Arxiu d'etiquetes: pobles

Enveig (Alta Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 30,52 km2, 1.231 m alt, 665 hab (2012)

(fr: Enveitg) Situat a la solana. Comprèn un sector pla a la sortida de la vall de Querol, i un sector muntanyós, al vessant meridional del Carlit dit la muntanya d’Enveig.

Grans extensions de pastures i notable activitat ramadera (bestiar boví, oví. cabrum i equí), base de l’economia tradicional. Conreus de cereals, patates i arbres fruiters. S’hi ha desenvolupat el turisme d’estiu. Hi ha certa activitat econòmica gràcies al tren groc, de via estreta, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol.

El poble es troba a l’interfluvi de les valls de Querol i del Reür, davant la muntanya de Bell-lloc; hi destaquen el casal dels Pastors, antics senyors de la varvassoria d’Enveig, i l’església parroquial de Sant Sadurní, restaurada el 1847, que conserva el primitiu absis romànic i l’altar major barroc del 1760. El poble és esmentat ja el 839.

El municipi comprèn, a més, els pobles de la Vinyola, Bena, Feners i Brangolí.

Ènova, l’ (Ribera Alta)

13 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,66 km2, 50 m alt, 977 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, limita amb la Costera a través d’una sèrie d’elevacions (serra de l’Ènova, 153 m alt), ocupades per matollar, i pràcticament unit al terme de Manuel, pocs quilòmetres al nord de Xàtiva.

Economia basada en l’agricultura, que ocupa dues terceres parts del territori, amb predomini del regadiu (principalment tarongers i també arròs i hortalisses), alimentat pel riu d’Albaida a través de la sèquia comuna de l’Ènova. El secà i la ramaderia són poc importants. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, dominat per l’església parroquial de l’Assumpció (obra del segle XVII), forma una conurbació amb l’antic terme de Sanç (agregat al segle XIX i on hi ha les ruïnes del palau o castell de Sanç) i els nuclis de l’Abat i Faldeta.

Enllaç web: Ajuntament

Encamp (Andorra)

39 Respostes

Parròquia d’Andorra: 84 km2, 1.238 m alt, 13.084 hab (2012)

La segona de les set en què és dividit el Principat d’Andorra. El terme comprèn el territori del Pas de la Casa (a l’anomenada solana d’Andorra), on hi ha la frontera amb l’estat francès, i l’estació d’esquí del Pas de la Casa. Dins el terme hi ha també l’estany d’Engolasters, la central hidroelèctrica FHASA i les dues emissores radiofòniques del Principat: Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls.

L’economia local es basa en el comerç i el turisme, que ha afavorit el desenvolupament de la construcció i de la indústria hotelera, causes del gran creixement demogràfic.

El poble es troba a la vall de Valira d’Orient; se’n destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, que conserva el primitiu campanar romànic. Per Carnaval hi té lloc el famós ball de l’Ossa.

Dins el terme hi ha també l’església pre-romànica de Sant Jaume dels Cortals i diversos nuclis de població com Vila, la Mosquera, el Tremat i les Bons. Actualment són deshabitades les bordes de Castellar, els Cortals d’Encamp (a la vall dels Cortals) i la farga d’Encamp o d’en Picard.

Enllaços web: Comú – Turisme

Emperador (Horta)

3 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,03 km2, 20 m alt, 684 hab (2014)

(o la Venta d’Emperador; ant: Llocnou d’Emperador) És el terme més petit del País Valencià i voltat completament pel de Museros, al nord de la ciutat de València.

El municipi basa la seva economia en petites zones de regadiu a la zona no edificada (hortalisses i tarongers), a través de la sèquia de Montcada, i modestes indústries (del moble i la construcció). Àrea comercial de València.

El poble té origen en un hostal situat a l’antiga carretera de València a Madrid, que adquirí a mitjan segle XVIII un comerciant, Agustí Emperador, i que convertí en petita colònia fabril i edificà un palau amb torre quadrada, després d’aconseguir la senyoria del lloc. S’ha mantingut com a municipi independent, però eclesiàsticament ha depès sempre de Museros. S’hi va aixecar una ermita a la Mare de Déu del Roser. El 1978 fou annexat a Museros, però se’n tornà a segregar el 1985.

Enllaç web: Ajuntament

Eliana, l’ (Camp de Túria)

9 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 8,77 km2, 90 m alt, 17.501 hab (2014)

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb l’Horta. El terreny és pla, amb algunes ondulacions cobertes de pi.

La base de l’economia local és l’agricultura, majoritàriament de regadiu (hortalisses, tarongers, blat de moro, blat i pereres), al secà predomina la vinya, seguida de les oliveres i els ametllers. Completen els recursos una indústria molt diversificada i les activitats derivades de l’estiueig i les segones residències, gràcies a la proximitat de València. El municipi, segregat el 1958 de la Pobla de Vallbona, ha viscut un espectacular augment demogràfic a partir d’aquesta data. Àrea comercial de València.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és al centre de la plana, té l’origen en una granja carmelitana.

El terme comprèn, a més, nombroses urbanitzacions, com Mont-i-sol, la Cova, la caseria de la Torre de Bava i el llogaret de l’Almassereta.

Enllaç web: Ajuntament

Eina (Alta Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 20,36 km2, 1.500 m alt, 128 hab (2012)

(fr: Eyne) Situat a l’eix pirinenc, que comprèn la llarga vall d’Eina, drenat pel riu d’Eina (afluent del Segre), d’origen glacial, entre el pic d’Eina (2.794 m alt) i el de Finestrelles, la part alta de la qual és de gran interès botànic, la capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina, que és comunica a través del coll d’Eina amb la vall de Núria, fins al pla de la Perxa.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), gràcies a l’abundància de pasturatges, complementada per l’agricultura (cereals i patates). També hi ha jaciments de ferro i una estació d’esquí. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat, a la dreta del riu d’Eina, i està dividit en dos sectors, el més alt al voltant de l’església (del 1731, on hom venera la imatge de la Mare de Déu del Remei), que estigué emmurallat, i el més baix, per una antiga fortalesa senyorial. Fora del poble hi ha l’antiga església i les restes d’un castell.

Èguet (Alta Cerdanya)

3 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 4,47 km2, 1.800 m alt, 444 hab (2012)

(fr: Égat) Estès al vessant meridional del roc de la Calm, al massís del Carlit. Forma la vall mitjana de la riera d’Éguet, que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d’Estaüja.

Els recursos econòmics és limiten a l’activitat agrícola poc desenvolupada, amb conreus de secà (cereals) i de regadiu, vora el riu, i a la ramadera (bestiar boví). Àrea comercial de Prada de Conflent.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat a l’esquerra de la riera d’Èguet, vora un extens caos granític; és dominat per una antiga torre de defensa que agrupa les cases més antigues, separades d’un agrupament més modern; a l’església parroquial és conserva una imatge romànica de la Mare de Déu (segle XII).

El lloc és esmentat ja el 839. Al sud, hi ha el mas i antiga església de Sant Esteve.

Dosaigües (Foia de Bunyol)

12 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 121,51 km2, 400 m alt, 418 hab (2014)

(cast: Dos Aguas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la serra de Dosaigües o d’El Ave i a l’esquerra del Xúquer, que limita el terme pel sud.

El territori, aspre i poc apte a l’expansió dels conreus, ha provocat l’emigració de bona part de la població, especialment cap a Catalunya. Alguns conreus de garrofers, oliveres, vinya i cereals. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a la confluència dels barrancs de La Umbria i de La Losa, al peu de la serra de Dosaigües; se’n destaca l’església parroquial del Roser, del segle XVI. Fou el centre de la baronia de Dosaigües i del marquesat de Dosaigües.

Dins el terme hi ha les restes del castell de Madrona, així com un gran conjunt de coves amb pintures rupestres prehistòriques (pintures rupestres de Dosaigües), que foren estudiades i publicades per Francesc Jordà i Josep Alcacer el 1951.

Enllaç web: Ajuntament

Dorres (Alta Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 24,77 km2, 1.450 m alt, 162 hab (2012)

Situat al vessant sud del massís del Carlit; al nord del terme, a la vall dita dels Estanyets (afluent de la d’Angostrina), surt el canal de Dorres, que rega part del terme. Hi ha boscs i pasturatges.

Els conreus (situats a la part baixa del territori) de cereals (blat, sègol), patates i arbres fruiters, son la base de l’economia local, juntament amb la ramaderia (bestiar boví). Dins el terme hi ha també fonts d’aigües termals sulfuroses, una de les quals donà origen a un petit balneari (banys de Dorres) en relació amb el proper balneari de les Escaldes. Pedreres granítiques, explotades tradicionalment. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble agrupa tota la població del municipi; a l’església parroquial, romànica, s’hi venera la imatge bruna (del segle XIII) de la Mare de Déu de Bell-lloc, originària de l’antic santuari de Bell-lloc, avui destruït.

Domenyo (Serrans)

4 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 68,5 km2, 250 m alt, 698 hab (2014)

(cast: Domeño) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’aiguabarreig del riu de Xelva i el Túria, el qual travessa el terme d’oest a est, i que en aquest sector passa profundament engorjat. El territori és molt muntanyós i en gran part improductiu, amb abundància de pinedes, pasturatges i erms.

Els conreus són bàsicament de secà (cereals, oliveres, vinya i garrofers). Ramaderia de bestiar de llana. Àrea comercial de València. El municipi va perdre bona part de la seva població, que es va traslladar a Marines (Camp de Túria), en ésser parcialment negat pel pantà de Loriguilla.

El poble és a la confluència del riu de Xelva amb el Túria, en un coster dominat pel castell de Domenyo, probablement d’origen romà; l’església parroquial és dedicada a Santa Caterina. Són cèlebres les danses locals, dites danses de Domenyo.