(ort ant: Aja) Poble (1.170 m alt) de l’antic municipi de Vilallobent. A la vora de la terrassa fluvial superior que domina la confluència de la Llavanera i el Segre i a menys d’un km del límit amb l’Alta Cerdanya, frontera franco-espanyola. Dins el seu antic terme es troba l’important mas Florença.
Guifré I el Pelós féu donació de l’alou d’Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia.
L’església parroquial de Sant Julià és d’origen romànic, reformada el 1791.
Poble, al vessant oriental de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XII, es troba entre les capçaleres de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, prop d’un dels dos cràters del puig d’Adri (o de Montcal), que és l’aflorament volcànic més important del Gironès per l’abundància de material basàltic i l’acumulació de greda.
Dos corrents de lava s’escorren cap al sud-est, al llarg d’aquelles rieres i, més avall, de la riera d’Adri (afluent, per l’esquerra, del Ter), fins prop de Santa Eugènia de Ter.
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
(ort ant: Adrahent) Poble de l’antic municipi de Fórnols de Cadí. El més alt de la vall de la Vansa, emplaçat a la capçalera del riu de Bona, sota el cap de la Fesa, el cim més occidental del Cadí. Entre 1900 i 1960 perdé el 60% de la població.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada el 819, en la consagració de la catedral d’Urgell; al seu terme hi ha l’ermita de Sant Salvador d’Adraén.
El castell d’Adraén era cap d’una batllia del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellciutat.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble. Aturonat a l’extrem sud de la vall de Viu, sota el tossal de la Reclusa d’Adons, un dels cims de la serra de Sant Gervàs.
Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata, que comprenia, igual que la seva parròquia (Sant Vicenç), Abella d’Adons i la Beguda d’Adons. El castell d’Adons és citat ja el 961.
(Sant Martí de Centelles, Osona)
Poble i cap del municipi. Al peu del pla de la Garga i a la vora dreta de la riera del Congost.
Originàriament fou una masia, al costat de la qual es trobaven (segle XVI) uns molins drapers i fariners i un hostal.
Actualment és lloc d’estiueig.
Poble. A l’esquerra de la riera d’Abella, afluent, per la dreta, del Ter.
Església de Santa Llúcia, romànica.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Poble i antiga parròquia rural (Sant Andreu de la Vola), situada a la vall del riu Fornès, a l’angle entre les serres de Cabrera i de Curull.
El lloc, amb el nom d’Avetola, existia ja el 923, i la seva església de Sant Andreu fou consagrada el 1032. L’actual és el resultat d’obres i ampliacions de l’antiga dels anys 1594, 1774 i 1828.
El seu terme formà ajuntament propi, amb el nom de la Vola i Curull, fins el 1926, que es fusionà amb Sant Pere de Torelló. El terme s’ha despoblat quasi totalment. Hom ha obert la carretera de Vic a Olot a través del coll de Bracons, que travessa tot el terme.
És popular a tota la comarca el Rector de la Vola, clergue francès de nom Pere Lafont, que regí la parròquia entre el 1592 i el 1612 i del qual hom conta encara acudits i facècies.
Municipi del Berguedà (Catalunya): 66,80 km2, 729 m alt, 173 hab (2017)
Situat en un terreny muntanyós, accidentat per diversos tossals, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Bages, entre la riera de Merola, límit oriental del terme, i la riera de Navel, límit occidental. Hi ha importants superfícies de bosc, brolla i matoll.
L’agricultura és exclusivament de secà (cereals i patates). La ramaderia comprèn principalment bestiar oví i cabrum, i també bestiar boví. Àrea comercial de Manresa.
El cap municipal és el poble de Serrateix, format a redós del monestir de Santa Maria de Serrateix, romànic.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Viver de Serrateix i de Sant Joan de Montdarn i les antigues quadres de Montdarn o de Sant Martí de Balaguer i de Navel.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Baix Camp (Catalunya): 10,83 km2, 95 m alt, 1.928 hab (2017)
Situat al sud de Reus, entre les rieres de Riudoms i Riudecols, en terreny molt pla, el terme, estret i llarg, va fins vora el Port de Cambrils.
A l’agricultura s’alternen els conreus de secà amb els de regadiu; dels primers domina d’olivera, que justifica dos trulls; la vinya ha reculat, a favor de l’ametller, i el garrofer s’ha recuperat des que el fred del 1956 l’arrasà; al regadiu, gràcies a l’aigua de pous i mines, sobresurt el presseguer, l’avellaner i l’horta. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria dels mobles, embarcacions esportives i tallers mecànics. Àrea comercial de Reus.
El municipi comprèn els pobles i antics termes de Vinyols (cap del municipi) i de Sant Joan dels Arcs, la qual esta situada prop del litoral.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
(les Masies de Voltregà, Osona)
Poble. És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, format per tres nuclis, avui dia gairebé units.
El nucli primitiu, a 562 m alt, és situat sobre un petit puig, on es troba la vella església de Sant Esteve (un magnífic edifici romànic consagrat el 1106 i restaurat recentment); el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l’antic hostal de Ca l’Endalda; i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra.
Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial.
El lloc és conegut des del 941, i la parròquia de Sant Esteve des del 957, i originàriament formava part del terme del castell d’Orís; però almenys des del segle XIII formà part del terme i baronia del castell de Voltregà.
El 1797 se separà de la baronia i batllia única amb Sant Hipòlit de Voltregà, i poc després es fusionà amb el nou terme de les Masies de Voltregà. Té com a sufragània Sant Miquel d’Ordeig.
Dades dels Països Catalans 