Poble (935 m alt) i antic municipi: 6,47 km2, agregat a l’actual el 1976.
El poble és situat a la dreta del riu de Pamano, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Sall, formava part del vescomtat de Castellbó.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní.
Poble (356 m alt) de l’antic municipi de Figuerosa. Situat al pla de Tàrrega, vora la carretera d’aquesta ciutat a Ponts.
La seva església parroquial (Sant Pere) és esmentada ja el 1099 a l’acta de consagració de l’església de Guissona.
La senyoria pertanyia el segle XVII als Erill, barons de l’Albi i de Cervià.
Poble (491 m alt), situat a l’esquerra de la ribera Salada (que a l’edat mitjana era anomenada el riu d’Altés).
La seva església parroquial de Sant Pere era l’església de l’antic castell d’Altés i és esmentada ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839.
Poble (664 m alt), aturonat i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon de Portell.
La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra; conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica.
De l’antic castell d’Alta-riba només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (851 m alt). Situat al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l’entrada de l’estret de Mont-rebei. Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares. Conserva unes torres de defensa medievals.
La senyoria pertanyia al baró d’Eroles. En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual.
(o d’Isil, o de Gil) Poble (1.280 m alt) de l’antic municipi de Gil, el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars. És situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alòs o de Salau. Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aulà, es troben les bordes d’Alòs.
L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda.
Alòs d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). A mitjan segle XIX hom hi teixia cànem.
Fins a la Primera Guerra Mundial, una companyia francesa explotà el bosc de Benabé per a obtenir primera matèria per a pasta de paper; la fusta era traslladada al territori francès per telefèric a través del port de Salau.
Poble (1.091 m alt), situat a un quilòmetre a la dreta del Segre, a la plataforma terciària de Gréixer. És el nucli més poblat del municipi.
L’església parroquial (Santa Maria) és romànica, del començament del segle XII (ampliada el segle següent), de nau única i absis semicircular; i amb un portal esculpit de tècnica molt pobra. Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables.
A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó I de Cerdanya. Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar.
Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de Quadres.
Poble (958 m alt) i antic municipi (62,49 km2). Des del 1972 formà l’actual.
El poble és emplaçat a la dreta del riu de Perles, prop de la seva formació per la confluència dels torrents de Vall-llonga i de l’Alzina. L’església parroquial de Sant Esteve, esmentada ja a l’acte de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, és romànica, del segle XII, però ha estat molt reformada.
Formava part del ducat de Cardona, dins la batllia de Solsona.
Per la festa major, el 10 d’agost, hi era ballat, per parelles, el ball pla d’Alinyà. La melodia, composta de dues parts semblants, però a compàs de 3/4 i 6/8 respectivament, és estimable i de caient noble. Hom conserva referències de la coreografia.
Poble (380 m alt), situat al peu de la muntanya de Sant Ermengol i a la dreta del barranc d’Alentorn, a 1,5 km a la dreta del Segre. Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn, destruït durant la Primera Guerra Carlina i reconstruït posteriorment; a l’altra banda del pont s’ha format un caseriu anomenat el Pont d’Alentorn.
L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canonja de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost.
La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada. Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre llur mercaderia per tot el Principat, per Aragó i, fins i tot, per Navarra, el temps que precedia la batuda.
L’antic municipi d’Alentorn fou agregat al d’Anya (del qual era el nucli més important) dins la segona meitat del segle XIX; aquest darrer ha estat incorporat al d’Artesa de Segre el 1966.
Poble (712 m alt), emplaçat damunt un tossal, a la dreta del riu Corb, a poca distància del balneari de Vallfogona de Riucorb.
Dades dels Països Catalans 