Poble (663 m alt), situat al coll d’Alberola, a la partió d’aigües del Farfanya i de la Noguera Ribagorçana.
És un antic municipi agregat, al segle XIX, al de Tragó de Noguera, dissolt el 1964.
Alberola -Noguera-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: pobles
Albarells
Poble (610 m alt), en procés de despoblament, situat dalt d’un tossal, a la dreta de la riera de Santa Maria i de la carretera de Barcelona a Lleida.
Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya.
Albarca -Priorat-
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Poble (815 m alt), en procés de despoblament. Esta emplaçat sobre el coll d’Albarca (774 m alt), unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades.
A l’època musulmana hi havia hagut un castell; la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII.
Albà, l’ -Alt Camp-
Antic municipi (797 m alt), agregat el segle XIX a l’actual, S’estén a l’esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus.
El nucli primitiu és anomenat l’Albà Vell (o de Dalt); centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà (actualment enrunats), està aturonat i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme: Cal Canonjo, Masbarrat, la Caseta, el Corral Rubió i les Destres, els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia.
La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo; per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l’Albà Nou (o de Baix).
Aixàvega, l’
Despoblat (760 m alt), a la capçalera del riu Glorieta, sota el pla dels Motllats i la serra de la Mussara.
El 1968 era pràcticament deshabitat.
Ainet de Cardós
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (930 m alt) de l’antic municipi d’Estaon, a la vall de Cardós, A la dreta del riu de Lladorre.
El pui del Tabaca, al peu del qual s’agrupen les cases del poble, el separa del Vallat, la vall on es trobava el cap del municipi.
L’església parroquial de Santa Eugènia depèn de la de Lladrós.
Ainet de Besan
Poble (1.008 m alt), a la dreta de la Noguera de Vallferrera. D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 a la consagració de la seu d’Urgell.
Fins al 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d’Araós, conegut també amb el nom d’Ainet de Vallferrera.
Aidí
Poble (993 m alt), al vessant meridional de la serra d’Aurati, sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa.
A l’altra banda del riu, al peu de la carretera de Balaguer a la Vall d’Aran, es troba l’antic hostal d’Aidí.
Aguiló -Conca de Barberà-
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
(ant: Santa Maria d’Aguiló) Poble, situat vora el cim (811 m alt) de la serra d’Aguiló, carena que separa les aigües del Gaià de les de la riera de Clariana (afluent de l’Anoia), al costat de les runes de l’antic castell d’Aguiló.
Al punt d’unió de les serres de Santa Fe i d’Aguiló, entre aquest poble i el de Santa Fe de Montfred, es troba el coll d’Aguiló, prop del qual es troben la carretera de Sant Guim de l’Estació a Santa Coloma de Queralt amb la de Montblanc a Igualada.
Era un antic municipi, suprimit a la segona meitat del segle XIX, que comprenia els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys i Almenara.
Dades dels Països Catalans 