(Sant Pere Sallavinera, Anoia)
Poble (723 m alt), aturonat al sector meridional del terme. Es formà a l’indret de l’antic castell de Llavinera, ara del tot desaparegut.
Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera.
Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic. Passà als Cervera (1180), i formà part, després, de la baronia de Boixadors.
(ort trad: Llarvent) Poble, fins al 1970 del municipi d’Enviny, a l’esquerra de la riera de Montardit, al sud-oest del cap del municipi.
L’església (Santa Coloma) depèn de la de Montardit.
Poble (603 m alt) i antic municipi de la Segarra, annexat el 1968 a l’actual. Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera, afluent del Llobregós.
El poble és a la dreta de la riera de Llanera; l’església, dedicada a sant Martí, fou consagrada el 1060.
L’antic municipi comprenia, a més, els pobles i les caseries de Cellers, Claret de Figuerola, Fontanet, Vallferosa, Sant Serni de Llanera i Puig-redon, l’antic terme del mas de Socarrats i l’antiga quadra de Jovans.
Poble (1.308 m alt), a la confluència de la coma Sarrera amb el riu del Cantó.
L’església parroquial (esmentada ja el 839) és dedicada a sant Martí.
El lloc fou donat el 1014 pel comte de Pallars a la seva germana Ermengarda, casada amb el vescomte Guillem de Siarb. Fou possessió dels vescomtes de Vilamur.
Poble, situat al fons de la cala de Llafranc, a la Costa Brava, entre el cap de Sant Sebastià i la punta d’en Blanc.
És un important centre turístic, residencial i d’estiueig. Té un petit port esportiu.
Hi ha una capella dedicada a santa Rosa de Lima.
(ant: Llaiés) Poble, situat entre muntanyes, en una vall enlairada que davalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles (o riera de Llaés).
L’antic castell de Llaés, ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop de la gran masia de la Vila. Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre.
L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960; el bisbe i abat Oliba la tornà a consagrar el 1025; l’actual fou refeta al segle XVI.
Als segles XI i XII el castell formava part del comtat de Besalú, i el posseïen els vescomtes de Bas, senyors de Milany. El 1342 l’abat comprà al rei tot el domini del castell.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.019 m alt) de l’antic municipi d’Estaon, a la vall de Cardós, situat a la dreta de la Noguera de Cardós, entre Lladorre i Benante.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Vora el riu hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pont.
No es comunica directament amb Estaon. Formà municipi el segle XX.
Poble, situat a la dreta del Daró, a l’oest del cap del municipi.
L’església parroquial (Sant Romà) era possessió de la canonja d’Ullà.
Poble (700 m alt), al vessant occidental de la serra de Llaberia, a la capçalera de la riera de Capçanes.
L’església parroquial (Sant Joan Degollat) és romànica (segles XII-XIII) i fou fortificada.
Poble i antiga quadra, a la capçalera de la vall de Sant Grau, al sud del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu.
Fou possessió dels ducs de Cardona.
Dades dels Països Catalans 