Arxiu d'etiquetes: pobles

Estavar (Alta Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 9,24 km2, 1.293 m alt, 408 hab (2012)

Situat al límit amb l’enclavament de Llívia, entre els contraforts meridionals del Carlit, al nord, i la vall del Segre, riu que travessa el terme, al sud; és drenat, a més, pels rius d’Éguet i d’Angost.

Economia essencialment agrícola (cereals i hortalisses) i ramadera (bestiar boví i oví). Prats de regadiu per al bestiar boví. Hi ha mines de lignit, que tingueren una certa importància al tombant del segle XIX. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba a l’oest del puig de Llívia, vora la confluència del riu d’Angost amb el Segre; se’n destaca l’església parroquial de Sant Julià, romànica del segle XII, que conserva restes de pintures murals.

Dins el terme, creuat antigament per la Strata Ceretana dels romans, hi ha el poble de Bajande i el caseriu de Callastre.

Esquerda, l’ (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,67 km2, 350 m alt, 164 hab (2012)

(fr: Lesquerde) Estès per la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, notable bretxa oberta pel riu, després de la confluència amb la Bolzana, a la serra de l’Esquerda, llarga alineació muntanyosa de direcció oest-est que forma l’eix de la comarca. A la muntanya hi ha claps d’alzines, però a la resta del territori hi ha sobretot brolles, matolls i garrigues.

Economia basada en l’agricultura, sobretot la vinya (per a la producció de vi amb denominació d’origen controlada), i pastures i farratge. Hom hi havia explotat mines de ferro i mini; encara hi és extreta pedra de guix. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, a l’esquerra de l’Aglí, és en un coster, al vessant meridional de la serra de l’Esquerda. Al nord s’hi ha descobert un antic habitatge fortificat de l’edat del ferro.

Espirà de l’Aglí (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 26,77 km2, 36 m alt, 3.304 hab (2012)

Estès per la vall de l’Aglí, des dels primers contraforts dels massissos de Pena i de Talteüll fins a la plana rossellonesa, al peu de les Corberes, drenat també al sector nord-est del terme pel Ròvol.

La base de l’economia és l’agricultura, els conreus de regadiu són possibles gràcies a l’aprofitament de l’aigua de l’Aglí i a les capes freàtiques. El conreu de secà més important és la vinya, que produeix vi dolç natural denominat de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló. També hi ha explotacions de pedra calcària i hom extreu del llit de l’Aglí sorra i grava. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és a la plana dreta de l’Aglí; té l’origen en l’antic priorat d’Espirà de l’Aglí, l’església romànica del qual, renovada a la fi del segle XI, és l’actual església parroquial de Santa Maria.

Espirà de Conflent (Conflent)

11 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 6,03 km2, 347 m alt, 169 hab (2012)

(o ant: Espiranell) Situat entre el massís del Canigó i el riu Tet, ocupa part de les valls dels rius de Llec, la coma d’Espirà (que aflueix a la Tet per la dreta) i d’un sector de la riba esquerra del Lentillà. El sud del terme és accidentat, amb rouredes i alzinars.

La vida econòmica es basa en l’agricultura, dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola, a més s’hi cultiven arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratges. Àrea comercial de Prada.

El poble és troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec; és remarcable, pel valor arquitectònic, l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), antiga església del priorat d’Espirà de Conflent, del qual es conserva també la casa prioral; hi ha restes de l’antic clos emmurallat (segle XIV). Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall.

Espadella (Alt Millars)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 11,96 km2, 294 m alt, 96 hab (2014)

(cast: Espadilla) Situat a l’aiguabarreig del riu de Vilamalefa, o d’Argeleta, amb el Millars, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El relleu és accidentat pels primers contraforts occidentals de la serra d’Espadà. La major part del territori, muntanyós, és improductiva.

Hi ha una petita central hidroelèctrica. Els limitats recursos agrícoles de secà són el garrofer, ja mig abandonat, les oliveres i la vinya i unes parcel·les de regadiu vora el riu. La terra és treballada en règim de conreu directe. La seva limitada economia ha provocat l’emigració vers la Plana, ja des de començament del segle XIX. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta del Millars, dominat per l’església parroquial de la Circumcisió. Fou lloc de moriscs i després pertangué als ducs de Vilafermosa.

Enllaç web: Ajuntament

Escorca (Mallorca Tramuntana)

39 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 139,33 km2, 479 m alt, 241 hab (2014)

Ocupa una gran extensió de terreny des de la serra de Tramuntana, on és molt accidentat (puig Major, 1.443 m; puig de Massanella, 1.348 m; puig Roig, 1.002 m) fins a la costa, alta i escarpada, amb les cales de sa Calobra i Tuent. Està situat entre els termes de Sóller i Pollença. Hi abunden els avencs i les coves d’interès arqueològic. Pinedes, alzinars i pastures.

La vida econòmica es basa en el turisme, l’agricultura de secà (oliveres, cereals, fruiters i ametllers), la ramaderia (ovina i porcina) i l’explotació d’aigües. Àrea comercial d’Inca.

El centre del municipi es el nucli format entorn del monestir de Lluc, centre espiritual de Mallorca, que agrupa una gran part de la població, si bé el cap tradicional és l’antiga parròquia de Sant Pere d’Escorca.

El terme comprèn, a més, els antics llocs de Turixant, sa Calobra, Tuent, Almallutx, Sant Pau de So N’Amer i Cúber.

Enllaç web: Ajuntament

Escaró (Conflent)

4 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 15,21 km2, 881 m alt, 121 hab (2013)

Estès per la vall Marçana, a la dreta de la Tet. El terreny, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional (puig de les Tres Esteles i de la Segalissa).

Prop del coll de la Llosa hi ha un important grup de mines de ferro, que han deixat d’ésser explotades des del 1963. També hi ha mines de fluorita en explotació, un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la bastida d’Oleta. Limitada activitat agrícola de secà (arbres fruiters, vinya i pasturatges) i ramadera (ovins). Àrea comercial de Perpinyà. Els darrers anys la població ha minvat notablement.

El poble, esmentat ja el 876, és dividit en dos sectors: Escaró d’Avall i Escaró d’Amunt, situats als vessants orientals del coll de la Llosa, prop del torrent de l’Orri, a mig camí dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic, la qual fou reconstruïda el 1954.

El terme comprèn, a més, el poble d’Aituà.

Er (Alta Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 25,92 km2, 1.335 m alt, 620 hab (2012)

(fr: Err) Estès per la vall d’Er, i accidentat pel vessant oest del Puigmal, on neix el riu d’Er, afluent esquerrà del Segre, la serra de l’Artiga i la tossa d’Er (2.346 m alt) i la del Pas dels Lladres. La major part del territori és cobert de bosc i pastures.

Economia basada en la ramaderia bovina (cooperativa lletera) i l’agricultura (cereals, arbres fruiters i patates); hi ha prats artificials. També és un important centre d’estiueig. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble està dividit en dos sectors, Er de Baix, a la dreta del riu d’Er, i Er de Dalt, on hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Er, amb una imatge romànica, bruna, molt venerada a la comarca, que correspon a l’antiga parròquia; i la nova església parroquial de Sant Genís, amb una inscripció del 930. Estació d’esquí d’Er-Puigmal.

Enveig (Alta Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 30,52 km2, 1.231 m alt, 665 hab (2012)

(fr: Enveitg) Situat a la solana. Comprèn un sector pla a la sortida de la vall de Querol, i un sector muntanyós, al vessant meridional del Carlit dit la muntanya d’Enveig.

Grans extensions de pastures i notable activitat ramadera (bestiar boví, oví. cabrum i equí), base de l’economia tradicional. Conreus de cereals, patates i arbres fruiters. S’hi ha desenvolupat el turisme d’estiu. Hi ha certa activitat econòmica gràcies al tren groc, de via estreta, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol.

El poble es troba a l’interfluvi de les valls de Querol i del Reür, davant la muntanya de Bell-lloc; hi destaquen el casal dels Pastors, antics senyors de la varvassoria d’Enveig, i l’església parroquial de Sant Sadurní, restaurada el 1847, que conserva el primitiu absis romànic i l’altar major barroc del 1760. El poble és esmentat ja el 839.

El municipi comprèn, a més, els pobles de la Vinyola, Bena, Feners i Brangolí.

Ènova, l’ (Ribera Alta)

12 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,66 km2, 50 m alt, 977 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, limita amb la Costera a través d’una sèrie d’elevacions (serra de l’Ènova, 153 m alt), ocupades per matollar, i pràcticament unit al terme de Manuel, pocs quilòmetres al nord de Xàtiva.

Economia basada en l’agricultura, que ocupa dues terceres parts del territori, amb predomini del regadiu (principalment tarongers i també arròs i hortalisses), alimentat pel riu d’Albaida a través de la sèquia comuna de l’Ènova. El secà i la ramaderia són poc importants. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, dominat per l’església parroquial de l’Assumpció (obra del segle XVII), forma una conurbació amb l’antic terme de Sanç (agregat al segle XIX i on hi ha les ruïnes del palau o castell de Sanç) i els nuclis de l’Abat i Faldeta.

Enllaç web: Ajuntament