Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Miquel Massot i Tetas

Massot i Tetas, Miquel

(Barcelona, 20 març 1883 – París, França, setembre 1968)

Pintor i decorador. Format a l’Escola de Llotja i a París.

És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració (1910), que palesa una personalitat decorativista independent però influïda pel classicisme noucentista.

Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primaveres del 1935 i el 1936.

Fou el millor col·laborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu taller de París.

Massot i Guillamet, Bartomeu

(Figueres, Alt Empordà, 17 gener 1923 – Barcelona, 1974)

Pintor. Residí bona part de la seva vida a París i Estocolm.

Fundador del grup Indika. Obtingué el premi Tina.

Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament.

La seva obra, marcada fonamentalment per l’ús del color, passà del naturalisme a l’informalisme i finalment a l’unió d’ambdués tendències barrejades amb l’esoterisme.

Té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms (Suècia).

Masriera i Vila, Víctor

(Barcelona, 18 juny 1875 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 26 desembre 1938)

Dibuixant i pintor. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Rossend i de Frederic. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París.

Assumí la direcció artística de la foneria Masriera i Campins.

El 1900 guanyà una medalla d’or a París i el 1904 una primera medalla a Madrid per treballs de ferro i bronze. Anà a l’Argentina.

Publicà un Manual de pedagogía del dibujo.

Masriera i Manovers, Josep

(Barcelona, 22 gener 1841 – 31 gener 1912)

Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Francesc i de Frederic.

Excel·lí com a argenter, però és més conegut com a pintor paisatgista, activitat que exercí inspirant-se en els camps de Catalunya (Llavaneres, la Garriga, Camprodon, Sant Hilari, etc).

És també autor d’alguns llibres i escrits sobre temes d’art, entre els quals destaquen els titulats El grabado en las piedras finas i El arte de cincelar.

Fou el pare de Josep, Lluís i Ricard Masriera i Rosés.

Masriera i Manovens, Francesc

(Barcelona, 21 octubre 1842 – 15 març 1902)

Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Frederic. Format a la Llotja barcelonina.

Especialitzat en esmalts, primer fou un pintor anti-acadèmic, però aviat en els seus quadres representà l’alta societat catalana d’aristòcrates i financers; fou especialista en figures femenines.

També pintà quadres religiosos i de costums. Entre les seves obres destaca Hivern, del 1882.

Masó i de Falp, Felip

(Barcelona, 24 agost 1851 – Pau, Bearn, 28 juny 1929)

Pintor. Conreà diversos gèneres, però les seves especialitats foren la pintura d’història i la costumista.

Entre la seva producció cal destacar Colom i el seu fill admirant l’esfera terrestre, que comprà el govern de Xile, i La processó de Sant Bartomeu.

Masana i Mercadé, Salvador

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 30 gener 1924 – 4 desembre 2009)

Pintor i gravador. Fou deixeble de Joaquim Mir.

Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1940.

Ha practicat especialment el paisatge.

El seu mestratge sobre els pintors més joves de Vilanova ha resultat molt positiva.

Mas i Sans, Sinibald de

(Barcelona, 9 novembre 1809 – Madrid, 1868)

Viatger, diplomàtic, escriptor, lingüista i pintor. Coneixedor de moltes llengües, viatjà per Orient del 1834 al 1851.

Fou agent diplomàtic del govern espanyol a la Xina (1848-51) i durant el seu pelegrinatge pels països orientals trameté a Madrid importants treballs i dades estadístiques d’interès comercial i polític.

Va publicar obres sobre impressions dels seus viatges, i el 1844 publicà a Macau L’Idéographie, en que propugnava un llenguatge universal que servís per a tots els països; un dels seus millors estudis fou Sistema musical de la lengua castellana (1832).

Mas i Mascaró, Joan

(Vilassar de Mar, Maresme, 2 novembre 1892 – Figaró-Montmany, Vallès Oriental, 28 octubre 1954)

Gravador, dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i s’especialitzà en el gravat.

Gravà moltes vistes de Barcelona i també de Palma de Mallorca.

Una planxa, feta en colors, de Santa Maria del Mar, és considerada com la primera d’aquest tipus a Espanya.

Mas i Gomeri, Josep

(Barcelona, 1890 – 1940)

Dibuixant i pintor. Féu moltes caricatures d’actors per a la revista “El Teatre Català”, que signà Daniel. Amb aquest nom i els de Niel i Masgoumieri, publicà al setmanari infantil “En Titella”, a les revistes “Avenir” i “Mundo Ibérico” i a altres periòdics.

Il·lustrà l’opuscle Dos-cents aforismes, de Joan Uson.

Pintà en miniatura escenes costumistes barcelonines del vuit-cents, i també féu agradables natures mortes i flors.