Poble (483 m alt), al vessant occidental de la serra de Miramar (784 m alt), al límit amb l’Alt Camp, per on passa la carretera de Valls a Montblanc, pel coll de Lilla (590 m alt).
L’església parroquial és dedicada a sant Joan.
Al segle XIX formà un municipi independent.
Poble i cap del municipi, situat a l’esquerra de la riera de Mediona, davant Terrassola del Penedès (que és a l’altre costat del riu).
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Poble, el terme del qual, estès entre el tossal de Santa Bàrbara i el torrent de Sant Genís, és separat de la resta del municipi pel de Sarroca de Bellera.
El segle XIX formava un municipi.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble de l’antic municipi de Castellàs, a l’esquerra del riu de Castellàs.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve. Pertangué als vescomtes de Vilamur.
A mitjan segle XIX formava municipi independent.
Poble (429 m alt) i cap del municipi, situat al peu del Montmell. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Hi havia hagut la comanda de Juncosa, dels templers, originada, sembla, pel trasllat de la de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès); el 1205 tenia preceptor propi.
A l’extinció dels templers (1312), restà unida novament a la comanda hospitalera de les Gunyoles.
Poble (194 m alt), situat a l’esquerra del Junyell, poc abans de l’aiguabarreig amb el Fluvià.
L’antiga església de Sant Martí, seu d’un priorat canonical, fou cedida el 977 pel comte Miró I de Barcelona a Santa Maria de Besalú; el 1104 era arruïnada i fou cedida de nou per Bernat III de Besalú als canonges reformats de Sant Ruf de Besalú, que la reedificaren a Capellada, amb el nom de Sant Martí de Capellada, parròquia de la qual depèn el poble.
(Clariana de Cardener, Solsonès)
Poble (643 m alt), a la dreta del Cardener, al sector septentrional del terme.
De l’església parroquial de Sant Martí (esmentada ja el 839) depèn l’església de Sant Just de Joval.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.035 m alt), damunt el vessant esquerre del barranc de Jou.
Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d’Unarre i Escaló. La nova capital del municipi fou establerta a la Guingueta d’Àneu.
L’antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l’antic de Berrós Sobirà, avui despoblat.
Poble (1.431 m alt) i antic municipi (31,67 km²), que el 1973 forma el nou.
El poble està situat en un turó a la dreta de la vall de Josa, controla la pista de Gósol a Tuixén, a l’altra banda de la qual, en un coster dominat pel Cadinell, hi ha l’església parroquial de Santa Maria, anomenada el Castell.
Poble (603 m alt), situat a l’esquerra de la riera de Joanetes, és format per un grup de cases (la població és en gran part disseminada) al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics.
El lloc és esmentat ja al segle IX; formà part del vescomtat de Bas.
Formava un municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu.
Dades dels Països Catalans 