(Moinesti, Romania, 3 setembre 1910 – Barcelona, 28 juny 2008)
Pintor. Establert a Barcelona des del 1953.
La seva obra, inicialment de caràcter figuratiu, derivà posteriorment vers una abstracció molt freda en la qual intervenen només alguns elements de caràcter lineal o geomètric.
És autor d’escrits teòrics a través dels quals a definit el moviment essencialista i, posteriorment, l’Art principal (1973).
(Riudecanyes, Baix Camp, 30 desembre 1909 – Madrid, 12 setembre 1979)
Pintor i arquitecte. Es titulà en 1936, fou arquitecte municipal de Riudoms, Falset, Móra d’Ebre, l’Espluga de Francolí i de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.
Construí el Museu Biblioteca de la Riba (1948), el Casal Montblanquí (1948), la reconstrucció de l’ermita de la Riera, a les Borges del Camp.
El 1960 s’establí a Barcelona i el 1963 anà a Madrid com assessor del ministeri d’Educació.
Com a pintor ha conreat bastant l’aquarel·la i formava part de la junta directiva de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.
Treballà per la recuperació del poble de Siurana (Priorat).
(Mataró, Maresme, 22 abril 1852 – Tortosa, Baix Ebre, 18 juliol 1939)
Arquitecte (1879). Titular del municipi i diòcesi de Tortosa, on féu el mercat (1885), el museu (1900), el disseny dels eixamples i l’actual parc municipal Teodor González.
Per al bisbat restaurà la capella del palau episcopal i diferents treballs a la catedral, així com la construcció del temple de la Reparació i l’església del Roser. La seva obra és més aviat classicista que no pas modernista.
Fundador del setmanari “La Veu de la Comarca” (1903-09). Conreà també la pintura i sentí especial afecció per l’arqueologia.
(Terrassa, Vallès Occidental, 10 març 1875 – 18 febrer 1964)
Pintor. Col·laborà com a dibuixant a diverses publicacions. Practicà el gravat manual.
Destacà especialment com a aquarel·lista.
(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 26 desembre 1922 – Barcelona, 25 desembre 2008)
Pintor, gravador i col·leccionista d’art. Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna, sobresortí com a paisatgista.
El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme.
Col·leccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà, a Mollet del Vallès, el Museu Municipal Joan Abelló. Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’estudis artístics.
Fou membre del Rotary Club de Barcelona (1985), de la Junta del Cercle Artístic de Barcelona (1988), d’on fou president (1993-2001), patró nat de la Fundació Güell (1993) i acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el 2002, any que rebé la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 10 octubre 1943 – 8 juny 2013)
Restaurador. Fill de Domènec Xarrié i Mirambell, al costat del qual es formà. Amplià estudis a Madrid, Roma i Suïssa.
Fou tècnic excedent dels Museus Municipals d’Art de Barcelona (1960-74) i professor de restauració a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona (1969-86) i dels cursos de restauració de pintura mural de Sant Cugat del Vallès (1972-76).
Des del 1978 fou consultor de la UNESCO per als països de l’Amèrica del Sud (Brasil, Mèxic, Costa Rica, República Dominicana) i des del 1981 dirigí el Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Igualment, des del 1987 fou cap del Servei de Restauració.
Ha restaurat, entre altres, obres de Bernat Martorell, Picasso, Dalí, Miró i el Crist amb la Creu, d’El Greco (església de Sant Esteve, Olot).
(Sarrià de Ter, Gironès, 22 novembre 1927 – l’Escala, Alt Empordà, 28 desembre 2002)
Pintora i escultora. Cap als anys 1950 abandonà la pintura academicista -iniciada amb Orihuel- per entrar dins la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d’una realitat figurativa base d’un gran expressionisme que, malgrat les moltes innovacions, no abandonà. Amplien el seu camp artístic l’esmalt i l’escultura.
Els nombrosos viatges, i en especial una estada a l’Amèrica del Sud, causaren un gran impacte en la seva obra. Fundadora del grup Indika (1951), formà part del Cercle d’Art d’Avui.
Ha exposat, entre individuals i col·lectives, unes 350 vegades (Girona, Barcelona, Madrid, Lleó, l’Argentina, els EUA, Suïssa, etc). Té unes 30 distincions (Tercera Bienal Hispanoamericana de Arte, premi Ynglada-Guillot, etc), i és representada a diversos museus (Säo Paulo, Perpinyà, Art Modern de Barcelona).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1876 – 1951)
Pintor. Format a l’acadèmia Baixas de Barcelona i a Llotja. En morir el seu pare hagué de deixar els estudis per a portar amb el seu germà Pere el taller de decoració familiar de Terrassa.
Exposà individualment sovint a Barcelona i a Terrassa, i participà en exposicions oficials de Barcelona i Madrid. El 1914 fou cofundador del gremi d’artistes de Terrassa, on fou professor de dibuix a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis.
Bàsicament paisatgista, són escenaris freqüents dels seus quadres els voltants de Mura, la Mata (Bages) i el Montseny, a part, naturalment, Terrassa. El seu estil, amant de llums properes al crepuscle, s’apropa al de Joaquim Vancells.
Com a muralista pintà a l’oratori particular del senyor Badrinas i a l’església del Sant Esperit de Terrassa. Col·laborà en la restauració de Sant Pere i de la cartoixa de Vallparadís, a la mateixa ciutat.
(Barcelona, 14 desembre 1917 – París, França, 11 febrer 1998)
Pintor i gravador. Es formà a l’Escola de Belles Arts i amb Xavier Nogués. La seva primera exposició individual fou a Barcelona, el 1943, i fou presentat per Adrià Gual.
Militant catalanista, s’exilià el 1948 a Perpinyà, on féu una exposició el 1954. El 1956 s’establí a París, on exposà individualment, així com a Barcelona, a diversos llocs de França, a Londres i als EUA.
El 1979 fou inculpat per la policia espanyola en activitats terroristes, però els tribunals francesos en denegaren l’extradició per manca de proves.
La seva pintura es basa en una figuració esquematitzada, preciosista i un punt candorosa, amb predomini de la línia corba i un empastament textual, i se centra en la figura femenina, els animals i les flors.
Com a gravador destaca la seva acuradíssima sèrie al carborúndum que il·lustra els Exemples de Ramon Llull (París 1978). Dirigí, des del 1986, uns cursos d’història del gravat a Andorra.
Casat amb la pintora i escultora Gertrudis Galí.
(Barcelona, 15 febrer 1901 – el Masnou, Maresme, 25 agost 1988)
Pintor. Format a Llotja. En el transcurs d’una llarga sèrie de viatges per Europa i Amèrica féu la seva primera exposició individual a Bogotà. Instal·lat a París (1922), exposà al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants.
De nou a Catalunya, s’instal·là al Masnou, lloc d’origen de la seva família. Exposà a Barcelona el 1929 (Sala Parés), i participà en les Exposicions de Primavera del 1933, el 1934 i el 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli. A la postguerra exposà particularment a les Galeries Syra de Barcelona (1949 i 1951) i col·lectivament a l’Exposició Municipal barcelonina del 1951, i fou un dels pintors catalans que més prestigi obtingueren en els ambients més oberts del Madrid de l’època. Fou premiat a la Priema Bienal Hispanoamericana de Arte (1951) i participà a la Tercera (Barcelona 1955).
Escollit pel mateix Ors, participà en alguns dels Salones de los Once de Madrid, ciutat on exposà individualment el 1963, 1968 i 1973. A Barcelona ha exposat regularment a la Sala Parés.
La seva pintura, d’un sobri constructivisme centrat en paisatges -sovint de pobles del Maresme o d’Eivissa-, interiors (La cuina), figures i natures mortes, es caracteritza per la densitat del gruix de la pasta i del seu colorisme nat. El seu estil sintetitza el rigor i el classicisme del noucentisme amb el realisme de la generació del 1917.
Fou germà de Guillem Villà i Bassols (Barcelona, 1917 – 2005) Pintor. Segui de prop l’estil del seu germà.
