules de l’altar major foren destruïts el 1936. Turisme massificat al barri de les Ànimes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sant Vicenç de Castellet (Bages)

10 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 17,13 km2, 176 m alt, 9.300 hab (2017)

0bages(o Castellet de Bages)  Situat al sud de la comarca, travessat pel Llobregat, prop del seu aiguabarreig amb el Cardener.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen vinya (en recessió), ametllers, cereals i oliveres; el regadiu produeix hortalisses i fruiters. Explotació de pedreres de calcàries i sorrenques. Important indústria tèxtil cotonera i de fibres artificials, de la construcció, derivada de la fusta, sidero-metal·lúrgica i paperera. Àrea comercial de Manresa. La població ha tingut un enorme creixement al llarg del segle XX.

El poble és situat a la riba esquerra del Llobregat, al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de Castellet de Bages (en ruïnes) amb el santuari marià de la Mare de Déu de Castellet, el poble de Vallhonesta (amb església romànica de Sant Pere) i la colònia tèxtil del Barri Nou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca

Sant Salvador de Guardiola (Bages)

8 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 37,15 km2, 334 m alt, 3.127 hab (2017)

0bages(o Guardiola de Bages)  Situat al sector sud-oest de la comarca i de Manresa, a les vores de la riera de Guardiola, afluent del Llobregat.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen vinya (en recessió) i cereals. Indústria alimentària, perfumeria i tèxtil. El terme ha pres caràcter de lloc d’estiueig o de segona residència d’un bon nombre de manresans, amb la construcció de nombrosos xalets i urbanitzacions. Àrea comercial de Manresa. Població dispersa, en ascens.

El poble sorgí al peu de l’antic castell de Guardiola, del qual hi ha restes; capella gòtica de la Mare de Déu de Gràcia. L’església parroquial és del 1640 i és situada al pla.

El municipi comprèn, a més, el poble de Salelles i diversos veïnats o ravals, com el Sellerès, Coll d’Arboç, el Parrot, etc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Montserrat

Sant Sadurní d’Osormort (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 30,60 km2, 531 m alt, 79 hab (2017)

0osonaAccidentat pel massís de les Guilleries, a la dreta de la riera Major. El sector forestal ocupa una bona part del terme; hi ha boscs de pins, alzines, roures i també castanyers, faigs i pasturatges.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; s’hi conreen cereals, farratges, llegums i patates. Ramaderia porcina i bovina. Àrea comercial de Vic. Població disseminada.

El poble és a la dreta de la riera Major, centrada per l’església parroquial de Sant Sadurní, romànica (segle X), reedificada al segle XI i restaurada recentment.

El municipi comprèn, a més, importants masies com la Verneda de Sant Ponç i la Verneda de Sant Feliu (amb l’antiga església de Sant Feliu de Planeses), el mas de Masferrer i la urbanització dels Bonjons. Restes ibèriques al puig Castellar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Ramon (Segarra)

7 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,53 km2, 641 m alt, 507 hab (2017)

mapa segarraSituat a l’oest de l’altiplà de Calaf, al sector més alt de la comarca, damunt els altiplans del pla de Sant Ramon i pla de Viver, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, al límit amb l’Anoia. Drenen el terme diversos barrancs tributaris del Sió.

Es formà com a resultat de la fusió (1940) del poble de Portell i el barri de la Manresana.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, totalment de seca; els conreus més estesos són els de cereals (blat, civada i ordi), veces, patates, ametllers i oliveres. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial de Cervera.

El poble sorgí al llarg de la carretera de Cervera a Calaf, a l’indret de l’antic monestir de Sant Ramon de Portell, dit l’Escorial de la Segarra.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Gospí i Viver de Segarra, l’antic poble de Mont-ros i l’antiga quadra de Jurats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Quirze Safaja (Moianès)

11 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 26,21 km2, 627 m alt, 627 hab (2017)

0moianesSituat en un terreny muntanyós accidentat per la serra de Bertí, no lluny de la riera de Tenes (o riera de Sant Quirze), al nord-oest de la comarca, en contacte amb l’altiplà del Moianès i al límit amb Osona. A l’àrea forestal hi ha boscs de pins, alzines i roures.

L’agricultura, quasi íntegrament de secà, ocupen els escassos sectors plans del terme; els conreus més estesos són els de cereals (blat, moresc, ordi), patates i farratges. Ramaderia. Fabricació de materials per a la construcció. Centre d’estiueig amb urbanitzacions i masies. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a l’esquerra de la riera de Tenes. Església parroquial de Sant Quirze, d’origen romànic, ampliada al segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 14,07 km2, 188 m alt, 19.867 hab (2017)

0valles_occidental(o Sant Quirze de la Serra, o Sant Quirze de Galliners, o Sant Quirze de Terrassa)  Situat a l’interfluvi de la riera de les Arenes i del Ripoll, al sud-oest de Sabadell.

Ha estat tradicionalment un terme agrícola de secà (cereals, patates, vinyes i farratges) i també residencial (barri de les Fonts), però la proximitat de Sabadell i de Terrassa ha motivat un canvi important cap a la indústria (química, del metall, maquinària tèxtil, cartó i embalatges). Hi ha una mica de ramaderia (cria de bestiar porcí) i d’avicultura. Aprofitament d’una faixa calcària per a la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa.

La població es duplicà en 1900-50 i s’ha quasi triplicat des d’aleshores, això ha comportat una sèrie de problemes d’habitatge i d’infraestructures.

El poble és al sector nord-oriental del terme, prop de Sabadell. L’església parroquial actual és dedicada a sant Quirze.

El municipi comprèn, a més, el veïnat de la Serra de Galliners, l’antiga església pre-romànica de Sant Feliuet de Vilamilans i l’antiga església de Sant Pere dels Torrents. S’ha trobat un jaciment neolític i un altre de romà a l’indret anomenat bòbila Madurell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista – Institut – Actualitat – Diari

Sant Quirze de Besora (Osona)

13 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 8,10 km2, 587 m alt, 2.092 hab (2017)

0osonaSituat al sector meridional de la comarca, a la confluència del Ter amb el torrent de Clavella, afluent seu per l’esquerra, i al límit amb el Ripollès, comarca a la qual pertanyé fins el 1989. Boscos de pins i roures.

Compta amb un total de 168 explotacions agràries. El secà produeix fonamentalment cereals (blat, blat de moro, ordi i civada) i patates) i el regadiu (que aprofita aigües derivades del riu), hortalisses. Ramaderia bovina i porcina. Pedreres. Indústria tèxtil (cotonera i llanera), sidero-metal·lúrgica, destil·leries, de la construcció i de derivats de la fusta. Àrea comercial de Vic.

El poble és a la vora del Ter. Església parroquial de Sant Quirze (1771), barroca neoclassicista. Pont gòtic sobre el Ter. Restes ibèriques i romanes. El lloc fou de la jurisdicció del castell de Besora.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Tennis

Sant Privat d’En Bas

10 Respostes

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Poble (542 m alt), situat a l’esquerra del Gurn, a l’inici del sector muntanyós, centrat per l’església parroquial de Sant Privat, de tres naus, molt refeta al segle XVIII, que només conserva algun capitell del primitiu edifici romànic. El 1017 fou cedida a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines.

El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas. Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat.

L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont (antic priorat de Sant Corneli), l’església de Sant Antoni de Puigpardines i la masia i el bosc de Verntallat.

Sant Pere Sallavinera (Anoia)

12 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 22,02 km2, 588 m alt, 156 hab (2017)

0anoia(o Sallavinera)  Situat als altiplans de Calaf, que comprèn la capçalera de la riera de Rajadell, formada per diversos torrents, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Bages. Els bosc de pins i els pasturatges ocupen una bona part del terme.

Agricultura amb tots el conreus de secà, destinats principalment a cereals i també a llegums, farratge i patates; havia tingut importància la vinya. La ramaderia porcina i l’aviram complementen l’economia. Hi ha mines de lignit i aigües minerals. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la dreta de la riera de Sant Pere, afluent de capçalera de la de Rajadell, al sud-est del terme; església parroquial de Sant Pere, de base romànica.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Boixadors (ruïnes de l’antic castell), la Fortesa i la Llavinera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Nits Culturals