(Càller, Sardenya, segle XIV)
Nom donat a una població de l’illa l’any 1326. Fundada per l’infant Alfons, després Alfons III de Catalunya, prop de Càller durant el setge d’aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona.
Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327.
Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire.
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 11,28 km2, 83 m alt, 3.327 hab (2014)
Situat, en la seva major part, a la dreta del Palància i accidentat per la serres de Garbí i, al sector meridional i occidental, per la Calderona, coberta per boscs de pins, on hi ha l’antic convent franciscà del Sant Esperit; a l’oest de Sagunt.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, predominantment de secà (garrofers, vinya, oliveres, ametllers i cereals) i també de regadiu, alimentat amb aigua del Palància per mitjà de la sèquia major de Morvedre, i que produeix principalment tarongers i arbres fruiters. Hi té tradició l’apicultura. Centre d’algunes activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Palància; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Antoni, construïda al segle XVIII. Té estació de ferrocarril. Fou de la senyoria dels marquesos de Llançol.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 25,95 km2, 1.162 m alt, 87 hab (2014)
(cast: Chía) Situat al sector sud-occidental de la vall de Benasc, el seu terme s’estén des de la dreta de l’Éssera, que limita el terme per l’est, fins a la serra de Gia (2.512 m alt), que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira. La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar.
L’agricultura de secà (produeix cereals, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i ovina) són els principals recursos. Àrea comercial de Barbastre.
El poble es troba a l’esquerra del barranc de Gia, afluent de l’Éssera per la dreta; de la seva església parroquial és originari l’important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de Sant Martí, del segle XIII, que es conserva al Museu d’Art de Catalunya, és una de les rares obres catalanes de l’època que és signada per Johannes Pintor.
Municipi de la Costera (País Valencià): 15,16 km2, 120 m alt, 2.832 hab (2014)
(ort trad: Algenovés) Situat al pla de Xàtiva, a la dreta del riu d’Albaida, a l’est de Xàtiva. El relleu és accidentat, al sud per la serra de la Creu, contrafort nord de la serra Grossa, amb algunes hectàrees de pins.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, principalment conreus de taronger, a més d’arròs i d’hortalisses, alimentat amb aigua del riu d’Albaida a través de la sèquia del Puig; al secà hi ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura. Hi es tradicional, a més, la fabricació d’espardenyes. Pedreres de guix. Àrea comercial de Xàtiva. La població tendeix a augmentar.
El poble es troba al sector més pla, dominat per l’església parroquial de la Mare de Déu dels Dolors, barroca.
El municipi comprèn també el poble d’Alboi i alguns petits enclavaments dins el terme de Xàtiva.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,83 km2, 40 m alt, 1.125 hab (2014)
Situat a l’inici de la plana al·luvial de la Ribera, a l’esquerra del Xúquer, prop de la confluència amb el riu d’Albaida, al nord-oest de Xàtiva. El relleu és accidentat, al nord, pel vessant sud de la muntanya d’Alberic, amb algunes hectàrees de pins i pastures.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb gran predomini del regadiu, alimentat per la sèquia reial del Xúquer; el conreu predominant són les taronges, també hi ha arròs, fruiters i hortalisses. Al secà s’hi conreen ametllers i garrofers. Hi ha pedreres de calç. Àrea comercial d’Alzira.
El poble, antiga alqueria islàmica, és prop del Xúquer, es va veure molt afectat el 1982 per l’esfondrament de la presa de Tous, que en va assolar una part de les edificacions i a la darreria del 1985 era previst l’inici de la construcció del poble en un nou emplaçament més segur. L’actual església parroquial de Sant Antoni va ésser construïda el 1735.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 30,41 km2, 560 m alt, 384 hab (2014)
(cast: Gátova) Situat a la capçalera del barranc de Carraixet, al vessant occidental de la serra de la Calderona, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El territori és força accidentat per la serra del coll de l’Àliga, i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), que utilitza aigua de les nombroses fonts. Hi ha ramaderia (bestiar oví i cabrum) i avicultura. Explotació de pedreres de guix. Algunes indústries i activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial de Sogorb. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1930.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del barranc de Carraixet; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, edificada el 1723.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 20,34 km2, 78 m alt, 5.985 hab (2014)
(o Gata de Gorgos) Estès per una vall de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra del Montgó, a banda i banda del riu de Gorgos, al sud de Dénia. El territori és accidentat i en bona part inculte.
La vida econòmica local es basa en algunes petites indústries derivades de la tradicional fabricació de cabassos, estores i capells. El turisme, per irradiació dels municipis veïns, i el conreu de secà (més de la meitat es dedica a la vinya -raïm moscatell-, una part important a cereals i la resta a garrofers, ametllers i oliveres), completen l’oferta econòmica del municipi. La indústria li ha permès de trencar a partir del 1960, l’estancament demogràfic en què es trobava des del 1900. Àrea comercial de Benissa.
El poble és a l’esquerra del riu, prop de l’estratègic coll de Gata; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVII. Annex al poble hi ha l’anomenat barri de Gateta.
Municipi del Comtat (País Valencià): 9,57 km2, 420 m alt, 449 hab (2014)
Situat a l’extrem nord de la comarca i situat al vessant meridional de la serra de Benicadell, que accidenta el nord del terme. Drenen el territori diversos barrancs, que desguassen al riu d’Alcoi, per l’esquerra.
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: oliveres, vinya i cereals; hi ha una petita part dedicada al regadiu, que és alimentat per la font de l’Albufera. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha minvat de manera constant durant tot el segle XX.
El poble és a la plana; hi destaquen l’església parroquial de Sant Jaume, del segle XVI, i l’antic palau dels comtes de Cocentaina.
Dins el terme, a l’anomenat Cercat de Gaianes, als vessants meridionals de la serra de Benicadell, hi ha importants restes de l’Edat del Bronze.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,69 km2, 523 m alt, 430 hab (2012)
(fr: Fuilla) Estès per la vall baixa de la vall de Fullà o de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas a través d’un engorjat on hi ha les coves de Fullà, al peu del massís del Canigó. La part més alta del terme és ocupada per boscs.
Agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers i cirerers), vinya, hortalisses, pastures i farratges; els conreus són al fons de la vall i aprofiten l’aigua del riu de Saorra. La ramaderia (bestiar boví i oví) i les activitats derivades de l’estiueig completen l’economia del municipi.
El poble és dividit en diversos veïnats per tota la vall de Fullà: el veïnat d’Amunt, o Cercet; el veïnat del Mig, on hi ha la casa del comú, i el veïnat de Baix, on es troba l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica de tres naus i amb l’altar major barroc.
Dins el terme hi ha a més l’església romànica de Sant Pere de la Roca i el castell i església de la Volella.
Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 49,50 km2, 830 m alt, 705 hab (2014)
Situat a l’altiplà de Requena, a la zona de llengua castellana del País Valencià, accidentat a l’est per la serra de la Bicuerca, el seu terme és drenat per diverses rieres que formen el riu Madre (afluent del Magre). Un 20% del terme és inculta i coberta de brolles.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (sobretot els cereals i la resta de vinya), la de regadiu, molt reduït (hortalisses), i té importància la ramaderia de llana, que no han pogut impedir un important corrent emigratori (cap a València i Barcelona) a partir sobretot dels anys 1950. Àrea comercial d’Utiel.
El poble és al centre de la plana; l’església parroquial és del 1757, i fins al segle XIX fou sufragània de la de Sant Nicolau de Requena.
Al sud del terme han estat trobades restes d’un castrum romà.
Formà part de Castella fins al 1851.
Dades dels Països Catalans 