Arxiu d'etiquetes: pobles

Daimús (Safor)

6 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 3,15 km2, 6 m alt, 3.062 hab (2014)

(o Demús) Situat a la costa, a la plana regada pel riu d’Alcoi en la seva desembocadura (dita pla de la Llacuna), a la plana al·luvial de l’horta de Gandia. La costa és baixa i sorrenca (platja de Daimús).

La base de l’economia és l’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a la sèquia comuna de Gandia a través de la sèquia de Daimús, que ocupa quasi tot el terme, complementada pel turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia. Hi subsisteixen zones de conreu de vimet i canyamel, tradicional al municipi. Àrea comercial de Gandia.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en una elevació sobre la costa; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.

Dins el terme van ésser descobertes al segle XVI restes d’època romana; a la costa, hi ha el barri turístic dels Màrtirs.

Enllaç web: Ajuntament

Daia Vella (Baix Segura)

6 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 2,98 km2, 4 m alt, 681 hab (2014)

(cast: Daya Vieja) Situat al sector d’horta que s’estén a l’esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de regadiu (carxofes, patates, cànem, blat i blat de moro), que ocupa tota la superfície del terme i aprofita l’aigua de la sèquia de Daia Vella, derivada a l’assut d’Alfeitamí. Hi predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Elx. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble fou destruït el 1829 per un terratrèmol. Actualment depèn de la parròquia de Daia Nova, terme amb el qual formava un sol municipi fins a la primera meitat del segle XIX. Fins al 1791 havia format part del terme d’Oriola.

Enllaç web: Ajuntament

Daia Nova (Baix Segura)

8 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 7,09 km2, 5 m alt, 1.765 hab (2014)

(cast: Daya Nueva) Situat al sector d’horta que s’estén a l’esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià.

El regadiu, principal recurs econòmic del municipi, ocupa gairebé tota la seva superfície; s’hi conreen hortalisses, cànem, blat, blat de moro, patates, etc, gràcies a les diferents sèquies que reguen el terme, com la sèquia de Daia Nova, derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres derivades de l’assut d’Alfeitamí. La ramaderia bovina i porcina complementa l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Elx.

El poble, al nord del terme, es va separar de Daia Vella durant la primera meitat del segle XIX; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVIII.

El municipi comprèn l’antic terme de la Pobla de Rocamora, annexat el 1974.

Cotes (Ribera Alta)

4 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 6,33 km2, 33 m alt, 365 hab (2014)

Situat a la vall Farta, a l’aiguabarreig del Xúquer i el riu de Sellent. El sector sud-occidental és accidentat pel Montot, límit amb la Canal de Navarrés, amb algunes hectàrees de matolls i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, gràcies a la sèquia de Cotes, amb aigua procedent del riu de Sellent i d’altres sèquies derivades del Xúquer, i és dedicada especialment al taronger, que s’ha convertit gairebé en monocultura, i complementada pel secà (garrofers i oliveres). La ramaderia (ovelles i cabres) és una activitat secundària; hi ha apicultura. L’única activitat industrial és la preparació de la taronja. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del riu de Sellent; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Pertangué inicialment a la cartoixa d’Escaladei i posteriorment a diverses famílies.

Enllaç web: Ajuntament

Costur (Alcalatén)

4 Respostes

Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 21,93 km2, 465 m alt, 562 hab (2014)

Situat a la dreta de la rambla de la Viuda, límit oriental, en un congost entre les serres de la Nevera i de la Creu, a l’est de Llucena, drenat pel barranc de les Olles, límit septentrional, i uns altres barrancs tributaris també de la rambla de la Viuda. Més d’una tercera part del territori és improductiu, ocupat per brolles i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, oliveres, cereals i garrofers), la qual ha donat lloc a algunes activitats industrials com la producció d’oli. Ramaderia ovina. Àrea comercial de Castelló de la Plana, Tanmateix la població tendeix a disminuir.

El poble, situat en un coster, pertangué fins al 1840 a l’Alcora, lloc del qual depèn la seva església dedicada a sant Pere.

Dins el terme han estat trobades algunes inscripcions d’època romana i monedes islàmiques. A 1 km al nord del poble hi ha el veïnat del Mas d’Avall.

Enllaç web: Ajuntament

Costoja (Vallespir)

5 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 16,86 km2, 827 m alt, 108 hab (2012)

(fr: Coustouges) Situat al peu del pic del Capell, a la zona muntanyosa que limita amb l’Alt Empordà i la Garrotxa. Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i al vessant esquerre de la capçalera de la Muga. El terreny és muntanyós i la superfície forestal hi és important, amb boscs de rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig.

La vida econòmica local és basa principalment en la ramaderia (bestiar oví i cabrum) i la fabricació de calçat, tradicional al municipi. També hi ha alguns jaciments de coure. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble es troba emplaçat a la partió d’aigües entre la Muga i el Tec, en un ample coll; l’església parroquial de Santa Maria és romànica (segle XII), amb una sola nau i n’és molt notable la portalada, precedida d’un vestíbul, amb arquivoltes esculpides amb decoració vegetal i d’animals fantàstics.

El terme comprèn també el poble de Vila-roja.

Cortsaví (Vallespir)

8 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 47,02 km2, 800 m alt, 248 hab (2012)

(o Corsaví, fr: Corsavy) Situat al vessant sur del Canigó, des del límit amb el Conflent fins a la vall del Tec, prop del riu Ferrer, al peu del pic de la Soca, als vessants de la serra de Rocnegre. Boscos i prats alpins, amb explotació forestal (castanyedes) per a l’aprofitament de la fusta.

Els recursos econòmics són la ramaderia, que està en decadència (bestiar boví i oví), i les mines de ferro de Vetera, origen d’una petita industria metal·lúrgica i actualment tancades. Àrea comercial de Perpinyà. Tanmateix el municipi no ha pogut evitar el despoblament iniciat ja a mitjan segle XIX.

El poble és en un contrafort del massís de la Soca, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Cortsaví, que era centre de la baronia de Cortsaví; és format pel Barri d’Amunt i el Barri d’Avall; l’antiga església parroquial de Sant Martí, romànica i actualment arruïnada, és a 1 km a l’est del poble.

El terme també comprèn el llogaret de Leca.

Cortes de Pallars (Vall de Cofrents)

16 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 233,01 km2, 450 m alt, 1.012 hab (2014)

(cast: Cortes de Pallás)  Ocupa una gran extensió de terreny a la vall del Xúquer, en zona de parla castellana del País Valencià. Gran part del territori és boscada, si bé actualment molt afectada per diversos incendis.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà: cereals, vinya, oliveres i garrofers. Ramaderia ovina i cabruna. L’engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca. Àrea comercial de Requena. Tanmateix, la població ha experimentat una important devallada a partir de la segona meitat del segle XX a causa de l’emigració.

El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer, en un coster, tocant al barranc de Cortes, afluent del Xúquer per la dreta; destaca l’església parroquial dels Àngels, del segle XVIII, amb dues torres a la façana. Fou centre de la baronia de Cortes de Pallars.

El municipi comprèn, entre altres, les caseries de Rambla Seca, Otanell i el Ral, els llogarets i antics castells d’El Oro i de Castellblanc, el poble de Gaieta i els despoblats de Boixet, Roaia i Xirell.

Cornellà del Bèrcol (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,43 km2, 27 m alt, 2.176 hab (2012)

(fr: Corneilla-del-Vercol) Situat al Riberal, en el pla que separa les conques del Rard i el Tec, a l’antiga zona forestal (bosc del Bèrcol). És travessat per l’aigua de l’agulla de la Mar, que rega un sector d’horta, especialment al sud del poble. Bona part de la superfície del terme és ocupada per pasturatges.

A les zones conreades domina la vinya (producció de vi negre i de vi dolç natural), principal recurs econòmic del municipi; hom hi conrea també arbres fruiters, hortalisses i cereals. Els prats fan possible una ramaderia destinada a la producció de carn (boví i oví). Àrea comercial de Perpinyà. Durant els darrers anys la població ha experimentat un notable ascens.

El poble, d’origen romà, és a l’esquerra de l’agulla de la Mar; conserva restes de l’antic petit castell de Cornellà; hi destaca l’església parroquial, esmentada ja el 1087.

Dins el terme es troba el santuari del Paradís.

Cornellà de la Ribera (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,90 km2, 48 m alt, 1.953 hab (2012)

(fr: Corneilla-la-Rivière) Situat al Riberal, entre les muntanyes que separen el terme de la vall de l’Aglí i la Tet, a l’esquerra d’aquest darrer riu, en part límit meridional.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola i especialment dedicada al conreu de la vinya, que ocupa els turons de la part septentrional; hom produeix un dels millors vins de la comarca (vi de qualitat superior dins la zona de Corberes de Rosselló i vi dolç natural dins la de Costes de l’Aglí), que ha donat lloc a una important cooperativa vinícola; també hi ha oliveres; al regadiu s’hi conreen arbres fruiters i verdures, les quals s’irriguen gràcies a l’aprofitament de les capes freàtiques. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a poca distància de la Tet; d’origen romà, fou possessió de l’abadia occitana de la Grassa.