(Tarragona, 1856 – Barcelona, 1896)
Pintor. Estudià a l’Escuela Superior de Pintura de Madrid.
Participà a les exposicions nacionals de Madrid del 1881 al 1884, i a l’exposició general de Barcelona (1894).
(Terrassa, Vallès Occidental, 6 març 1961 – )
“Pep Agut“ Artista plàstic. Inicialment es dedicà a la pintura. Al final dels anys 1980 abandonà la tela per les instal·lacions.
Participà a la III Mostra d’Art Català (Sant Cugat del Vallès, 1983) i al Saló de Tardor dels anys 1983 i 1984, i ha estat present en diverses edicions d’ARCO. L’any 1988 féu una exposició individual al palau Marc de Barcelona (Pro-posicions). Ha estat present en exposicions col·lectives.
Després de l’exposició Monòcrom: N, S, E, O a la galeria Estrany de la Mota de Barcelona (1996), ha presentat una mostra en dues parts, la primera al Musée Départamental de Rochechouart (Llemotges) i la segona al FRAC Languedoc-Rousïllon de Montpeller (1997).
L’any 2000 presentà al MACBA l’exposició Als actors secundaris.
(Barcelona, 1753 – Utrera, Sevilla, Andalusia, 1801)
Pintor. Estigué pensionat a Roma. Fou nomenat director supernumerari de l’escola de Llotja de Barcelona (1799), però no arribà a ocupar el càrrec.
La seva pintura és influïda per Mengs. Té obres a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’església de Cabezas de San Juan, Sevilla.
(Salt, Gironès, 4 agost 1882 – Barcelona, 29 octubre 1955)
Pintor i dibuixant, especialitzat en paisatges urbans i en retrats al carbó. Fou reconegut com el pintor civil de Girona, republicà i antifeixista.
En l’acadèmia de dibuix i pintura que tingué a Girona s’assentà el pòsit cultural i humà d’una generació d’artistes que després protagonitzaren l’escena artística de la postguerra. Fou l’home que va marcar el ritme artístic de la ciutat i que posà els fonaments d’una escola pictòrica basada en la Girona monumental.
Va residir a Arbúcies entre 1923 i 1927 on va pintar dos quadres que foren premiats per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi: La plaça major amb l’arbre de la Llibertat i Vista d’Arbúcies des del bosc de Fogueres.
(Barcelona, 3 desembre 1924 – 23 setembre 2015)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’estudi d’Oleguer Junyent (1945-58).
El seu estil es decantà vers un expressionisme decorativista de colors brillants. Ha fet nombrosos apunts d’escenes de ballet i de ball espanyol a l’oli, a l’aiguada, el llapis i la ploma.
Exposa sovint a Espanya i a les principals ciutats del món. Ha rebut el primer premi de pintura dels II Jocs Mediterranis (1955) i el premi nacional de Belles Arts (Barcelona, 1960) entre altres.
(Barcelona, 1915 – 9 agost 2013)
Pintora. Filla del polític Jaume Aiguader i Miró i de la pintora Carme Cortés.
Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials.
Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins a l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric.
Posteriorment, s’ha anat estilitzant la seva pintura, que ha tendit a la reducció geomètrica de les formes naturals. Són característiques les seves tonalitats suaus.
(Barcelona, 1924 – 3 maig 2021)
Pintora i gravadora. Formada a Barcelona (Escola de Belles Arts) i a Roma.
La seva obra ha evolucionat des d’un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que ha emprat en extenses sèries de nadales i il·lustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb al·lusions explícites a la realitat. Hi predomina sempre el caràcter poètic o al·legòric.
Exposa sovint amb el seu marit, Jaume Muxart i Domènech.
(Barcelona, 4 maig 1891 – les Escaldes, Andorra, 1 març 1978)
Pintor. Estudià a Llotja. L’any 1912 s’hagué de traslladar a l’Amèrica del Sud des d’on anà als EUA.
Mantingué permanentment un contacte amb ambients d’artistes i quan, el 1957, retornà a Catalunya, intensificà la seva activitat pictòrica la qual se centrà en un paisatgisme d’arrel post-impressionista.
És, a més, l’autor d’escrits com Ideari artístic i d’altres, que publicà a Montpeller.
(Cabra del Camp, Alt Camp, 1 octubre 1939 – )
Pintor i pedagog. Es formà a Barcelona, a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, a més del contacte que tingué amb diversos artistes (Pla i Narbona). Treballà com a grafista i il·lustrador.
L’any 1960 s’establí als Països Baixos, on exercí la docència i assolí l’estil pictòric de la seva maduresa que es basa en un cert objectualisme de caire evocatiu.