Arxiu d'etiquetes: pobles

Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 74,69 km2, 625 m alt, 993 hab (2014)

(o els Fontanars, o l’Alforí, ant: els Alforins) Situat a l’altiplà de l’Alforí, a l’oest de la serra d’Ontinyent i els contraforts de la serra Grossa. És drenat pel barranc del Gorgorróbio i per la rambla de Fontanars. El territori és lleugerament ondulat, amb abundància de pinedes.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres), la ramaderia (bestiar porcí, oví i cabrum), l’apicultura i algunes petites indústries (alimentàries i de la construcció). Àrea comercial d’Ontinyent. La població disseminada representa més de la meitat de la del municipi.

El poble, al centre de l’altiplà, va esdevenir el 1927 cap del nou municipi, segregat del d’Ontinyent.

Dins el terme es troben els veïnats del Poblet, les Cases de Vidal, Jordà, les Cases de Cubells, Tortosa i Torrevellisca.

Enllaç web: Ajuntament

Font de la Reina, la (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 7,50 km2, 811 m alt, 54 hab (2014)

(cast: Fuente la Reina) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la dreta del riu de la Maimona, afluent del Millars, que limita el terme pel nord. El terreny, accidentat pels contraforts septentrionals de les serres d’Espadà i d’Espina, és, en gran part improductiu (matollar, roures, alzines).

El municipi es troba en procés de despoblament (pèrdua de més del 90% de la població des del 1900). Es mantenen alguns conreus, principalment de secà (cereals i vinya) i una petita part de regadiu que aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme. Àrea comercial de Sogorb.

El poble és troba en un turó, damunt el riu de la Maimona; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la de Vilanova de la Reina.

Enllaç web: Ajuntament

Fondó dels Frares, el (Vinalopó Mitjà)

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 12,55 km2, 415 m alt, 1.095 hab (2014)

(cast. Hondón de los Frailes) Segregat del terme del Fondó de les Neus el 1926 i situat com aquest al corredor longitudinal de la serralada subbètica, la depressió del qual enllaça amb els plans de Fortuna i Favanella, entre les serres dels Frares i de Crevillent, al sud-oest de Novelda. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i brolles de coscoll i de romaní.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, quasi tota de secà (vinya i ametllers); hi ha alguns conreus de regadiu (peres i vinyes) i algunes modestes activitats industrials. Àrea comercial d’Alacant.

El poble s’allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Salut.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de les Cases de Galiana.

Fondespatla (Matarranya)

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 39,0 km2, 712 m alt, 299 hab (2014)

(cast: Fuentespalda) Estès per la depressió morfològica de l’Ebre, a la dreta del Tastavins, que limita el terme per l’oest, als contraforts dels turons de Vall-de-roures. El relleu és accidentat pels últims contraforts nord-occidentals dels ports de Beseit. Unes dues terceres parts del territori són cobertes per boscs de pins i carrasques, i per pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers), complementada pel regadiu (hortalisses i blat de moro), la ramaderia (bestiar porcí i oví) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura i de l’explotació forestal. Pedreres d’argila i jaciments de bauxita. Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila és al fons d’una vall estreta, afluent, per l’esquerra, del Tastavins; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador. Adossat a la muntanya hi ha l’indret dit de les Viles Velles.

Foios (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 6,48 km2, 8 m alt, 7.094 hab (2014)

Estès des del litoral fins al barranc de Carraixet, al nord de València.

El terreny és pla, amb abundància de conreus, preferentment de regadiu i alimentats amb aigua de la sèquia de Montcada; prepondera el conreu de les taronges, d’hortalisses, melons, patates i blat de moro. Ramaderia estabulada de bestiar boví i porcí. La petita indústria és, però, actualment, la base de l’economia local (materials per a la construcció, fabricació de sacs, indústria de la fusta i metal·lúrgica) i la causa de l’important augment demogràfic, ja que la població s’ha triplicat en el decurs del segle XX. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és prop de l’antiga carretera de Barcelona a València; l’església parroquial de Santa Maria va ésser iniciada el 1730 segons plans de Josep Mínguez.

Dins el terme hi ha, a més, el barri i antiga alqueria de la Venta del Sombrerer, el despoblat de Macarella i l’antiga colònia agrícola de Cúper.

Enllaç web: Ajuntament

Finestret (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,43 km2, 320 m alt, 199 hab (2012)

Estès al nord-est del massís del Canigó, a la vall mitjana del riu de Lentillà (que travessa el terme de sud a nord), prop de l’aiguabarreig amb el riu de Llec, tots dos afluents de la Tet, al sector més baix de la comarca. La zona muntanyosa és coberta de bosc.

L’agricultura dels conreus de secà, destinada majoritàriament a arbres fruiters (presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres); també hi ha vinya i hortalisses, base de l’economia local, ocupen la part baixa del terme. El cens ramader és nul. La població ha experimentat una devallada constant des de mitjan segle XIX.

El poble és a la dreta de la riera de Lentillà, a l’església parroquial es conserva una marededéu, del segle XIII. Pertanyia a la baronia de Jóc.

Dins el terme hi ha les masies i antics pobles de Seïllà i Marvet.

Fillols (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,40 km2, 762 m alt, 169 hab (2012)

(ant: Fullols) Situat al vessant septentrional del massís del Canigó, és format per la vall de Fillols, drenada per la riera de Fillols, afluent, per la dreta, del riu Major (tributari de la Tet).

Les basses de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya, arbres fruiters i patates) i l’explotació forestal. Les mines de ferro, que fins el 1963-64 eren el principal recurs econòmic del municipi i un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó, en activitat des de temps antic, van deixar d’ésser explotades.

El poble es troba al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest indret, per la carretera que l’uneix amb Vernet i amb Taurinyà. L’església parroquial és romànica, amb absis semicircular i un campanar quadrat amb finestrals, edificada a la fi del segle XI. Era possessió del monestir de Cuixà.

Figueroles de Domenyo (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 18,8 km2, 725 m alt, 504 hab (2014)

(cast: Higueruelas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al vessant meridional de las Peñas de Dios i drenat per les rambles del Villar i de Salcedo. En un dels terrenys més accidentats de la comarca, amb altures que assoleixen els 1.000 m, on hi ha pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, oliveres, cereals, llegums i arbres fruiters), complementada per la indústria del moble i de l’extracció de caolí, la ramaderia (ovina i cabrum); cal destacar l’apicultura. És lloc d’estiueig. Àrea comercial de València.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Santa Bàrbara (ampliada el 1910). El seu origen sembla remuntar-se al segle XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852.

Figueroles (Alcalatén)

Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 12,1 km2, 360 m alt, 549 hab (2014)

Estès en un eixamplament de la vall mitjana del riu de Llucena, afluent de la rambla de la Viuda. El terme, reduït, és en part muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra de la Creu i la del Tossalet. A la zona muntanyosa hi ha algunes hectàrees de bosc i pastures.

La principal activitat econòmica del municipi és la indústria ceràmica, que ha significat una represa per al poble i fins i tot atreu treballadors dels pobles veïns; l’agricultura, bàsicament de secà (oliveres, ametllers i garrofers), fa de complement. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Des de mitjans del segle XIX la població es manté, amb algunes petites oscil·lacions.

El poble es troba a l’esquerra del riu de Llucena, dominat per l’església parroquial dedicada a sant Mateu. Pertangué a la tinença d’Alcalatén.

Enllaç web: Ajuntament

Figueres (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 11,8 km2, 671 m alt, 59 hab (2014)

(cast: Higueras) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant sud de la serra d’Espina, és travessat per la rambla de Figueres, afluent per la dreta de la rambla de Gaibiel. El relleu és força accidentat, i cobert en gran part amb matollar i boscos de pins i alzines.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreus de secà (cereals i vinya) i de regadiu (cereals i patates), que aprofita l’aigua de fonts. Va en procés de despoblament, a causa de la forta emigració. Àrea comercial de Sogorb.

El poble es troba a la capçalera de la rambla de Figueres, al fons de la vall, i agrupa tota la població del terme; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaç web: Ajuntament