(País Valencià, segle XV)
Pintor anònim, actiu a València. Deixeble del mestre dels Perea, les seves obres són encara d’estil gòtic, si bé ja hi apareixen elements de Renaixement italià.
És autor de la Verge de la Llet i de Santa Anna.
(València, 1628 – Països Baixos, 1691/94)
Gravador i pintor. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa, es dedicà principalment als retrats i als estudis anatòmics. De la seva obra sobresurten les pintures fetes per als retaules de les esglésies valencianes del Carme i del Remei.
Com a gravador féu, entre altres, els retrats del Beat Joan de Ribera i d’Innocent XI.
Viatjà per França i els Països Baixos, on inicià una col·lecció de làmines d’anatomia, que deixà inacabada.
(València, 9 novembre 1845 – Madrid, 21 gener 1914)
Pintor i restaurador. Fill de Francesc Martínez i Yago. Expert en pintura antiga i retratista famós d’aristòcrates madrilenys. El 1869 fou nomenat restaurador del Museu del Prado, i el 1891, acadèmic de San Fernando.
Excel·lí pintant anècdotes històriques com Inés de Castro, La tornada del torneig o Guzmán el Bueno. Participà en la decoració de la cúpula de San Francisco el Grande de Madrid.
(Requena, Plana d’Utiel, 1858 – Baeza, Andalusia, 1933)
Pintor i crític. Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid. Fou pensionat a diversos països. Fundà les escoles de Belles Arts de Castelló de la Plana i de Requena, on excel·lí com a professor.
És autor de diversos treballs crítics i de nombroses conferències sobre temes d’art.
(País Valencià ?, segle XV)
Pintor gòtic. Documentalment, consta que el 1492 finalitzà un retaule conservat a Sant Pere de Dénia, començat el 1481 per Joan Reixac i probablement pintat pel seu fill, Pere Reixac.
(Illes Balears, segle XVIII – l’Havana, Cuba, segle XIX)
Pintor i gravador. Es formà amb Joan Montaner i Cladera i amb el gravador valencià Francesc Jordan (1812).
Pintà retrats de Martí I l’Humà i Carles IV per al consolat de Palma de Mallorca, un Ecce Homo i diversos aiguaforts.
El 1827 anà a Gibraltar, i més tard passà a l’Havana, on residia encara el 1839.
(Mislata, Horta, 1939 – )
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Fou membre del grup inicial de l’Equip Crònica i d’Estampa Popular de València. El 1974 participà en la mostra col·lectiva El realisme, avui, de la galeria Val i Trenta de València.
Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso (1972), La delicada labor de castración (1973), De qué sirve un grito (1974) i L’Espill (1974).
(País Valencià, segle XIX)
Pintor i erudit. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, d’on fou acadèmic el 1856. Conreà temes bíblics, paisatges i pintura de flors. El 1860 rebutjà una càtedra d’història a Sevilla perquè no volgué deixar València.
Reuní una notable biblioteca i una rica col·lecció d’obres d’art i peces arqueològiques. Fou president de la secció de Ciències Històriques de Lo Rat Penat.
Publicà diversos treballs arqueològics.
(València, 4 gener 1840 – Valladolid, Castella, 14 desembre 1912)
Pintor i erudit. Deixeble d’Antoni Gómez i Cros. Obtingué el càrrec de director de l’Escola de Belles Arts de Valladolid (1871) i de conservador dels museus provincials.
S’especialitzà sobretot en pintura de temes històrics, com El Concili III de Toledo.
Agustí Martí (País Valencià, segle XVI) Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.
Gabriel Martí (País Valencià ?, segle XIV – segle XV) Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).
Jaume Martí (València, segle XV – 1503) Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.
Jeroni Martí (País Valencià, segle XV) Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.
Joan Martí (País Valencià, segle XVIII – segle XIX) Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.
Joan Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.
Josep Vicent Martí (País Valencià, segle XIX – 1869) Escultor.
Lluís Martí (València, segle XVI – segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.
Pere Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).
Dades dels Països Catalans 