Arxiu d'etiquetes: planes

Vinaròs (Baix Maestrat)

51 Respostes

Municipi i capital comarcal del Baix Maestrat (País Valencià): 95,5 km2, 6 m alt, 28.337 hab (2014)

(ant: Vinalaròs, cast: Vinaroz) Situat al litoral, al límit amb el Montsià. La plana de Vinaròs limita amb la serra d’Irta, pel sud, i és separada del delta de l’Ebre per la serra de Montsià, constitueix una plana formada pels al·luvions dels rius Sénia i Cérvol i les rambles Seca i d’Alcalà.

Es conrea gran part del terme; els conreus més estesos són: ametllers, oliveres, cereals i vinya (secà); i tarongers i hortalisses (regadiu). Ramaderia porcina, bovina i ovina; avicultura. Port comercial i de pesca. Pedreres de calcària. Indústria alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. Centre d’estiueig i turisme. Centre comercial. Població en ascens.

La ciutat és situada arran mateix de la mar; hi ha el recinte de la vila medieval (del segle XIII, completat i emmurallat el XIV), al segle XVIII es produí l’eixamplament més important, cap al sud, cap a ponent i cap al nord, amb l’aparició de nous barris, i al segle XX hi hagué l’expansió més moderna, cap al sud, al voltant del port (obra realitzada entre el 1851 i el 1875). L’església parroquial de l’Assumpció fou construïda entre el 1586 i 1594; convent de Sant Agustí (segle XVI) i Sant Francesc (1643).

Dins el terme, santuari de Sant Sebastià i de la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de la ciutat.

El 1359 els templers hi establiren la comanda de Vinaròs, i al desembre de 1411 s’hi reuní el parlament de Vinaròs.

Enllaços web: Ajuntament – Vinaròs News

Canada, la

2 Respostes

(Alt Maestrat / Ports)

Altiplà, drenat per la canada d’Ares, al límit de les dues comarques, d’uns 7 km de longitud i 1 km d’amplada, a l’est de les moles del Vilar i d’Ares (al peu de la qual hi ha la vila d’Ares del Maestrat).

Callosilla

Deixa un comentari

(Callosa de Segura, Baix Segura)

Caseriu, situat a l’enclavament del camp de Callosilla, al nord de la serra de Callosa i separat del sector principal pel terme de Redovà.

Cadí, vall de -Conflent-

12 Respostes

(Castell de Vernet, Conflent)

Vall del massís del Canigó, al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2.359 m alt, hi ha els estanyols de Cadí.

És drenada pel riu de Cadí, el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet.

Setaigües (Foia de Bunyol)

9 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 110,6 km2, 697 m alt, 1.282 hab (2015)

(cast: Siete Aguas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Bunyol, a l’est de les serres del Tejo i les Cabrelles, al límit amb els Serrans i la Plana d’Utiel.

El terme és accidentat (serra de Malacara) i sols es conrea un 10% del territori, majoritàriament de secà (la vinya n’és el principal conreu, seguit de l’olivera i l’ametller); al regadiu hi ha horta. Cooperativa vinícola. La ramaderia és gairebé inexistent. L’abundància de fonts l’han convertit en un lloc d’estiueig, amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Requena.

La vila centra la foia de Setaigües, voltada d’elevacions d’uns 1.000 m; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. Del balneari de Setaigües només resta un mur, però subsisteix la font que dóna nom al poble.

El municipi comprèn, a més, la caseria d’El Reatillo i el lloc de Verbum Dei, prop de Ventaquemada.

Buriat

2 Respostes

(Fraga, Baix Cinca)

Partida i grup de masos, als plans de Buriat, la zona més oriental de l’altiplà dels Monegros.

Sant Pau de Fenollet (Fenolleda)

14 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Fenolleda (Catalunya Nord): 43,90 km2, 267 m alt, 1.872 hab (2013)

(occ: Sant Pau de Fenolhet, ant: Sant Pau de Valloles, fr: Saint-Paul-de-Fenouillet) Situat a la zona de llengua occitana, a la confluència de l’Aglí (amb les espectaculars gorges de Gamalús i de la Fou) amb la Bolzana, a la capçalera del riu de Maurí, al límit amb el Perapertusès (lo pla de Sant Pau, 915 m alt).

Agricultura, el conreu principal és la vinya que es fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural i de vi de qualitat superior; hi ha una important cooperativa vinícola; hom conrea també (mínimament) arbres fruiters, oliveres, figueres i hortalisses. L’industria és la principal activitat del municipi: alimentació, de la pell, de la fusta, de la construcció, tèxtil, mecànica.

La vila és situada a l’esquerra de l’Aglí, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, del segle XIV, i de l’antic monestir de Sant Pau de Fenollet, dit el Capítol.

Dins el terme també hi ha el santuari de Sant Antoni de Gamalús.

Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat)

35 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 64,62 km2, 325 m alt, 1.995 hab (2015)

Situat en el sector occidental de la comarca, entre la serra de Vall d’Àngel i drenat per la rambla de Cervera al nord i per diversos barrancs al sud (Benifarquell, Coma). El sector central del terme és relativament pla (pla de Sant Mateu) i és drenat pel barranc de Sant Mateu, afluent dretà de la rambla de les Coves.

Predomina el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són l’olivera i els cereals, seguits de la vinya i els ametllers. El regadiu produeix llegums i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i aviram. Indústria de mobles i tèxtil. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és situada a la plana. Església parroquial de Sant Mateu (segle XIII), amb un notable portal romànic amb capitells esculpits, encara que la nau és gòtica; conserva una gran creu processional del 1397, el reliquiari dit de Madona Galina (1424) i diverses altres obres.

El terme comprèn el santuari dels Àngels, patrona de la vila, i la torre del Palomar.

Enllaç web: Ajuntament

Salses (Rosselló)

21 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 71,28 km2, 10 m alt, 3.275 hab (2013)

(fr: Salses-le-Château) Situat entre el riu Robol, afluent de l’Aglí, i l’estany de Salses, al peu de les Corberes, on hi ha la font de Salses o la font Estrema i la font Dama, situada a l’inici de la plana de Salses. El terme és a l’extrem nord de les terres de parla catalana, al límit amb Occitània.

El principal recurs és l’agricultura; hi ha una part de conreus de regadiu, que es destina a hortalisses i fruiters (albercoquers i presseguers), però hi prepondera el secà, que és dedica a la viticultura, principal recurs econòmic. Té una gran producció de vi. Indústria de la construcció i activitats turístiques. Població en ascens.

La vila té nombroses referències, tant documentades com arqueològiques, des d’època romana. Al nord de la vila, hi ha l’històric castell de Salses, actualment museu.

El terme comprèn també els pobles i llogarets de Garrius i de Santa Coloma de Salses, els despoblats de Molins i de Castellvell i la masia i veïnat de Vespella.

Salem (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,63 km2, 350 m alt, 432 hab (2015)

Situat al límit amb el Comtat, a la foia de Salem, que forma la vall alta del riu de Micena i al sud s’alça bruscament a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, sector ocupat en gran part per boscs de pins.

La base econòmica fonamental és l’agricultura, que ocupa la meitat septentrional del terme, més planera, amb fort predomini del secà sobre el regadiu (aigua de fonts). Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), oliveres, vinya i melons. La indústria compta amb una fàbrica de calçat. Àrea comercial de Gandia. L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965.

El poble, d’origen àrab, és al sector més pla; església parroquial de Sant Miquel.

La baronia de Salem o Foia de Salem comprenia, a més, els llocs de l’Alcúdia de Salem, Benixervi, Elca, Beniatjar i el Ràfol de Salem.

Enllaç web: Ajuntament