Arxiu d'etiquetes: pobles

Guardamar de la Safor (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 1,03 km2, 11 m alt, 487 hab (2014)

(o l’Alquerieta de Guardamar, o l’Alqueria de Guardamar, o Guardamar, ant: l’Alqueria de Tamarit, Tamarit, el Rafal de Verdaguer o l’Alqueria de Don Enric) Situat enfront de la costa, en plena horta de Gandia, a l’est d’aquesta ciutat, a la dreta del riu d’Alcoi i prop de la seva desembocadura.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, on s’hi cultiven taronges, tomàquets i altres conreus d’horta, a través de la sèquia comuna de Gandia, que tanmateix no ha pogut evitar, durant les últimes quatre dècades, una lenta davallada de la població. Recentment ha començat l’explotació turística de la platja de Guardamar. Àrea comercial de Gandia.

El poble era una antiga alqueria islàmica.

Enllaç web: Ajuntament

Guadasséquies (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,26 km2, 180 m alt, 460 hab (2014)

(o Guadasegües) Situat a l’esquerra del riu d’Albaida, a la seva confluència amb el barranc de Torrella o dels Pilarets i accidentat en part pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa, al sud-est de Xàtiva.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (oliveres, garrofers i vinya) i també de regadiu (productes d’horta, blat de moro i cereals), que són alimentats per la sèquia de Bellús, si bé la meitat de la població activa treballa fora del municipi. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, d’origen islàmic, és a l’extrem del terme, al límit amb el de Sant Pere d’Albaida, dominat per l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, obra del segle XVIII. Fou de la senyoria de Bernat Ferrer i passà modernament als marquesos de Mira-sol.

Enllaç web: Ajuntament

Granja de Rocamora (Baix Segura)

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 7,17 km2, 17 m alt, 2.417 hab (2014)

Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura i Vinalopó, al nord d’Oriola. El petit terme té una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes.

Gairebé tot el terme és conreat, amb gran predomini del regadiu (cotó, cànem, carxofes, patates i cereals), mitjançant aigua provinent de les sèquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant; al secà s’hi cultiven oliveres. Ramaderia porcina. Àrea comercial de Múrcia. Part de la població activa treballà a les indústries dels municipis veïns.

El poble és al nord de Coix; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.

Dins el terme hi ha el llogaret d’El Monescillo. La senyoria fou dels Rocamora, als quals fou concedit el comtat de la Granja.

Enllaç web: Ajuntament

Granja de la Costera, la (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 0,83 km2, 98 m alt, 337 hab (2014)

(ant: la Granja o la Torre, o la Granja de Ferrer, o de Jaume Ferrer) Situat al peu de la Costera de Ranes, a l’esquerra del riu Cànyoles, subafluent del Xúquer, i a l’oest de Xàtiva. El terme és pla i poc extens.

L’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del riu dels Sants per la sèquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de la Llosa, és dedicada sobretot a la taronja i els productes d’horta i n’ocupa gairebé tota la superfície. Àrea comercial de Xàtiva. Una part de la població activa, tanmateix, treballa a les indústries dels municipis veïns.

El poble és d’origen islàmic; s’hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Francesc, ample edifici del segle XVIII. El municipi és dividit en petits enclavaments, els més importants són: Quilis, l’Alter, la Marcereta i el Gars, comprèn també el llogaret i antiga alqueria de Meneu.

Enllaç web: Ajuntament

Gorga (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,11 km2, 545 m alt, 274 hab (2014)

Situat a la vall de Travadell, a la serralada subbètica valenciana, el terme és accidentat pels contraforts de la Serrella.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals en rotació, vinya i ametllers), complementada pel regadiu, que depèn de fonts, i algunes activitats industrials. Àrea comercial d’Alcoi.

La població, tanmateix, des del començament del segle XX tendeix a disminuir, encara que actualment experimenta un estancament.

El poble és dominat per l’església parroquial de Santa Maria, construïda a mitjan segle XVIII.

Dins el terme hi ha el llogaret de l’Alqueria dels Capellans i l’antic castell de Travadell, d’origen islàmic.

Baronia de Montmagastre, la *

(Artesa de Segre, Noguera)

Altre nom del poble i antic municipi d’Anya.

Barig *

(Safor)

Grafia antiga del poble de Barx.

Godelleta (Foia de Bunyol)

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 37,45 km2, 266 m alt, 3.408 hab (2014)

(ant: Godella de Xiva) A l’àrea de parla castellana del País Valencià, accidentat a l’est per la serra Perranxisa i a l’oest pels contraforts de la serra de Xiva (Miravalència, 443 m alt), al límit amb la Ribera Alta.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, predominantment de secà, amb conreus de vinya, oliveres, garrofers, cereals, ametllers i llegums; al regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, hi ha hortalisses, farratges i fruiters, complementada per la ramaderia de llana, la cria de bestiar i l’activitat d’algunes petites indústries de la fusta i forns de calç. Àrea comercial de València.

Després d’anys de decadència, a partir del 1960 ha recuperat part de la seva població, gràcies a la proximitat de zones industrials i al desenvolupament de l’estiueig.

El poble té l’origen en una alqueria islàmica; església parroquial de Sant Pere, construïda a partir del 1835.

Dins el terme hi ha el mas dit dels Escolapis.

Godella (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 8,41 km2, 30 m alt, 13.125 hab (2014)

Situat al nord-oest de València, a la zona anomenada els Deserts de Dalt.

La sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible el regadiu que ocupa l’est del terme i és destinada als conreus hortícoles, com el blat de moro, xufla, patates, hortalisses, etc. El secà (garrofers i oliveres) s’estén cap a l’interior, a la part més muntanyosa. Altres recursos econòmics són algunes indústries tèxtils i del calçat i l’explotació de pedreres, si bé bona part de la població treballa a València, ciutat de la que depèn la serva àrea comercial.

El poble (godellans o godellers) forma pràcticament una conurbació amb Burjassot; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Bartomeu, construïda en 1744-54 sobre el temple primitiu (romànico-gòtic), i algunes cases del barri de Campolivar, antic centre d’estiueig de l’alta burgesia valenciana.

Dins el terme hi ha el santuari del Salvador de Godella.

Enllaç web: Ajuntament

Glorianes (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,72 km2, 793 m alt, 17 hab (2012)

Situat al límit amb les muntanyes dels Aspres, constituït per les capçaleres de les rieres de Rigardà (anomenada també riera de Glorianes) i de les Croses. Els colls de Montportell, de les Arques i del Peiró comuniquen aquesta vall amb la del Bulès.

L’aridesa del terreny i la dificultat de les comunicacions han provocat la manca de recursos econòmics del municipi, limitats a algunes activitats agrícoles i ramaderes (pastures i farratges per al bestiar oví i cabrum) i han accentuat el procés de despoblament.

El poble és en un coster, a la riba dreta de la riera de Glorianes; l’església parroquial és dedicada a sant Sebastià.

Dins el terme hi ha el santuari de Santa Anna dels Quatre Termes, els antics llocs d’Arenyanes, el mas de l’Alzina, Sofrunys i Foixà, així com quinze fonts d’aigües medicinals.