Poble (701 m alt), situat en un turó, al sector meridional de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.
L’església (Sant Tomàs) depèn de la parròquia de Rubinat.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Llinars de l’Aiguadora
Poble i cap del municipi, situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.
És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria (983 m alt). Al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mata.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
Lligordà
Poble, situat al sector meridional del terme.
L’església parroquial (Sant Pere), romànica (segle XII), d’una sola nau, fou donada el 1079 al monestir de Sant Joan les Fonts.
Pertangué al vescomtat de Bas. El 1698 era lloc reial.
Llessui
Poble (1.407 m alt) i antic municipi (53,03 km2), annexat a l’actual el 1970.
Situat entre la serra de Montsent i el riu de Pamano, a la vall d’Àssua, al nord-oest del cap provincial.
Instal·lacions d’esports d’hivern.
Llesp
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (994 m alt), situat a la riba dreta de la Noguera de Tor. L’església parroquial (Sant Martí) és, en part, romànica.
En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del segle XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasi-diòcesi. Fou de la senyoria del bisbe de Lleida.
Formà municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet (amb l’antiga quadra de Marquet).
Llerona
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
Poble, situat a la vora del riu Congost. L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033; l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al segle XV.
S’hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Pere Joan Sala; al segle XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim.
Els retaules foren destruïts el 1936; al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix.
Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics: can Gorgs, can Màrgens, ca n’Alemany, ca n’Alrani, can Rovira del Vilar, can Guilla.
Lleret
Poble (1.381 m alt), a la vall de Cardós, en un coster que domina la Noguera de Cardós (des del vessant occidental), sota el coll de Lleret (1.975 m alt), al camí de Lladorre al Vallat d’Estaon.
L’església parroquial és dedicada a sant Corneli.
Llena, la -Solsonès-
Poble (788 m alt), situat al sector est del terme, a la vall de la ribera Salada, als vessants de la serra de la Llena (923 m alt), que separa les conques del Segre i del Cardener.
L’església parroquial (Sant Serni) és prop de les restes de l’antic castell de la Llena, adquirit el 1106 per la canònica de Solsona, dominant el torrent de Riard.
Lleger
(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)
Poble i antiga quadra, al sector sud-oriental del terme.
L’església (Santa Marina) depèn de la de Sant Jaume. Hi ha restes d’una antiga torre de defensa.
Pertangué, als segles X i XI, als senyors de Castellet.
Formà un municipi independent amb Llorenç del Penedès al segle XIX (Llorenç i Lleger).
Llavorre
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.300 m alt), a la vall d’Àneu, enlairat en una vall lateral de l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Formava ajuntament a mitjan segle XIX.
Dades dels Països Catalans 