Arxiu d'etiquetes: pobles

Fullà (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,69 km2, 523 m alt, 430 hab (2012)

(fr: Fuilla) Estès per la vall baixa de la vall de Fullà o de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas a través d’un engorjat on hi ha les coves de Fullà, al peu del massís del Canigó. La part més alta del terme és ocupada per boscs.

Agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers i cirerers), vinya, hortalisses, pastures i farratges; els conreus són al fons de la vall i aprofiten l’aigua del riu de Saorra. La ramaderia (bestiar boví i oví) i les activitats derivades de l’estiueig completen l’economia del municipi.

El poble és dividit en diversos veïnats per tota la vall de Fullà: el veïnat d’Amunt, o Cercet; el veïnat del Mig, on hi ha la casa del comú, i el veïnat de Baix, on es troba l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica de tres naus i amb l’altar major barroc.

Dins el terme hi ha a més l’església romànica de Sant Pere de la Roca i el castell i església de la Volella.

Fuenterrobles (Plana d’Utiel)

Deixa un comentari

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 49,50 km2, 830 m alt, 705 hab (2014)

Situat a l’altiplà de Requena, a la zona de llengua castellana del País Valencià, accidentat a l’est per la serra de la Bicuerca, el seu terme és drenat per diverses rieres que formen el riu Madre (afluent del Magre). Un 20% del terme és inculta i coberta de brolles.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (sobretot els cereals i la resta de vinya), la de regadiu, molt reduït (hortalisses), i té importància la ramaderia de llana, que no han pogut impedir un important corrent emigratori (cap a València i Barcelona) a partir sobretot dels anys 1950. Àrea comercial d’Utiel.

El poble és al centre de la plana; l’església parroquial és del 1757, i fins al segle XIX fou sufragània de la de Sant Nicolau de Requena.

Al sud del terme han estat trobades restes d’un castrum romà.

Formà part de Castella fins al 1851.

Fossa (Fenolleda)

5 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 4,43 km2, 488 m alt, 39 hab (2012)

(occ: Fòssa, fr: Fosse) De llengua occitana. Situat al vessant sud de la serra de l’Esquerda, entre les valls de la Bolzana i de la Matassa. El sector muntanyós del nord del terme i una gran part de les bagues són cobertes de boscs de rouredes i alzinars.

La vida econòmica del municipi es limita a les tradicionals activitats agrícoles (sobretot vinya per a la producció de vi dolç de qualitat superior de les Corberes del Rosselló) i ramaderes (bestiar oví i boví), i la població, que sempre ha estat escassa, tendeix encara a disminuir.

El poble s’enfila per un pendent, al voltant de l’església parroquial. Sota el poble, prop de la riera de la Matassa, hi ha el nucli, més modern, de les Cabanes, antic caseriu; sobre la riera es troba l’antic molí de Perles.

Fortaleny (Ribera Baixa)

7 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 4,57 km2, 16 m alt, 1.034 hab (2014)

Situat en un terreny pla a la dreta del Xúquer, al sud de Sueca.

Els conreus s’estenen per tota la superfície del terme, regats per nombroses sèquies derivades de la sèquia de Corbera. El cultiu de l’arròs ha cedit darrerament pas al dels tarongers. La ramaderia ovina i la indústria de la construcció i el sector de serveis, per irradiació de la veïna Sueca, completen l’economia local. Àrea comercial de València.

La població va créixer de manera continuada des de començament del segle XIX i de manera considerable fins al 1950, si bé els darrers anys s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, és a la vora del riu Xúquer; l’església parroquial és dedicada a sant Antoni Abad.

El terme comprèn també el petit enclavament de Matada i els despoblats de Sinyén i el Llíber.

Enllaç web: Ajuntament

Forques (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,39 km2, 140 m alt, 1.169 hab (2012)

(fr: Fourques) Estès per la vall del Rard, a la part oriental de les muntanyes dels Aspres.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment al conreu dels arbres fruiters i de la vinya, que produeix el vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres. Hi ha ramaderia ovina. Producció de vi. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es va formar al voltant del castell de Forques, a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard; l’església parroquial de Sant Martí té encastada a la façana una làpida sepulcral del segle XIV i conserva a l’altar major un retaule barroc, esculpit, de la fi del segle XVII. Al sud-est del poble hi ha l’església romànica de Sant Vicenç de Forques.

Formiguera (Capcir)

11 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Capcir (Catalunya Nord): 46,88 km2, 1.500 m alt, 422 hab (2012)

(fr: Formiguères) Estès entre el sector nord-oriental del massís del Carlit i les Garrotxes del Conflent. La zona muntanyosa és ocupada per boscs, explotats econòmicament.

La principal activitat econòmica del municipi és, però, la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet. El municipi va patir una forta davallada demogràfica durant la primera meitat del segle XX, però després s’ha estabilitzat, gràcies sobretot a la instal·lació d’una estació d’esquí.

El poble es troba a la plana regada per l’Aude; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, on al seu costat hi havia hagut el castell de Formiguera.

Dins el terme hi ha, a més, el barri de les Cases d’Amunt, el despoblat de Galba i el poble o santuari de Vilanova de Formiguera, on hi ha la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir.

Formentera del Segura (Baix Segura)

5 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,33 km2, 6 m alt, 4.211 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià, a la plana deltaica del Segura. El terreny, molt reduït, és pla, argilenc i molt conreat, regat per les sèquies Nova de Formentera i de Los Palacios, derivades del riu Segura, i per diversos assarbs que el travessen.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu; els cultius dominants són els productes d’horta i, en menor quantitat, els cítrics, una part dels quals són regats per sínies d’arrel islàmica. La ramaderia (cria de porcs), l’avicultura, l’apicultura i una petita indústria alimentària (conserves vegetals) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’EElx (Baix Vinalopó).

El poble va haver d’ésser reconstruït després del terratrèmol del 1829; l’església parroquial és dedicada a santa Maria, i s’independitzà de la de Guardamar el 1693.

El terme comprèn també el nucli de la sèquia de Los Palacios.

Formentera (Eivissa)

69 Respostes

Illa i municipi d’Eivissa (Illes Balears): 83,24 km2, 11.545 hab (2014)

Junt amb les illes de s’Espardell, s’Espalmador i uns quants illots forma un arxipèlag al sud d’Eivissa, separada d’aquesta pels Freus. És una illa plana, formada per dos massissos una mica elevats: sa Mola (122 m) a l’est, que forma uns impressionants espadats, i el promontori del cap de Barbaria (107 m), a l’oest, units per una llenca sorrenca d’uns 5 km que fa d’istme, on hi ha les platges de Tramuntana i Migjorn. Al nord hi ha l’estany des Peix i l’estany Pudent i, entre tots dos, el port de la Savina. Clima subàrid i vegetació xeròfila, amb predomini de la garriga. Agricultura de secà. Pesca i explotació de salines.

A partir dels anys 1960 rebé l’impacte del turisme, que hi ha modificat el sistema tradicional de vida. Conté els pobles de Sant Francesc, Sa Mola, Sant Ferran i els caserius de ses Salines, la Savina i es Caló.

Anomenada Pitiüsa Menor pels romans, fou abans una colònia púnica. Ocupada pels sarraïns, fou conquerida pels catalans (1235) i estigué deshabitada des de final del segle XIV fins a final del XVII, que tornà a ésser poblada per eivissencs. El cap del municipi és Sant Francesc de Formentera.

Dins el terme, a les terres altes de sa Mola, a l’est, hi ha el far de Formentera. El port, dit de la Savina, és a la part occidental de l’illa. Dins el terme han estat trobades restes prehistòriques, púniques i romanes.

Enllaços web: Consell Insular de Formentera – Turisme

Fonts d’Aiòder, les (Alt Millars)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 10,98 km2, 505 m alt, 135 hab (2014)

(o Fontes, cast: Fuentes de Ayódar) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà. Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent per la dreta del Millars. Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per boscs de pinedes i matollar.

Els recursos econòmics del municipi es limiten de fet a l’agricultura de secà (garrofers, oliveres i cereals) i una mica de regadiu (hortalisses), circumstància que ha provocat una constant devallada de la població ja des del darrer terç del segle XIX, i molt especialment a partir del 1965. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble s’enfila per la serra, a la dreta de la rambla d’Aióder; l’església parroquial és dedicada a sant Roc i depèn de la d’Aiòder.

Enllaç web: Ajuntament

Font-romeu (Alta Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 29,60 km2, 1.800 m alt, 1.843 hab (2012)

(o Font-romeu, Odelló i Vià)  Situat a la Solana, al sector oriental del Carlit, al peu del roc de la Calm, des de l’alta vall del riu d’Angostrina, límit occidental del terme, fins prop del pla de la Perxa. Hi ha grans extensions de bosc (bosc de Font-romeu).

El terme té l’origen en el famós santuari de Font-romeu, edifici bastit al segle XVII sobre la capella primitiva, prop de la font considerada miraculosa, que de temps molt antics ha atret pelegrins, on hi ha una imatge bruna de la Mare de Déu de Font-romeu, del segle XIII, i l’altar major és un notable retaule de Josep Sunyer.

L’agricultura està orientada al servei de la ramaderia (bestiar boví o oví). El creixement de Font-romeu ha transformat a partir del 1900 la vida del terme, que avui viu dels esports d’hivern, el turisme i l’estiueig i que a l’estiu arriba a multiplicar per deu la seva població.

Dins el terme, abundant en xalets, hotels, apartaments i cases de repós, hi ha els pobles de Vià i d’Odelló de Cerdanya, el luxós Grand Hôtel (1914), el Centre Francès d’Helioteràpia, creat el 1922, i el forn solar més gran d’Europa, construït pel Centre de Recerca Científica. L’aire, sec, de l’indret hi ha permès la creació d’un Centre de Recerca Astronòmica.