(Barcelona, 21 març 1920 – 1990)
Pintor. Exposà per primera vegada a Barcelona el 1960.
Conreà un estil de concepció infantilista, tant pel color com per les formes hieràtiques. A l’inici de la dècada del 1960, la seva pintura guanyà en serenitat i puresa, fins que s’adherí al moviment del pop-art.
L’any 1961 obtingué el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria.
(Barcelona, 1852 – 1920)
Escriptor i pintor.
Escriví poesies, algunes d’elles premiades, les comèdies Massa poc i Cabòries i el sainet A casa l’alcalde. Fou, durant bastants anys, president del Foment de les Arts Decoratives.
Excel·lí com a pintor decorador i amb l’execució de daurats fins i d’imitacions de motius decoratius antics. Obtingué premis valuosos en moltes ocasions, a Barcelona, Madrid, París i Viena.
(Manlleu, Osona, 8 gener 1892 – París, França, 27 juliol 1961)
Gravador i lacador. Les primeres obres que hom li coneix són ex-libris.
A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior dels Bells Oficis.
L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi. Moltes de les seves obres (capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc) foren realitzades sobre dissenys de Francesc d’Assís Galí.
Al final de la dècada del 1920 es relacionà amb Suzanne Duplessis i, després d’una estada a Mallorca, s’establiren a París (1937), on dugueren a terme una important tasca com a gravadors.
El taller Bracons-Duplessis fou freqüentat per artistes com J. Cocteau, Foujita, Antoni Clavé, Salvador Dalí o Joan Barbarà.
(Barcelona, 30 agost 1894 – 1980)
Pintor autodidacte. Impulsor de l’avantguardisme, practicà l’estil fauve. Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes.
Un dels seus temes predilectes fou el paisatge urbà, que pintà amb colors exuberants i amb gran emotivitat. El 1926 féu la primera exposició individual a les Galeries Dalmau; l’any 1931 guanyà el premi Cambó en el concurs Barcelona vista pels seus artistes, del Cercle Artístic, i el 1968 el premi de dibuix Ciutat de Barcelona amb l’obra Hivern.
(Barcelona, 3 juny 1931 – Sabadell, Vallès Occidental, 6 octubre 2020)
Pintor. Freqüentà l’estudi d’Anglada i Camarasa i estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona.
Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell (1953-59) i evolucionà de la figuració estilitzada a l’expressionisme abstracte; féu també alguns treballs de decoració mural.
El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d’avantguarda a Barcelona en línia amb l’anomenada action painting.
(Barcelona, 1828 – 1896)
Pintor i escriptor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Fou professor del Conservatorio de Artes de Sevilla. Excel·lí com a dibuixant.
Dirigí la publicació d’un Tratado de dibujo topográfico (1856). També és autor del llibre Tratado de dibujo industrial (1867) i de la Memoria acerca del dibujo industrial en Bélgica, Francia y Alemania, fruit d’un viatge d’estudis pels països esmentats.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 13 desembre 1835 – Barcelona, 16 maig 1910)
Pintor i pedagog. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona amb Lorenzale i Milà i Fontanals, i decebut de la formació rebuda, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles.
Conreà la pintura de gènere, el retrat i els temes religiosos. Rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de fundar (1868) una acadèmia particular (Acadèmia Borrell), enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica.
Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, sortiren deixebles com Romà Ribera, Adrià Gual, Josep M. Sert, Ricard Canals, Xavier Nogués, etc.
Fou el pare de Ramon i de Juli Borrell i Pla.
(Girona, vers 1350 – Barcelona, 1424/26)
Pintor. Fill de Guillem (I) Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del segle XIV i membre de l’extensa família de pintors.
La seva obra s’inscriu dins el gòtic internacional, i destaca per la novetat cromàtica i l’interès per representar la tercera dimensió.
Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert i on la seva activitat fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que només l’any 1392 tenia contractats cinc retaules.
És autor del retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de Copons (1402), del de Sant Salvador de Guardiola (1404), de la capella de Sant Antoni de la seu de Manresa (1410), del retaule de Sant Pere d’Ègara a Terrassa (1411), de Santa Clara a Vic (1415), del de Sant Miquel de Cruïlles (1416), de Sant Andreu de Gurb (1417), de la pradel·la del de Seva (1417), etc.
L’any 1419 cobrà l’acabament del retaule major del monestir de Santes Creus.
Al Museu Episcopal de Vic és conserva el conjunt més complert de les seves obres.
Fou el pare de Narcís Borrassà (Girona, segle XV) Pintor. Les seves obres no són conegudes.
(Rússia, segle XIV – Sóller, Mallorca, 1434)
Pintor. Era un esclau d’origen tàrtar, comprat pel famós Lluís Borrassà el 1392. Aquest li ensenyà el seu art i tingué la seva col·laboració, per bé que l’esclau tractà de fugir de la casa diverses vegades.
En data posterior al 1419 fou emancipat i prengué el cognom del que havia estat el seu amo.
Passà a Mallorca amb un fill seu.
(València, 15 abril 1867 – Barcelona, 1945)
Pintor. Fill de Vicent Borràs i Mompó. S’establí de molt jove a Barcelona.
El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini (Retrat de Pere Casas i Abarca, 1906, Museu d’Art Modern de Barcelona).
Fou catedràtic i acadèmic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Obtingué importants premis. Destacà com a retratista.
Fou germà seu, Gabriel Borràs i Abella (València, 1875 – Madrid, 1943) Escultor. És autor d’un notable grup en guix titulat La temptació de Sant Antoni.
