Cala, anomenada també platja de Sant Francesc. Situada al nord de la ciutat.
El segle XVIII hi hagué una almadrava. L’ermita dedicada a Sant Francesc Xavier (1681), refeta, encara es conserva.
Cala, anomenada també platja de Sant Francesc. Situada al nord de la ciutat.
El segle XVIII hi hagué una almadrava. L’ermita dedicada a Sant Francesc Xavier (1681), refeta, encara es conserva.
Cap, als penya-segats del massís de Begur, on la Costa Brava canvia l’orientació nord-sud, per la nord-est – sud-oest.
Està coronat per un semàfor marítim i una estació meteorològica.
Cala de la Costa Brava, al nord-est de la cala de sa Tuna.
Prop de la platja s’agrupa un petit nucli turístic.
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Istme sorrenc de la península de la Banya, al sector meridional del parc natural del Delta de l’Ebre, de 5,5 km de longitud, que tanca per llevant el port dels Alfacs.
Disposa d’un camí que permet seguir el decurs de la platja fins a les salines de la Trinitat.
Darrerament té molts problemes degut a la manca d’aportacions de sediments i a la crescuda de les marees pel canvi climàtic.
(Tarragona, Tarragonès)
Platja de la costa, a ponent de la ciutat, separada de la de l’Arrabassada per la punta de l’Arrabassada.
En aquest promontori hom bastí a la dècada del 1920 el Sanatori Preventiu Antituberculós de la Savinosa, que funcionà fins a la dècada del 1950.
El veïnat, que comprèn ambdues platges, és residencial i turístic.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Barri, a llevant del nucli antic de la vila, en part dins el terme de Castell d’Aro.
Dóna nom a la platja de Sant Pol, oberta entre la punta del Molar i el nucli de s’Agaró (Castell d’Aro).
És un sector eminentment turístic, amb nombrosos xalets i apartaments.
(Baix Camp / Baix Ebre / Montsià)
Entrant principal del litoral meridional de la costa catalana, a la Costa Daurada.
S’obre cap al nord al coll de Balaguer, i és tancat pel delta de l’Ebre, amb el cap de Tortosa i l’illa de Buda a l’extrem meridional.
Deu el seu nom a l’antic castell de Sant Jordi d’Alfama.
Promontori de la Costa Brava, situat al sector més accidentat d’aquesta costa, entre les cales de sa Tuna i sa Riera.
És un entrant del massís de Begur, és cobert de pins i els seus voltants estan totalment urbanitzats.
(Blanes, Selva)
(o de s’Abanell) Platja arenosa de la costa, que s’allarga des de la desembocadura de la Tordera, a ponent, fins a la roca Palomera, a l’inici de la badia de Blanes.
Ha esdevingut zona d’expansió turística; s’hi ha instal·lat un càmping i s’han bastit diversos hotels i apartaments.
Cala de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Roses, al sud del nucli antic de la vila, a l’extrem nord del massís del Montgrí.
Ha esdevingut un important centre residencial (apartaments) i turístic.